(Albocàsser, Alt Maestrat, 29 març 1884 – Silla, Horta, 27 setembre 1936)
Eclesiàstic. Era canonge magistral de la catedral de València. Durant algun temps visqué al Col·legi Espanyol de Roma. Fou bon orador, no sols d’església sinó també profà.
Tingué bon ressò el discurs que pronuncià com a mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1921. L’any anterior havia publicat Los grandes fracasos modernos, el més ambiciós dels seus escrits.
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(València, 13 març 1858 – Tànger, Marroc, 26 març 1926)
Eclesiàstic. Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d’escoles i de temples.
El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis.
(Ribagorça, abans 1413 – vers 1460)
Vescomte d’Évol, baró de Guimerà, conseller i camarlenc del rei Alfons IV el Magnànim. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós, i germà de Felip (V) Galceran. El 1422 es casà amb Blanca de So, hereva dels vescomtat d’Évol (Rosselló).
Acompanyà el rei Alfons IV el Magnànim en l’expedició del 1420 a Itàlia, i aquest premià els seus serveis amb la donació de nombroses rendes reials al Rosselló i a la Cerdanya i la jurisdicció reial sobre les possessions dels vescomtes d’Évol (1424-25).
Sostingué un plet amb Bernat I de Vilamarí per la possessió de Palau-saverdera, que fou reconeguda a aquest (1454).
Fou el pare de Guillem Ramon, d’Ivany i de:
Joan de Castre-Pinós i de So (País Valencià, segle XV – Roma, Itàlia, 1506) Prelat. A Roma fou governador del castell de Sant Angelo. Anys després era bisbe d’Agrigent, Sicília (1479) i abat comendatari de Sant Pere de Rodes (1484). Alexandre VI el féu cardenal prevere de Santa Prisca el 1496.
(València, 10 març 1846 – Jaén, Andalusia, 23 desembre 1906)
Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València.
A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881).
(València, 1441 – 1505)
Cardenal. Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja.
Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla (1493-1503), i el 9 d’agost de 1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat el Major a l’arquebisbat de Mont-real, a Sicília.
Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 26 febrer 1838 – Madrid, 4 gener 1923)
Prelat. Adquirí gran fama d’orador sagrat. Predicà per moltes poblacions de la península. El 1892 fou nomenat bisbe de Sió i patriarca de les Índies Occidentals.
Els seus escrits són nombrosos. A part dels seus sermons, molts dels opuscles tracten de l’aplicació de l’esperit cristià a diverses activitats humanes, tals com l’ensenyament, l’assistència social, les relacions entre patrons i obrers, i d’altres.
(Castelló de la Plana, 2 desembre 1645 – València, 10 març 1719)
Prelat. Ingressà al convent carmelità de Valdemoro (Castella). Fou professor de filosofia i teologia, prior d’Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra (1686), assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l’orde.
Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vice-canceller. Nomenat bisbe de Lugo per Felip V de Borbó (1714-17) i, posteriorment, de Terol, encara que no arribà a prendre’n possessió.
N’han estat publicats alguns sermons.
(Pollença, Mallorca, 1653 – Malta, 1721)
Bisbe de Malta (1713-21). Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l’orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat (1700) prior de l’església major de Sant Joan.
(Tarragona, 1862 – 1926)
Religiós franciscà. Fou destinat a missions, i excel·lí en aquesta tasca.
Fou bisbe i primer vicari apostòlic del Beni (Bolívia).
Veure> Baltasar Calvo (eclesiàstic valencià, 1750-1808).
Dades dels Països Catalans 