Arxiu d'etiquetes: crítics/ques d’art

Roig i Izquierdo, Alfons

2 Respostes

(Bétera, Camp de Túria, 4 juliol 1903 – Gandia, Safor, 11 maig 1987)

Eclesiàstic i crític d’art. Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 se n’anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana.

Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda. El 1975 s’uní al grup L’Eixam.

Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964).

Martínez i Checa, Ferran

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 1858 – Baeza, Andalusia, 1933)

Pintor i crític. Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid. Fou pensionat a diversos països. Fundà les escoles de Belles Arts de Castelló de la Plana i de Requena, on excel·lí com a professor.

És autor de diversos treballs crítics i de nombroses conferències sobre temes d’art.

Llorens i Serra, Tomàs

1 Resposta

(Almassora, Plana Alta, 4 octubre 1936 – Dénia, Marina Alta, 10 juny 2021)

Professor i crític d’art. Titulat en dret i filosofia i lletres. S’ha especialitzat en teoria de l’art contemporani, teoria del disseny de l’estètica, arquitectura, urbanisme, etc.

Ha col·laborat en revistes: “Serra d’Or”, “Imagén y Sonido”, “CAU”, “Arquitectura Bis”, etc. Ha estat professor en diverses universitats, ha dirigit l’IVAM (1986-88), el centre d’art Reina Sofia de Madrid (1988-90) i, des del 1991, fou conservador en cap de la Fundació Thyssen-Bornemisza.

Ha publicat, entre altres obres, els llibres Equipo Crónica (1972), España, vanguardia artística y realidad social, 1936-76 (1977) i Julio González (1986).

Garín i Llombart, Felip Vicent

1 Resposta

(València, 19 octubre 1943 – 6 setembre 2023)

Acadèmic d’art. Fill de Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco. Ha estat director dels museus de Belles Arts i de Ceràmica de València, i de 1991 a 1993, director general del Museo del Prado, del qual fou nomenat director honorífic.

Catedràtic de l’història de l’art a la Universitat de València, ha publicat, entre altres obres, El pintor Maella (1966), Arte comtemporáneo valenciano en el Museo de Bellas Artes (1972) i Tesoros del Museo del Prado (1996).

Fou director de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma (1996).

Ferrà i Juan, Bartomeu Lluís

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 gener 1893 – 4 juny 1946)

Pintor, crític d’art i publicista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Miquel Ramon. Conreà la interpretació noucentista del paisatge, suau, delicat i amable.

Pintà sobretot els paisatges de Valldemossa i Galilea. En una sèrie d’aquarel·les reconstruí les muralles de Palma de Mallorca.

Publicà crítiques en diverses publicacions de l’illa, que signà sovint amb el pseudònim Aidon. Publicà una Guia de Mallorca (1929), Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa (1930) i El archiduque errante Luis Salvador de Austria (1948).

Camó, Pere

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)

Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.

És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.

La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).

Amorós, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, 1887 – segle XX)

Crític i assagista d’art.

Aguilera i Cerni, Vicent

2 Respostes

(València, 1920 – 1 gener 2005)

Crític d’art. Promotor de l’avantguardisme a València (Grup Parpalló, Nou realisme), ha contribuït a la introducció del mètode sociològic en l’estudi de l’art.

Col·labora en diverses revistes, fundà la “Suma y Sigue del Arte Contemporáneo” i ha publicat nombrosos llibres entre els quals destaca Panorama del arte nuevo español (1966).

Premi de la Crítica a la XXIX Biennal de Venècia.

Dorda i Morera, Joan

Deixa un comentari

(València, 1855 – 1928)

Polític i crític d’art. Fou governador civil de Barcelona. Presidí durant molts anys, fins a la seva mort, l’Acadèmia de Sant Carles.

Casanelles i Farré, Enric

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)

Crític i investigador d’art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966).

Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.