Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Gallard, Arnau de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – França ?, segle XIII)

XVII abat perpetu del monestir de Poblet. Fou elegit el 1229 com a successor de Ramon de Cervera.

Pel novembre de 1230 rebé la visita de Jaume I el Conqueridor, que passà uns dies al monestir en visita religiosa per agrair la conquesta de Mallorca, durant el qual l’abat de Poblet i el de Santes Creus arbitraren sobre el nomenament del primer bisbe de la restaurada diòcesi de Mallorca, dirimint diferències entre el rei i el bisbat de Barcelona.

Deixà el càrrec el 1231 per tal d’ocupar la seu d’Agen (França). El substituí a l’abadiat Vidal d’Alguaire. Més tard fou arquebisbe d’Ais.

Font i Gratacós, Llambert

Deixa un comentari

(Besalú, Garrotxa, 24 juliol 1896 – Girona, 17 abril 1980)

Eclesiàstic i historiador de l’art. Xantre de la catedral de Girona (1942) i prelat domèstic del papa (1962).

Ha estat director del Secretariat Catequístic Nacional (1956-65), i és autor del mètode JECEL.

Entre les seves publicacions cal remarcar L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols (1929), Gerona, la catedral y el museo diocesano (1952) i, amb col·laboració, El tema eucarístico en el arte de España (1952).

Foix, Andreu

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, segle XVII – Barcelona, 29 juny 1723)

Eclesiàstic. El 1704 era ardiaca de la seu de Barcelona.

Considerat austròfil, fugí de la ciutat i tornà el 1705 amb les forces de Carles III de Catalunya, el qual el nomenà capellà d’honor del palau i membre de la junta de confiscació de béns eclesiàstics.

El 1713 assistí a la junta de braços, i decidida la resistència, formà part de les primeres juntes de govern.

El 1714 fou inclòs entre els eclesiàstics que havien d’exiliar-se de tot territori de sobirania espanyola. Després d’un temps d’exili, tornà tanmateix a Barcelona.

Fleix i Solans, Francesc

Deixa un comentari

(Lleida, 13 setembre 1804 – Vichy, França, 23 juliol 1870)

Eclesiàstic. Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya.

Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana (1846-64), on organitzà el seminari tridentí.

El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona. Prengué part, a Roma, en el Concili Vaticà I (1869-70).

Ferriols, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Eclesiàstic i erudit. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona. Corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid.

Estava en relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l’Arxiu de la Ciutat de Barcelona. Fou corresponsal d’Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas (1779-92).

El 1803 pronuncià, amb motiu de la distribució de premis a la Llotja de Barcelona, una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i, al mateix temps, notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista.

Ferran, Jaume -eclesiàstic, s. XVII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic i polític.

Fou canonge de la diòcesi d’Urgell i secundà el seu company Pau Claris en els desordres ocorreguts a Vic contra els bisbes centralistes (1634), en la lluita contra el seu bisbe Pau Duran i, finalment, en l’àmbit general de la política catalana.

Fou elegit oïdor eclesiàstic de la Generalitat l’any 1640 i tingué una actuació directiva, àdhuc en el camp militar, durant la guerra dels Segadors.

Fernández de Luna, Lope

Deixa un comentari

(Aragó, vers 1309 – 1382)

Bisbe de Vic i arquebisbe de Saragossa (1351-82).

Conseller de Pere III el Cerimoniós, participà en el tractat de Deza (1361), féu d’intermediari entre Enric de Castella i Pere III i intervingué en les negociacions pel matrimoni del fill d’Enric amb Elionor.

Va ésser nomenat patriarca de Jerusalem (1380).

Fernández de Heredia, Gonzalo

Deixa un comentari

(Móra de Rubiols, Aragó, 1450 – Valls, Alt Camp, 21 novembre 1511)

Eclesiàstic. Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).

Estigué vinculat al servei de Joan II el Sense Fe i de Ferran II de Catalunya com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins al 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi.

Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI (1492). Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma.

Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València (1492), al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca.

Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i un llibre d’himnes, per a l’església tarragonina.

Fou president de la generalitat per mort del titular, el canonge barceloní Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, elegit el 1503.

Des del 1500 residí habitualment al monestir d’Escornalbou.

Fèlix d’Urgell

3 Respostes

(Catalunya, segle VIII – Lió, França, 811)

Bisbe d’Urgell, documentat des del 781. Sembla que procedent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i mestre de Claudi de Torí.

Partidari convençut i membre destacat de l’adopcionisme -que rebé el nom d’heretgia feliciana a l’imperi franc-, és veié obligat a retractar-se en diverses ocasions en els concilis de Ratisbona (792), Frankfurt (794), Roma (798) i Aquisgrà (798-800), sínodes en què la seva doctrina fou condemnada.

Amb tot, l’emperador Carlemany no li permeté de retornar a la seu d’Urgell, i va confinar-lo a Lió sota la vigilància del bisbe d’aquella ciutat.

Fabra, Joan -bisbe Tortosa-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – França ?, segle XIV)

Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d’Esteve.

Publicà una constitució d’interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Deza, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona.

Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades.