Arxiu d'etiquetes: empresaris/es

Piquet i Piera, Jaume

(les Corts de Sarrià, Barcelona, 15 abril 1839 – Barcelona, 30 juny 1896)

Autor i empresari teatral. Era paleta d’ofici. Es dedicà intensament al teatre.

Escriví moltes obres de circumstàncies, en català i en castellà de baix nivell literari però d’èxit notable, ja que afalagava sense limitacions els gustos del públic poc exigent. Un dels seus successos més considerables fou La monja enterrada en vida o els secrets d’aquell convent.

Fou empresari del teatre Odeon, on serien representades sovint les seves obres de caràcter més truculent, raó per la qual s’estengué irònicament el sobrenom de l’Escorxador per designar aquell teatre. Quan aquest desaparegué Piquet es retirà.

Instituí a Sarrià un premi a la virtut, fet que motivà la inclusió del seu retrat a la galeria de sarrianencs il·lustres i el fet de donar el seu nom a un carrer de l’antiga vila, avui agregada a Barcelona.

Piqué i Camps, Josep

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 21 febrer 1955 – )

Polític, economista i empresari. Doctorat en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor.

Després de ser assessor del govern català en temes econòmics, fou director general d’indústria de la Generalitat de Catalunya (1986-88).

President del grup Ercros (1992-96) i del Cercle d’Economia, el 1996, fou nomenat ministre d’indústria en el primer govern de J.M. Aznar, càrrec que compaginà a partir del 1998 amb el de portaveu del govern.

Ingressà en el PP en el XIII Congrés del partit i fou elegit vocal del seu Comitè Executiu Nacional (gener 1999).

Perelló i Ortega, Joan

(Barcelona, 1845 – 1910)

Autor, actor i empresari teatral. Com a actor, actuà sempre en papers còmics i adquirí una certa popularitat.

Fundà i dirigí -possiblement gràcies a la iniciativa de Frederic Soler- la publicació “Lo Teatre Català” (1890).

D’entre les seves obres teatrals hom pot esmentar les comèdies La pedra filosofal (1873), Diners o la vida (1873), Les causes poderoses (1901), i el drama Casados por la muerte (1897).

És autor també de Los grandes problemas sociales en España (1907).

Passola i Badia, Ermengol

(Barcelona, 1925 – 1 gener 2009)

Empresari i activista cultural. Del 1944 al 1959 va ser un dels organitzadors del concurs anual de poesia de Cantonigròs (Osona). També va ser responsable de la difusió de diversos papers prohibits, com la radical Justificació de Catalunya, de mossèn Armengou.

Es va integrat al Foment de les Arts Decoratives (ADI-FAD), des d’on ha exercit una influència determinant en l’evolució del disseny català. Va esdevenir propietari de la cadena Maldà.

Com a mecenes cultural va participar en la fundació dels Amics de les Nacions Unides, en la de les discogràfiques Edigsa i Concèntric –que van ser grans plataformes de la Nova Cançó-, la de la Llibreria Ona, i la de la mítica Cova del Drac.

També s’ha dedicat intensament a promoure l’activitat del col·lectiu Amics de Joan Ballester, fundat per ell mateix l’any 1980 i del qual n’era el secretari.

L’any 1984 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi. L’any 1987 va ser guardonat per un dels V Premis Jaume I d’Actuació Cívica Catalana. El 2003 va rebre el Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.

Partit Agrari de Catalunya

(Catalunya, abril 1931 – novembre 1934)

Grup polític. Format entorn d’alguns grans propietaris terratinents.

Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant en l’Acció Popular Catalana.

Hom l’ha confós amb la delegació al Principat del Partido Agrario Español.

Pàmias i Castellà, Joan Antoni

(Barcelona, 1903 – 9 maig 1980)

Empresari teatral i advocat. L’any 1947 fou un dels fundadors de l’empresa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Durant la seva gestió, promogué la formació d’una orquestra (1958) i d’un cos de ball (1966) estables. Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d’òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional.

Publicà articles sobre temes musicals. El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona.

El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro.

Olmo Marote, Luis del

(Ponferrada, Lleó, 31 gener 1937 – )

Periodista i empresari radiofònic. Iniciat a la ràdio a Lleó i Astúries, el 1968 es traslladà a Barcelona.

Després d’una sèrie de programes, el 1973 es va fer càrrec del programa “Protagonistas” de Radio Nacional de España, que convertí en líder d’audiència, i que continuà fent tot i el seu fixatge per la COPE (1983) i per Onda Cero (1991).

Propietari fundador d’Onda Rambla, ha estat guardonat amb diversos premis Ondas i un premi Nacional de la Ràdio.

Oliver i Salvà, Guillem

(Palma de Mallorca, 18 març 1775 – Barcelona, 1 agost 1839)

Home d’empresa i polític. Durant la guerra del Francès es va encarregar d’equipar l’exèrcit del Principat.

Va ésser diputat a corts (1820) i, com a vocal de la Junta Governativa de Barcelona del 1835, va redactar el manifest que aquesta va adreçar als catalans incitant-los a combatre per les idees liberals. L’any 1837 va ésser batlle de Barcelona.

Coneixedor de diversos idiomes, es va dedicar a l’estudi de les ciències exactes i polítiques.

Va escriure unes Memorias económico-patológicas (1820), entre altres obres.

Núñez i Clemente, Josep Lluís

(Bilbao, País Basc, 7 setembre 1931 – Barcelona, 3 desembre 2018)

Empresari. Propietari de diverses empreses de construcció i immobiliàries.

El 1978 fou elegit president del F.C. Barcelona. Reelegit els anys 1989, 1992 i 1997, la seva etapa s’ha caracteritzat sobretot per la construcció del Miniestadi i l’ampliació del Camp Nou, la millora de la gestió econòmica del club i els èxits aconseguits per l’equip de futbol de primera divisió (Copa d’Europa de 1992, quatre Recopes d’Europa, i diverses lligues), juntament amb els d’altres seccions, con l’handbol, l’hoquei sobre patins i el bàsquet.

Negre i Villavecchia, Antoni

(Barcelona, 1931 – )

Economista i empresari. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona.

Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya (1976-93) i president de Banca Catalana durant tres anys.

Fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació i el 1996 fou nomenat president d’Eurochambres, l’associació amb seu a Brussel·les que aplega les 1.200 cambres de comerç europees.