(Alcúdia de Mallorca / sa Pobla, Mallorca Raiguer)
Estany costaner, situat a la costa nord de la badia d’Alcúdia. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles.
El conreu d’arròs, promogut per una companyia italiana va fracassar a causa de l’excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S’hi practica la pesca d’angules i la caça de fotges.
Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.
Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.
L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Cingala, al nord-est des Port de Pollença. La punta d’Albercutx (o de l’Avançada) tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx.
Les contínues incursions de corsaris feren pensar, des del final del segle XVI, en la construcció de la fortalesa d’Albercutx damunt la punta d’Albercutx, però no fou acabada de construir fins al final del segle XVII.
En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada (que ha donat un dels noms amb que són conegudes la punta i la fortalesa). Aquesta fortificació és ocupada actualment per una base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire.
Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, i a 390 m d’altitud es troba l’antiga talaia d’Albercutx, que encara estava en servei al final del segle XVII.
Sector de la costa de migjorn, entre les platges de son Bou i Calescoves, format per un llarg penya-segat, rogenc, interromput per la cala de Llucalari, la cala de Sant Llorenç i cala en Porter.
Llengua de terra d’uns 1.000 m de longitud per uns 50 d’amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó. Hi ha una urbanització.
Cap de la costa, a llevant de la vila, prop del santuari de Santa Cristina.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Antiga talaia de la costa, a l’extrem occidental de la badia de Benidorm.
Cala de la costa nord de l’illa. Consistent en una veta d’aigua, de poca profunditat, de 3,5 km. de longitud. Dins el port pròpiament dit s’obren, a llevant i a ponent de la cala d’Addaia, les anomenades s’Estany i cala Molí.
Les illes d’Addaia –les illes gran i petita d’Addaia, i l’illot de ses Àligues- tanquen el port pel nord-est, davant per davant, a l’entrada de cala Molí, hi ha el caseriu estiuenc de na Macaret. Més al fons, separades de la costa, les possessions de Montgofre Nou, a la banda de Maó, i d’Addaia, a la des Mercadal.
A la colàrsega hi ha unes salines, començades a explotar el 1753 per membres de la colònia grega de Menorca.
El 1798, la força del general Charles Steward, que aconseguí la tercera ocupació de l’illa per a la Gran Bretanya, desembarcà a la vora occidental del port (platja de Na Macaret i cala Molí).
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Cap, situat a l’est del municipi, emplaçament de l’antiga torre de l’Abella, destinada a la defensa de la costa.
Cap de la costa, a l’extrem del promontori on s’assenta la vila, a llevant del port.
Dades dels Països Catalans 