(Barbens, Pla d’Urgell, segle XVI – Lleida, 21 octubre 1582)
Prelat. Fou abat de Vilabertran i el 1580 fou consagrat bisbe de Lleida, després d’un temps de seu vacant que seguí a la mort del seu antecessor Miquel Tomàs.
La seva governació fou curta, i fou succeït a la seu per fra Benet de Tocco.
(Quito, Perú, 1571 – Barcelona, 3 gener 1627)
Bisbe d’Urgell (1622-27).
Fou lloctinent interí de Catalunya (maig 1626) després del fracàs de les corts del 1626; proposat a l’arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre’n possessió.
(Gijón, Astúries, 8 setembre 1740 – Barcelona, 15 novembre 1807)
Bisbe de Barcelona (1798-1807). Fou rector d’Agramunt i canonge i provisor d’Urgell.
Partidari de la regeneració del clericat i de l’ensenyament, com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina il·lustrada que posa en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’Inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències (1788), i en el govern de la diòcesi, on es distingí, a més, pel seu regalisme.
(Catalunya, segle X – 1028)
Bisbe de Barcelona. Fou successor del coratjós prelat Aeci, mort en combat durant l’expedició a Còrdova (1010).
Assistí al concili provincial d’Urgell (1011). Dotà la canonja barcelonina amb l’església i les possessions de Sant Adrià de Besòs (1013).
Gaudí de la confiança de la comtessa Ermessenda de Carcassona quan aquesta governà Barcelona durant la minoritat de Berenguer Ramon I el Corbat.
Fou succeït a la diòcesi per Guadall Domnuç.
(Catalunya, segle XIII)
Eclesiàstic. Fou sagristà de la seu de Barcelona, almenys entre 1203 i 1211. Del 1214 al 1231 fou ardiaca de la mateixa seu.
Assistí a la gran assemblea del 1228 en què fou preparada l’expedició de Jaume I de Catalunya per conquerir Mallorca. En el seu parlament prometé al rei d’anar-hi amb deu cavallers i dos-cents peons. Per a aquesta empresa fou croat de la mà de Joan Halgrin, cardenal de Santa Sabina i legat pontifici.
Participà efectivament a l’empresa mallorquina. Li foren donades 106 cavalleries del botí pres als sarraïns.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, segle XIV – Vic, Osona, 1434)
Eclesiàstic. Canonge d’Elna i de Vic des del 1383.
Contractà (1420) amb l’escultor Pere Oller l’obra del retaule d’alabastre per a l’altar major de la seu de Vic (acabat el 1427).
Instituí el benifet del Tabernacle a la capella de Sant Hipòlit, que féu construir a la seu i per al qual treballà el mateix Oller, que li esculpí el sepulcre.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Lleida, 1559)
Bisbe d’Elna (1542-50), d’Urgell (1553-56) i de Lleida (1556-59). Doctor en dret i canonge de Barcelona. Assistí al concili de Trent, i protesta contra la seva supressió.
Fundà el col·legi de la Concepció per a la formació de preveres, a Lleida, on projectà un pla de reforma per a l’Estudi General.
(Palma de Mallorca, 24 març 1706 – Tarragona, 22 juliol 1764)
Eclesiàstic. Fill de Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i germà dels altres Despuig i Cotoner.
Bisbe de Mallorca i arquebisbe de Tarragona, on fou nomenat el 1763, com a successor de Jaume de Cortada i de Bru.
A la seva mort, fou succeït a l’arxidiòcesi per Joan Laris.
(Barcelona, 1444 – 6 febrer 1524)
Eclesiàstic. Fou ardiaca major de la catedral de Barcelona, rector de l’església dels Sants Just i Pastor i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar, i prepòsit de València.
Fou proposat com a bisbe de Barcelona (1505), però hi renuncià. Defensà aferrissadament els privilegis eclesiàstics, fet que li valgué enemistats. Diputat, presidí la Generalitat (1506-09).
Nomenat ardiaca de la seu de Barcelona, convertí la Casa de l’Ardiaca en un palau (avui Arxiu Històric de la Ciutat), i hi reuní una notable col·lecció de monuments romans.
Conseller de Joan II el Sense Fe i Ferran II el Catòlic, que el féu visitador de les obres del monestir de Montserrat i féu restaurar la capella de Sant Julià de Montjuïc.
(Catalunya, segle XIII – Tortosa ?, Baix Ebre, 1306)
Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa (1272), substituint Bernat d’Olivella.
A partir de 1277, amb els juristes Ramon de Besalú i Domènec de Terol, formà la comissió que redactà el Llibre dels Costums de Tortosa. Col·laborà a l’organització de la conquesta de Menorca (1287).
A la seva mort, fou succeït per Dalmau de Montoliu, traspassat abans de prendre possessió.
Dades dels Països Catalans 