Cap, als penya-segats del massís de Begur, on la Costa Brava canvia l’orientació nord-sud, per la nord-est – sud-oest.
Està coronat per un semàfor marítim i una estació meteorològica.
Begur, cap de
6 Respostes
Arxiu d'etiquetes: costes
Barra, punta de la
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Cap de la costa del massís de Montgrí. Límit oriental del port de l’Estartit, davant les illes Medes.
Arnella, punta de s’
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cap de la costa, a ponent del municipi.
Hi ha instal·lat el far d’Arnella, a l’entrada de la badia del Port de la Selva.
Fora, costa de -Montsià-
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Costa meridional de la península de la Banya, al sector meridional del delta de l’Ebre.
Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l’istme del Trabucador (23,88 km2), on hi ha les Salines de la Ràpita, a l’altra banda del port dels Alfacs.
Fenals, platja de -Selva-
Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s’alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere Salou.
Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques.
Fangar, port del -Baix Ebre-
Entrant de la mar, al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, al litoral de l’illa de la Mar, d’uns 6 km de llargada per 3 d’amplada màxima.
Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del segle XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del segle XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l’actual punta del Fangar.
Creus, cap de
Cap de la costa. És el punt més oriental de la península Ibèrica.
Constitueix l’extrem de la península del cap de Creus, unida al continent per la serra de Rodes, terminació mediterrània del Pirineu.
La península s’endinsa uns 10 km dins la mar i forma un litoral extremament articulat, batut per la tramuntana al nord i amb tot de cales i recers al sud.
Des de 1984 tota la zona de la península i la serra de Rodes (18.564 ha), de notable interès paisatgístic i biològic, ha estat declarada parc natural.
Banyols, els -Baix Llobregat-
(o Banyoles) Nom del delta del Llobregat a l’edat mitjana.
Sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyuls de Provençana, esdevinguda més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua).
Banya, punta de la
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Península de l’Ebre, formada en època relativament moderna (existent, però, ja al segle XV) amb els al·luvions del riu a l’extrem meridional del delta, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador; a l’extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita, tot i que l’esmentat istme l’uneix al terme d’Amposta.
La seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs; entre la punta de Palma Marina i l’istme del Trabucador hi ha el moll i les altres instal·lacions de les Salines de la Ràpita (o de la Trinitat).
L’extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya.
La superfície de la península (compresa l’extensió del istme) és d’uns 24 km2.
Salou (Tarragonès)
Municipi del Tarragonès (Catalunya): 15,13 km2, 2 m alt, 26.233 hab (2017)
Situat a la Costa Daurada i centrat per la platja de Salou, a l’angle septentrional del golf de Sant Jordi, a redós del cap de Salou, a on hi ha el far de Salou.
L’economia del municipi deriva fonamentalment de les activitats del sector terciari, en especial del turisme, compta amb nombrosos allotjaments, residències secundàries, apartaments, hotels, etc. Aquest sector té un marcat caràcter estacional (mesos d’estiu), i la població es multiplica per quinze en les temporades de màxima afluència. El gran contingent d’estiuejants prové de terres aragoneses, a causa de la proximitat i de les òptimes condicions de comunicació amb Aragó. Àrea comercial de Tarragona. Fins al 1989 formà part del municipi de Vila-seca.
El poble és al centre de la platja de Salou. Torre Vella de defensa (segle XVI). Parc recreatiu de Port Aventura, inaugurat el 1995. Del port de Salou, utilitzat des de l’edat mitjana, hi sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca (1229) i conegué un gran tràfic lligat a la comuna del Camp de Tarragona.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Dades dels Països Catalans 