Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Guillamon i Mota, Julià

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 novembre 1962 – )

Crític literari i narrador. Estudià filologia catalana i ha exercit de periodista cultural i crític literari a diversos mitjans de comunicació.

S’ha dedicat a estudiar la contracultura, tant com a comissari de diverses exposicions, com també amb el llibre La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2000).

Com a crític, ha publicat Joan Perucho i la literatura fantàstica (1989), ha estat director d’una col·lecció dels Llibres del Mall i ha dirigit la darrera etapa de la publicació “Lletra de Canvi”.

Com a narrador, ha col·laborat en el volum col·lectiu El triangle de les set punxes. Històries d’horror (1990) i ha publicat el recull de narracions La fàbrica del fred (1991).

Gubern i Garriga-Nogués, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 8 agost 1934 – )

Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses.

És autor d’una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974).

Entre d’altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb J. Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).

Gifreda i Morros, Màrius

2 Respostes

(Barcelona, 1895 – 2 desembre 1958)

Arquitecte, escriptor i crític.

Com a crític d’art, col·laborà a diverses revistes (“Imatges”, “Art”, “Revista” i “Gaseta de les Arts”, a la segona època). També fou crític teatral de “Mirador”.

Féu llargs viatges per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.

Obtingué el premi Català de Primera Novel·la (1947), amb l’obra Sis sirenes (editada el 1951). Escriví obres teatrals: Somni celestial (1957), L’anònim blau, L’eterna cacera i L’assassinat d’un barret fort, que traduïda al portuguès tingué èxit a Lisboa.

Gelabert i Alart, Concordi

2 Respostes

(Barcelona, 1 setembre 1882 – 7 abril 1944)

Crític musical. Germà d’Antoni. Professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Escriví Una teoría elemental de la música. És autor de la música de Mundo, demonio y carne (1902) i de l’opereta El desterrado.

Fou director artístic de la companyia Gramophon.

Garcia i Seguí, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)

Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.

Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.

Folguera i Poal, Joaquim

5 Respostes

(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 25 octubre 1893 – Barcelona, 23 febrer 1919)

Crític literari i poeta. Fill de Manuel Folguera i Duran. A causa d’una greu malaltia va haver d’abandonar els estudis d’enginyeria.

Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l’avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Traductor de poetes francesos i italians, col·laborà també a diverses publicacions.

Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans.

Amb J.M. López-Picó va fundar la publicació “La Revista” (1915).

Faulí i Olivella, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 setembre 1932 – 6 octubre 2006)

Periodista i crític literari. Llicenciat en dret i en filologia catalana.

Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al “Diario de Barcelona” (1962-76) i ha estat director del diari “Avui” (1976-77 i 1986-87).

Secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona des del 1980, fou nomenat l’any 1981, cap de premsa de la Generalitat.

Ha publicat Costa Brava (1965), Els nous mossens (1965), Vida de Joan Prim (1966), Calaix de crític (1973), Notes sobre l’any 1906 (1973), L’interludi tràgic 1939-1975 (1981), Premis literaris catalans (1983), Convergència és així (1992) i Diccionari de catalans de ficció (1995).

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.

Díaz-Plaja i Contestí, Guillem

2 Respostes

(Manresa, Bages, 23 maig 1909 – Barcelona, 27 juliol 1984)

Assagista i crític literari. Professor de literatura espanyola, fou Premi Nacional de Literatura el 1936 i membre de la Real Academia de la Lengua (des del 1967).

Seguidor i divulgador de l’obra d’Eugeni d’Ors i també preocupat per divulgat el seu pensament estètic, produí una abundant bibliografia, entre la qual figuren Modernismo frente al Noventa y ocho (1951), Papers d’identitat (1959) i Literatura y contorno social (1978).

També són importants els estudis sobre literatura catalana: L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1930), Cartes de navegar (1935), De literatura catalana. Estudis i interpretacions (1956), Papers d’identitat (1959), Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca (1962) i La defenestració de Xènius (1967).

Curet i Payrot, Francesc de Paula

3 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)

Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).

Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).