Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Constans i Serrat, Lluís Gonçaga

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1 novembre 1901 – 16 juliol 1955)

Eclesiàstic i escriptor. Publicà diversos reculls de narracions: Llegendes muntanyenques (1925) i Rondalles (1952).

Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1943) i es distingí pels seus treballs històrics de tema local.

Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas (1947), Bañolas (1951), Girona, bisbat marià (1954), Història de Santa Maria del Collell (1954), Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya (1960), que sortí pòstumament.

Constans, Joan Pau

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839)

Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Ponts.

Durant la invasió napoleònica organitzà un curiosíssim cos militar de defensa, anomenat la Croada i format exclussivament per religiosos i eclesiàstics, revelador d’un especial disposició semblant a la de les denominades guerres santes. Més tard fou canonge de Vic.

Publicà una obra sobre la inquisició (1814) i una altra sobre el govern constitucional espanyol (1827).

Comes i Vidal, Joan

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 24 juny 1844 – Artés, Bages, 20 juliol 1906)

Prelat. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics a Còrdova i Tarragona.

El 1890 fou nomenat bisbe de Menorca, i el 1896 de Terol. En ambdues diòcesis el seu govern fou abundant d’iniciatives lloables.

Coma, Pere Màrtir

2 Respostes

(Solsona ?, Solsonès, vers 1510 – Perpinyà, 1578)

Prelat. Pertanyia a l’orde de predicadors, del qual fou provincial i lector a la catedral de Tarragona.

Assistí al concili de Trent (1562) com a teòleg del bisbe de Girona, Arias González. El 1568 fou nomenat bisbe d’Elna.

Deixà escrites dues obres de gran difusió: Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians (1561) i Llibret intitulat Directorium curatorum (1566).

Colom, Ferrer

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Lleida, 4 desembre 1340)

Eclesiàstic. Fou prior de Fraga i canonge de Lleida. Entrà a formar part del consell reial de Jaume II el Just. Desitjant retirar-se, obtingué del monarca el càrrec de rector de Balaguer.

En aquesta ciutat fou també procurador general i governador del comtat d’Urgell, quan el comte titular, l’infant Alfons, s’absentà per dirigir l’expedició de conquesta de Sardenya (1323-24). Durant les altres absències de l’infant, que sovintejaren des d’aleshores, seguí exercint la lloctinència.

Més tard fou nomenat bisbe de Lleida (1334), succeint Arnau Sescomes. En 1336 assistí, a Saragossa, a la coronació de Pere III el Cerimoniós. Recopilà, tot seleccionant-ne només les aprofitables i fent una ordenació titulada de les restants, les constitucions de la seva diòcesi.

Era present, a Barcelona, en 1339, a la solemne translació de les restes de santa Eulàlia.

Manà edificar, a la seu de Lleida, una capella on fou enterrat a la seva mort. El succeí el bisbe Jaume Sitjó.

Coll i Prat, Narcís

Deixa un comentari

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany, 20 novembre 1754 – Madrid, 30 desembre 1822)

Eclesiàstic. El 1807 fou nomenat arquebisbe de Caracas (Veneçuela), i en prengué possessió el 1880.

En esclatar la revolució per la independència del país, el capità general, creient que simpatitzava amb el moviment, li manà el retorn cap a la Península perquè es presentés a Madrid, on fou acusat d’haver fomentat la insurrecció i fou privat de tornar a Amèrica.

Codina i Augeroles, Bonaventura

Deixa un comentari

(Hostalric, Selva, 3 juny 1785 – Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 18 novembre 1857)

Bisbe de Canàries (1847-58). Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicent de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya.

Emigrat a França durant la Primera Guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne. En tornar-ne (1841), fou nomenat bisbe de Canàries, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de San Martín.

Autor d’Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit. de Collatione sacramenti ordinis (1845).

Cisneros, Garcia Jiménez de

1 Resposta

(Cisneros, Castella, 1455/56 – Montserrat, Bages, 27 novembre 1510)

Eclesiàstic reformador.

Fou prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat. La va anar distanciant de la de San Benito de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid.

Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat (monjos, ermitans, preveres, donats i escolans) i un cerimonial monàstic adaptat a les tradicions del santuari.

El seu gradual arrelament al país es també palès per una carta adreçada en català als consellers d’Igualada.

Construí una nova biblioteca i montà una impremta al monestir, on, entre altres coses litúrgiques i ascètiques, féu estampar el seus Directorio de las horas canínicas i Exercitatorio de la vida espiritual (1500) en doble versió, castellana i llatina, que foren uns dels primers llibres impresos en castellà a Catalunya.

Cesari

9 Respostes

(Catalunya, segle X – 981)

Fundador. Abat de Santa Cecília de Montserrat. Figura per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Cecília (945), on fou facultat per erigir-la en monestir.

Home ambiciós, volgué equiparar el nou monestir amb els de Ripoll i Sant Cugat. Anà a Reims i aconseguí el precepte reial (951) per al monestir.

L’any 956 assistí a un concili a Compostel·la i aconseguí d’ésser investit metropolità de la província Tarraconense. Però, en tornar, trobà l’oposició absoluta dels bisbes de les seus catalanes, i, sobretot, la de l’arquebisbe Aimeric de Narbona, i hagué de limitar-se al domini sobre les terres del Bages.

Castells i Cuyàs, Nicolau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1799 – Mardin, Mesopotàmia, 1873)

Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona.

Fou un dels missioners més destacats de l’orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L’any 1841 s’embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d’altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia.

Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre… au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.