(Catalunya, segle XIII – 1346)
(o Guillem de Llorda) Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1326-41) i de Tortosa (1341-46).
Durant el seu govern a l’Urgell s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar.
Fou canonge d’Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prossecució de la lluita contra Felip V de Borbó, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional.
El 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l’exilià a perpetuïtat.
(Barcelona, vers 1600 – Elna, Rosselló, 1671)
Eclesiàstic. Partidari dels francesos, lluità al setge de Barcelona, que abandonà en ésser ocupada la ciutat pels exèrcits de Castella (1652), i passà a Elna, on fou vicari general i administrador dels béns que foren ocupats al Sant Ofici.
(França ?, segle V – segle VI)
Eclesiàstic. Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida.
Algun martirologi modern, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311. És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516.
La seva festa tradicional és el 27 d’agost. Lleida la celebra encara el 4 de setembre.
Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora.
Nom de religió del cardenal caputxí català Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913).
(Barcelona, 1796 – 1 abril 1824)
Erudit i eclesiàstic. Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals.
Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821).
(Nòric, Baviera, segle VIII – Saint-Médard de Soissons, França, 817)
Eclesiàstic. Fou bibliotecari a la cort de Carlemany i arquebisbe de Lió.
Dues vegades viatjà a Urgell, la primera per la postura adopcionista del bisbe Fèlix (799), la segona per integrar aquest bisbat d’Urgell a l’església franca, com ja havia fet amb l’església de la Septimània (800).
(Vinaròs, Baix Maestrat, 7 agost 1716 – Solsona, Solsonès, 17 juny 1792)
Eclesiàstic agustinià. Fou professor de filosofia i de matemàtiques a la universitat i prior i rector de diversos col·legis de València.
El 1767 fou designat bisbe auxiliar i governador de l’arquebisbat de València, i el 1773, bisbe de Solsona, càrrec que ocupà fins a la mort.
És autor d’alguns sermons, un Elogio histórico de san Luis, rey de Francia (1759), catecismes i altres treballs.
(València, 22 abril 1866 – Barcelona, 4 desembre 1913)
Eclesiàstic. Bisbe d’Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13). Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València.
Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899.
Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers.
Al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d’Art Sacre Català.
Fou enterrat a l’església del Carme, que ell reedificà.
(Perpinyà, 25 setembre 1734 – 9 agost 1809)
Eclesiàstic. Canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general d’Elna, formà part de l’estament eclesiàstic als Estats generals del 1789, on s’oposà a la Constitució Civil del Clergat.
Exiliat a Barcelona (1792), actuà d’intermediari entre el bisbe d’Elna A.-F. Leyris d’Esponchez, resident a Itàlia, i alguns preveres refugiats a Barcelona. Per consell del bisbe, s’adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló.
El nou bisbe, A.F. de Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d’Elna.
Dades dels Països Catalans 