Arxiu d'etiquetes: crítics/ques d’art

Folch i Torres, Lluís

12 Respostes

(Barcelona, 13 maig 1879 – 5 abril 1946)

Pedagog i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa.

Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants (1925-27) i creà, l’any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936.

Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el “Portaveu de l’Associació Escolar Artística” (1912-13).

Fou el pare de Lluís Folch i Camarasa.

Fabré i Oliver, Joan

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 maig 1868 – Barcelona, 12 abril 1951)

Dibuixant i crític d’art. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on s’especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l’Institut Català de les Arts del Llibre.

És autor d’un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament.

Destacà també com a col·leccionista.

Domènech i Gallissà, Rafael

Deixa un comentari

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 21 desembre 1874 – Madrid, 20 desembre 1929)

Crític i historiador d’art. Fou catedràtic de teoria i història de l’art a l’Escola de Belles Arts de València (1898) i a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid (1903).

El 1913 fou nomenat director del Museu Nacional d’Arts Industrials i Decoratives. També fou membre de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Li fou confiat el catàleg artístico-monumental de la província de Tarragona.

Col·laborà com a crític d’art en els períodics “Abc” i “El Liberal” i en les revistes “Forma” i “Vell i Nou”. Dirigí la “Biblioteca de Arte español” i la publicació “Las obras maestras de Arquitectura y de la decoración en España”, i és autor de Sorolla, su vida y su arte (1910) i El nacionalismo en arte (1928).

Dalmau i Rafel, Josep

19 Respostes

(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)

Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.

Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.

Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

Cortès i Vidal, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1898 – Santander, Cantàbria, 7 juliol 1969)

Escriptor i crític d’art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra.

Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll.

Fou catedràtic d’història de l’art a l’Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Fou un dels recreadors de l’antiga penya de “La Punyalada”.

Corredor-Matheos, Josep

Deixa un comentari

(Alcázar de San Juan, Castella, 14 juliol 1929 – )

Escriptor i crític d’art. El 1936 es va establir a Barcelona, on ha exercit la crítica d’art a “Destino”, i col·laborà a “La Vanguardia”, “Revista”, “Cuadernos de Arquitectura”, etc, de Barcelona, i a “Nous Horitzons” de Mèxic.

Ha participat en l’organització d’exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.

És autor del llibre Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, i d’estudis sobre Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres i Monsó (1968), Apa (1970), Subirachs (1975), Vida y obra de Benjamín Palencia (1979), Los carteles de Joan Miró (1980), Guinovart, el arte en libertad (1981), etc, i de reculls poètics com Poema para un libro nuevo i el recull de tota la seva obra poètica Poesia (1951-1975) (1981).

Combalia i Dexeus, Victòria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1952 – )

Historiadora i crítica d’art. Col·laboradora del diari “El País” (des del 1982) i professora universitària.

Ha publicat obres sobre Picasso (1981), Ràfols-Casamada (1988), Joan Miró (1990), Antoni Tàpies (1984, 1990) i Joan Brossa (1997, 1998).

Altres llibres: La poética de lo neutro (1975), Arte español: nombres para la década de los 80 (1992).

Clot i Gendra, Manuel

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 19 novembre 1956 – 2 març 2016)

Historiador i crític d’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, col·laborador habitual de diversos diaris i revistes.

Ha estat comissari d’exposicions en galeries i institucions. En l’àmbit teòric, ha escrit textos en catàlegs d’exposicions individuals d’artistes i en mostres col·lectives.

Claret i Rubira, Josep Maria

Deixa un comentari

(Girona, 19 agost 1908 – 1988)

Arquitecte i tractadista d’art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari.

Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona.

Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954).

Cirlot i Laporta, Joan Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)

Poeta, crític d’art i compositor.

Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).

Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.

El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.