(Catalunya)
Antic cap de la costa septentrional, segons l’Ora marítima d’Aviè, no lluny de la ciutat de Cípsela.
Hom l’ha volgut identificar amb el cap de Begur.
Celebàntic, cap
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: costes
Begur, cap de
Cap, als penya-segats del massís de Begur, on la Costa Brava canvia l’orientació nord-sud, per la nord-est – sud-oest.
Està coronat per un semàfor marítim i una estació meteorològica.
Barra, punta de la
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Cap de la costa del massís de Montgrí. Límit oriental del port de l’Estartit, davant les illes Medes.
Arnella, punta de s’
(el Port de la Selva, Alt Empordà)
Cap de la costa, a ponent del municipi.
Hi ha instal·lat el far d’Arnella, a l’entrada de la badia del Port de la Selva.
Miracle, el -Tarragona-
Restes de l’església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el segle XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d’època visigòtica, sobre les restes de l’amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s’estén des de l’inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant.
L’església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l’amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós.
Marina de Vilanova, la
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola.
És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà.
La seva importància es remunta al segle XIV, quan Pere III el Cerimoniós autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna.
El seu creixement, sobretot a partir del segle XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del segle XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles.
L’església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.
Marina de Torredembarra, la
Barri marítim, a ponent del nucli urbà.
S’originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial.
Al començament del segle XX hom hi edificà una església.
Marina de l’Hospitalet, la
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Sector de la ciutat, limitat al nord per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta del Llobregat.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques (la Bomba) i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa.
El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca.
Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar.
Maresme del Penedès, el
Antic nom de la zona marítima del Penedès, des del massís del Garraf fins al Gaià.
Llevant, costa de -Catalunya-
(Catalunya)
Sector de la costa del Principat, al nord-est de la ciutat de Barcelona, per oposició a costa de Ponent.
Ha donat nom al Maresme i a la zona de marina de la Selva fins a Sant Feliu de Guíxols.
Dades dels Països Catalans 