Arxiu d'etiquetes: empresaris/es

Casanovas i Gorchs, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)

Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.

El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.

De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.

No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.

Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.

Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.

Canals i Gordó, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1876 – 13 setembre 1935)

Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives.

Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d’autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions.

Biada i Bunyol, Miquel

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 24 novembre 1789 – 2 abril 1848)

Armador i empresari. S’establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba, on féu una gran fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils.

Novament a Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de Barcelona a Mataró. L’any 1843 fou obtinguda la concessió de l’obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la Península i el desè establert al món.

Bernis i Galtés, Albert

Deixa un comentari

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 1850 – Barcelona, 20 agost 1911)

Empresari teatral.

Als divuit anys era ja empresari del teatre Novetats, de Barcelona, i després del Principal, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874, i on formà una companyia dramàtica amb Teodora Lamadrid, Elisa Boldum, Rafael Calvo i Emili Mario.

De resultes d’haver-se incendiat el teatre Principal (1876), se n’anà a l’Havana i a Mèxic.

En retornar a Barcelona (1882) es féu càrrec de l’empresa del Liceu i amb breus interrupcions la regí fins a la mort. Hi donà a conèixer òperes d’Isaac Albéniz i d’Enric Morera; introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen (1910).

Bausili i Sanromà, Andreu

1 Resposta

(Barcelona, 24 agost 1898 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1992)

Comptable, home d’empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.

El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó, a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d’alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga Catalana.

El 1936 s’exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974).

Balañà i Espinós, Pere

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 9 desembre 1883 – Barcelona, 26 febrer 1965)

Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d’estrena a Barcelona.

Fou repetidament regidor de l’ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1963.

Baiges i Miralles, Antoni

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 15 juny 1796 – Barcelona, 4 setembre 1843)

Home d’empresa i militar liberal. Entrà a l’exèrcit el 1811.

Tingué una intervenció activa en les files liberals durant el trienni constitucional (1820-23). Durant deu anys residí a l’exili.

El 1843 prengué la direcció de la revolta barcelonina de la Jamància, i fou el primer president de la Junta Suprema de Barcelona.

Morí en el bombardeig que les forces del govern feren sobre la ciutat des de la Ciutadella.

Tenia el grau de coronel.

Yáñez Jiménez, Matías

1 Resposta

(Madrid, vers 1911 – Gavà, Baix Llobregat, 23 març 2000)

“Matías Colsada”  Empresari teatral. De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys.

Durant la guerra civil féu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats. Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa.

L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada.

L’any 1954 s’instal·là a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el Ramblas i l’Español.

Dins el gènere de revista arribà a tenir onze companyies amb vedets com Maruja Tomás, Trudi Bora, Gracia Imperio, Carmen de Lirio, Lina Morgan o Tania Doris.

Xifré i Casas, Josep

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 15 octubre 1777 – Barcelona, 7 agost 1856)

Home de negocis. Provenia d’una família d’armadors que tenia moltes relacions amb Amèrica.

A 21 anys anà a Cuba, on començà a treballar en una tintoreria d’un oncle seu; la prengué al seu càrrec i l’amplià considerablement, amb el tràfic de pells i de canya sucrera es relacionà amb el món dels negocis de Nova York.

Tornà a Catalunya cap al 1830 amb un bon capital; abans d’establir-s’hi, recorregué una bona part d’Europa.

A Arenys de Mar féu moltíssimes obres de beneficència i, a Barcelona, invertí una gran quantitat de diners en immobles.

Vilaseca i Marcet, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 juliol 1919 – 13 abril 1995)

Advocat, jurista, empresari i mecenes. Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill.

Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62.

Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986.