Arxiu d'etiquetes: diplomàtics/ques

Cervelló, Ramon Alemany de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. El 1282 anà amb l’expedició de Pere II el Gran a Barbària i a Sicília, i l’any següent tingué a Messina una entrevista amb el rei. Després de la batalla naval de Nàpols (5 juliol 1284), a la qual caigué presoner el príncep de Salern, Carles el Coix, fou un dels tres nobles designats per a custodiar el captiu i dur-lo a Catalunya. Fou nomenat mestre justicier de Sicília (1294).

El 1296 fou conseller reial durant la campanya de Múrcia, i un dels garantidors de la treva acordada amb els castellans. El mateix any portà els tractes fets amb Roger de Lloria perquè abandonés el servei de Frederic III de Sicília i passés al de Jaume II el Just. També convingué el matrimoni de Beatriu, una de les filles de l’almirall Roger, amb el noble Jaume (II) de Xèrica.

Caxal, Antoni

Deixa un comentari

(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 25 maig 1417)

(o Queixal)  Religiós mercedari. Doctor en dret i en teologia.

Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d’Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l’emperador Segimon.

Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc.

Castellbisbal, Berenguer de -diplomàtic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Ambaixador de Jaume II de Catalunya, el 1322 obtingué del soldà Malik-al-Näsir que fos encomanada als dominicans la custòdia del Sant Sepulcre.

El 1324 assistí a l’assemblea reunida a Lleida per Jaume II per estudiar els seus drets a la successió del rei Sanç I de Mallorca.

Casa-saja, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1406)

Mercader i conseller reial. S’especialitzà amb el comerç amb Llevant, i a ell acudiren els reis Joan I el Caçador i Martí I l’Humà, tant per proveir-se d’objectes orientals de luxe com per obtenir prèstecs.

Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment amb la seva nau. Fou recompensat amb el càrrec de tresorer del regne de Sicília (1392-96) i amb el feu de Solento (1393).

A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Miquel Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell (1396), i el rei Martí li empenyorà diverses joies.

Amb Francesc Foix, el 1400, s’encarregà de reunir tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere (VI) de Queralt la pau amb Tunis, i el 1403 s’encarregà de portar a Catalunya des de Sicília els dos fills bastards de Martí I el Jove, Frederic de Luna i Violant de Sicília. Fou, a més, procurador de la reina Elionor de Xipre.

Es casà, en primeres núpcies, amb Joana Massot i, en segones, amb Constança Llopard.

Carbonell, Guillem

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Mercader. Segurament parent i associat de Berenguer Carbonell. A semblança d’aquest, el rei Jaume II el Just l’utilitzà com a gestor diplomàtic.

Quan una nau de la seva companyia carregava a Barcelona, disposada a anar a Constantinoble, li fou encomanada una lletra a l’emperador Andrònic II.

En aquesta missiva, el monarca català protestava del fet que, en diverses ocasions, els aranzels imperials havien estat exigits als mercaders catalans no sols als ports de consignació, sinó també a un segon port d’arribada si, per diverses raons, no havia estat possible de realitzar al primer la venda completa de la càrrega.

Carbonell, Berenguer de -conseller-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Secretari i conseller de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya, i hàbil diplomàtic.

Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la (1356-57).

Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina.

Canet, Ferrer de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1347)

Noble i diplomàtic. Senyor de la casa de Canet (Maresme). Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera.

Fou conseller dels reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós, els quals representà en diverses ocasions com a ambaixador. Col·laborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca (1341) i en les campanyes de conquesta (1343-45).

Fou apartat dels seus càrrecs per les pressions dels unionistes aragonesos (1347).

Bru, Jaume de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou un dels ambaixadors enviats a Lluís XII de França per la Generalitat (1640), després de la ruptura amb Felip IV de Castella.

Després de l’entrevista amb Richelieu (gener 1641) obtingué la intervenció francesa, inicialment a canvi de la constitució d’una República Catalana independent sota protecció francesa, però després, fou obligat a concertar una aliança amb la submissió de Catalunya a la corona francesa.

Borràs i Grisola, Joan

Deixa un comentari

(Cambrils, Baix Camp, 23 gener 1719 – Roma o Nàpols, Itàlia, segle XVIII)

Militar i eclesiàstic. Al servei del rei de Nàpols, Carles de Borbó, realitzà missions diplomàtiques a Madrid.

Ordenat sacerdot (1758), va escriure diverses obres de caire pietós i una sobre els santuaris de Catalunya (1775).

Borja i de Castro, Joan de

4 Respostes

(Bellpuig d’Urgell, Urgell, 1533 – El Escorial, Madrid, 3 setembre 1606)

Polític i escriptor. Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó, duc de Gandia.

Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal (1569) prop de l’emperador Rodolf II (1576), majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria (1581-1603) i de la reina Margarida d’Àustria (1604), del consell d’estat de Felip III i president del consell de Portugal. El 1596 fou nomenat comte de Mayalde.

Publicà a Praga, el 1581, un llibre titulat Empresas morales, que dedicà al rei Felip II, i que fou reimprès a Brussel·les el 1680. També escriví les poesies que figuren al començament de l’edició de Las obras de Don Juan Fernández de Heredia (1562); formà part de l’acadèmia presidida pel duc d’Alba a Madrid i mantingué una notable correspondència amb Ignasi de Loiola, oncle de la seva primera muller Lorenza de Oñaz y Loyola.