(Girona, 19 agost 1908 – 1988)
Arquitecte i tractadista d’art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari.
Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona.
Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954).
(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)
Poeta, crític d’art i compositor.
Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).
Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.
El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.
(Sitges, Garraf, 1 gener 1893 – Barcelona, 14 juliol 1956)
Crític d’art. De jove conreà el dibuix i la pintura. Home d’àmplia cultura, es caracteritzà per la seva postura decididament en favor de l’art d’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a diverses revistes de Sitges i de Barcelona.
El 1929 organitzà una gran exposició d’art internacional a les Galeries Dalmau, on van ésser presentats per primera vegada a Barcelona Hans Arp, S. Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélio, i on presentà Joan Sandalinas i Àngel Planells.
Formà part del grup Amics de l’Art Nou i del Club Cobalto 49.
(Barcelona, 1853 – 11 novembre 1921)
Pintor, crític d’art, cantant i empresari teatral. Es formà a l’Escola de Llotja. Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés.
El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva –Infanticid!– fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país.
De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del segle XX exercí com a crític d’art del diari “La Publicidad”.
No perdé el contacte amb l’ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d’escena, traductor d’òperes a l’italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular.
Posteriorment, deixada l’activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d’arts sumptuàries.
Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.
(Barcelona, 6 setembre 1935 – )
Periodista i crític d’art. Fou subdirector i fundador del diari “Avui”, director d’“Hoja del Lunes” i cap de redacció d’“El Periódico de Catalunya”.
Ha publicat llibres de divulgació històrica com Fets bàsics de Catalunya (1989), Els alcaldes de Barcelona en caricatura (1991), etc.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1876 – Barcelona, 1959)
Periodista i crític d’art. Amb el pseudònim de Pedro Nimio col·laborà a “La Nación” (1919), “El Diluvio” (1926), etc.
Fou autor de Zapirón y Tejoleta (1923), llibre d’aventures per a joves. Crític d’art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums (1940-54) sota el títol general d’El año artístico.
Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra.
(Barcelona, 1 febrer 1931 – Palafrugell, Baix Empordà, 23 gener 2010)
Historiadora i crítica d’art. Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, ha col·laborat en diverses publicacions catalanes i estrangeres.
Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i de l’Escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró (1971-75), el 1977 es doctorà amb una tesi sobre Francis Picabia.
Del 1975 al 1979 treballà a París i preparà diversos muntatges audiovisuals per al Centre Beaubourg, feina que proseguí en tornar a Barcelona, i el 1982 tornà a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a catedràtica de llengua i literatura francesa.
Ha publicat Le poète Artur Cravan i Rencontres de G. Buffet (ambdós del 1977).
(Barcelona, 1920 – 2001)
Crític d’art. Fill de Rafael Benet i Vancells. Estudià història i història de l’art a la universitat de Lovaina. Féu dos cursos de filosofia i lletres a Barcelona.
Ha publicat nombrosos articles sobre temes artístics, sobretot al setmanari “Revista”, on féu crítiques del 1952 al 1960.
És co-autor d’una Història de la pintura moderna en dos volums (1951-53), i col·laborador de les obres col·lectives L’art català i Un segle de vida catalana.
(Catalunya, 1978 – )
(ACCA) Associació. Constituïda legalment per tal de contribuir a la difusió i la investigació de l’art i a la defensa del patrimoni artístic.
Enllaç web: Associació Catalana de Crítics d’Art
(Catalunya, novembre 1917)
Manifest artístic de Joaquim Torres i Garcia, publicat a “Un Enemic del Poble”, de Salvat-Papasseit, que propugnava, per obra de la concordança entre l’art i la vida, la diversitat de l’expressió plàstica segons el moment.
“És necessari que ignorem el que farem demà“. “Hom no ha de pertànyer a cap escola, anar contra totes” i “ser quelcom en el temps“.
La divisa del manifest és: “individualisme, presentisme i internacionalisme“.
Dades dels Països Catalans 