Arxiu d'etiquetes: editors/es

Millà i Gàcio, Lluís

(Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)

Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou (Barcelona, 1830 – 1906), llibreter i prestidigitador, i germà de Francesc.

Fou actor còmic fins que a la primeria del segle XX fundà l’Arxiu Teatral Millà a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona.

Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l’escena. També fou promotor de revistes com “La Dida” i “Fulletí Teatral”.

Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l’autor i Tratado de caracterización teatral.

El seu fill Àngel Millà i Navarro continuà el negoci familiar.

Mestres i Jou, Felip

(Barcelona, 1903 – Säo Paulo, Brasil, 1980)

Editor, importador i llibreter. Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona i a l’Institut Geogràfic.

Exiliat el 1936, residí a Marsella i a Lisboa -com a canceller del consolat de Xile-.

Establert a Säo Paulo (1945), fou un dels promotors més actius de la colònia catalana i un veritable mecenes. Com a empresari figurà també a primer rengle.

Merli i Pahissa, Joan

(Barcelona, 22 maig 1901 – 11 novembre 1995)

Marxant, promotor d’art i editor. Després d’iniciar-se com a editor, en tornar d’un viatge a París, fundà l’Organització Joan Merli, societat que adquirí obres d’art per als seus associats.

Impulsà diverses publicacions d’art (“La Mà Trencada”, “Quatre Coses”, “Les Arts Catalanes” i “Art”, i fou assessor artístic de la Generalitat republicana.

Publicà 33 pintors catalans (1937).

Exiliat a Buenos Aires el 1939, hi fundà l’editorial Poseidón i la revista cultural “Cabalgata” i dirigí la publicació dels exiliats “Catalunya” (1947). Tornà a Barcelona el 1971.

Esporàdicament, ha conreat la literatura de creació.

Maucci Battistini, Emanuele

Maucci Battistini, Emanuele

(La Piana, Itàlia, 1850 – Barcelona, 14 abril 1937)

Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia.

El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana.

Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc.

Manero, Salvador

(País Valencià, segle XIX – Barcelona, segle XIX)

Editor i impressor. S’establí a Barcelona, on tenia els seus tallers al carrer Roger de Llúria.

Col·laborà amb ell el dibuixant Tomàs Padró i el gravador Tomàs Carles Capuz, els quals conferiren una qualitat excel·lent a moltes de les seves publicacions, entre les quals figuren Los trobadors nous (1858) i Los trobadors moderns (1859), els primers volums dels Jocs Florals, la Historia de Cataluña de Víctor Balaguer, en cinc volums, i l’antologia Teatre selecto antiguo y moderno, en vuit volums.

López i Llausàs, Antoni

(Barcelona, 25 gener 1888 – Buenos Aires, Argentina, 14 juliol 1979)

Editor. Fill d’Antoni López i Benturas. Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret.

Format a la Llibreria Espanyola, s’independitzà des de molt jove del negoci del pare i l’any 1925 fundà la llibreria Catalònia i una impremta.

Donà aires de modernitat a la venda de llibres i, com a editor, creà les col·leccions “Quaderns Blaus”, “Biblioteca Literària”, “Biblioteca Catalònia” i “Biblioteca Univers”.

Publicà els set volums de l’inacabada obra de Rovira i Virgili Història nacional de Catalunya, i la de Pompeu Fabra Diccionari general de la Llengua catalana.

El 1936 s’exilià a França, des d’on passà a Buenos Aires, on fundà l’editorial Sudamericana.

López i Bernagossi, Innocenci

(Girona, 28 desembre 1829 – Barcelona, 22 setembre 1895)

Editor i llibreter. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran irradiació.

Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres de Valentí Almirall, Robert Robert, Conrad Roure, Albert de Sicília Llanas, etc. Fou el creador dels periòdics “El Cañón Rayado”, “El Tiburón”, “Lo Xanguet”, “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare”, “La Rambla” i altres, i assolí uns grans èxits amb “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”.

D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l’illa de Cuba.

Fou el pare d’Antoni López i Benturas, el qual continuà l’editorial.

López i Benturas, Antoni

(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)

Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.

Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.

Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.

A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.

Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.

Lara i Hernández, Josep Manuel

(El Pedroso, Andalusia, 31 desembre 1914 – Barcelona, 11 maig 2003)

Editor. Establert a Barcelona, el 1944 hi adquirí l’Editorial Tartessos, germen de l’Editorial Planeta, que amplià fins a fer-ne -amb més de 50 empreses- un dels primers grups editorials del món.

El 1952 instituí el premi Planeta i el 1981 el premi Ramon Llull de narrativa en català.

Fou el pare de Fernando i de Josep Manuel Lara i Bosch.

Lacruz i Muntadas, Mario

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 juliol 1929 – 13 maig 2000)

Novel·lista i editor. Editor fundador de Plaza & Janés, durant molts anys estigué al capdavant de l’editorial Seix Barral.

Considerat el primer editor de best-sellers internacionals a l’estat espanyol, fou el descobridor d’importants figures de la literatura castellana contemporània.

Com a escriptor, fou el precursor de la novel·la negra a l’estat espanyol amb l’obra El inocente, guanyadora del premi Simeon 1953. També publicà, entre altres obres, La tarde (premi Ciutat de Barcelona 1955), Ana y los niños (1959) i El ayudante del verdugo (1977).