Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Julià -varis bio-

Andreu Julià  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.

Francesc Julià  (Girona, segle XVII)  Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.

Isidre Julià  (Catalunya, segle XVII)  Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.

Joan Julià  (Catalunya, segle XVII)  Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.

Josep Julià  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.

Miquel Julià  (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621)  Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.

Juandó i Arboix, Pere

(Figueres, Alt Empordà, 1905 – Peralada, Alt Empordà, 26/set/1983)

Escriptor i eclesiàstic. Fou arxipreste de Peralada. Ha col·laborat en molts diaris i revistes.

En 1955 publicà el llibre titulat Crónicas del Ampurdán.

Josep Oriol, sant *

Veure> Josep Oriol i Bogunyà (eclesiàstic i sant català, 1650-1702).

Jofre -varis bio-

Jofre  (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165)  Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.

Arnau Jofre  (Perpinyà, segle XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Gaspar Jofre  (Catalunya, segle XVI)  Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.

Gaspar Jofre  (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII)  Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.

Josep de Maria Santíssima Jofre  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890)  Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.

Nicolau Jofre  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.

Joan de Baufés

(Normandia, França, segle XIV – Lleida, 1403)

Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392.

Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d’Osca (1393-1403) i de Lleida (1403).

Joan -varis bio-

Joan  (Catalunya, segle X – Saint-Benoît-sur-Loire, França, vers 1024)  Eclesiàstic. Monjo de Ripoll i abat de Santa Cecília de Montserrat (vers 1011-17), i posteriorment de Fleury. Autor d’un breu poema en honor d’Oliba, bisbe de Vic.

Joan  (Catalunya, segle XIII)  Segon fill natural de Pere II el Gran i de Maria.

Joan  (Catalunya, segle XIV)  Escultor. En 1326 realitzà el magnífic sepulcre d’alabastre per a les restes de sant Narcís, col·locat a la col·legiata de Sant Feliu de Girona.

Joan  (Catalunya, segle XV)  Metge. És autor d’un Llibre de receptes que començà el 1466.

Jayla, Baudili

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic. És autor de l’obra piadosa Instrucció del camí de la salut.

Ishaq ben Todros

(Barcelona, segle XIII – segle XIV)

Talmudista, cabalista i rabí. Deixeble de Mosé ben Nahman. Intervingué en la polèmica doctrinal sobre els escrits de Maimònides i signà la seva excomunió l’any 1305.

És autor d’un comentari místic a les pregàries i d’un de jurídic a les Azarot d’ibn Gabirol.

Isaac Bar, Abraham ben

(Barcelona, 1430 – 1492)

Rabí de Barcelona. És autor del Novekh Salom, tractat de filosofia i teologia, entre altres obres que li donaren gran fama.

Ifern, Narcís

(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona.

És autor d’un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica.