Arxiu d'etiquetes: editors/es

Janés i Olivé, Josep

8 Respostes

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1 setembre 1913 – els Monjos, Alt Penedès, 11 març 1959)

Editor i poeta. Dirigí “El Diari Mercantil” (1932-33) i “Avui-Diari de Catalunya” (1933). Contribuí a crear els “Quaderns Literaris” (1934-38) i “Rosa dels Vents” (1936).

Durant la guerra civil publicà “Avui”, dels Serveis de Cultura al Front. Empresonat el 1939, fou alliberat per la seva actuació durant la guerra envers alguns falangistes condemnats a mort.

Fundà l’editorial Josep Janés, editor (1940), després Plaza & Janés.

Fou el pare de Clara Janés i Nadal.

Herralde i Grau, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 20 març 1935 – )

Editor. Germà de Gonçal. Enginyer industrial.

El 1969 fundà l’editorial Anagrama, que ha jugat un paper important en la difusió de la narrativa contemporània (especialment amb les col·leccions Panorama de narrativas i Narrativas hispánicas i el premi Herralde de Novel·la) i de l’assaig (principalment amb la col·lecció Argumentos i el premi Anagrama de Ensayo).

Guardiola i Noguera, Carles-Jordi

1 Resposta

(Manresa, Bages, 20 gener 1942 – )

Assagista, poeta i editor. Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i començà conreant la poesia. Publicà composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys 1960.

Dedicat a tasques editorials, fou director de les edicions La Magrana i secretari de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

El 1980 publicà el volum Per la llengua. Llengua i cultura las Països Catalans (1939-1977), on aplegà la documentació més important referent a la llengua durant el franquisme, i el 1996 Ofici d’editor, on explica la tasca editorial.

Dedicat a l’estudi de Carles Riba, va publicar Carles Riba: cartes d’Alemanya i Grècia (1987), Carles & Clementina (1993), Súnion. Antologia comentada de Carles Riba (1995, juntament amb J. Malé) i el seu epistolari Cartes de Carles Riba I: 1910-1938 (1990, premi Crítica Serra d’Or), Cartes de Carles Riba II: 1939-1952 (1991) i Cartes de Carles Riba III (1993).

Guàrdia i Granell, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 1845 – 19 desembre 1908)

Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d’estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat “Guía musical”. Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l’època.

Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878).

Edità també moltes obres didàctiques musicals. La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d’aquells anys.

Gual i Casals, Ramon

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 1936 – )

Promotor cultural. Fill de Julià Gual i Masoller i de Rita Casals, als qual seguí a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular del català, a Prada.

Fundà a Illa la revista escolar “Terra Nostra” (1965) que es transformà en una publicació trimestral de divulgació de temàtica rossellonesa.

Amb el mateix nom creà una editorial que ha contribuït poderosament al redreçament cultural de la Catalunya Nord.

Fou un dels principals organitzadors de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.

Grijalbo i Serres, Joan

3 Respostes

(Gandesa, Terra Alta, 3 juliol 1911 – Barcelona, 22 novembre 2002)

Editor i polític. Empleat de banca, fou dirigent del Sindicat de Banca de Barcelona (1932-39), vocal conseller del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya (1936) i director general de comerç de la Generalitat (1937-39).

Autor, amb Francesc Fàbregas, de Municipalització de la propietat urbana (1937), col·laborà a “Treball” i al “Butlletí de la Conselleria d’Economia”.

S’exilià a Mèxic el 1939, on es va nacionalitzar i fundà l’editorial Grijalbo.

Gorchs i Casadevall, Tomàs

1 Resposta

(Barcelona, 1811 – 1886)

Impressor, llibreter i editor. Fou l’impressor oficial de la universitat de Barcelona.

S’especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona.

Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.

Girona i Ribera, Ramon

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)

Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.

Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.

Gili i Roig, Gustau

5 Respostes

(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)

Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve  (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992)  Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:

Gustau Gili i Torra  (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008)  Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.

Gili i Serra, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 febrer 1907 – Oxford, Regne Unit, 6 maig 1998)

Editor, llibreter, traductor i bibliòfil. Nebot de Gustau Gili i Roig.

Emigrà a Londres on fundà l’editorial The Dolphin Book Company.

Entre les seves nombroses publicacions destaquen Anthology of Catalan Lyric Poetry (1953), de Joan Triadú, i Catalan Grammar (1943), primera gramàtica catalana per a anglesos, de la qual s’han fet diverses edicions.