(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, a l’extrem est del municipi, al límit amb l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
Programat com a zona d’habitatges pel pla comarcal del 1953, s’ha convertit en zona mixta d’indústria (CAMPSA) i d’agricultura, amb un nucli antic de cases d’una i de dues plantes.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 2 agost 1976 – )
Atleta. Migfondista, el 1998 guanyà la medalla d’or dels 1.500 metres al campionat d’Europa d’atletisme disputat a Budapest. fou campió d’Espanya de 1.500 m dos anys consecutius, el 1997 i el 1998, i aconseguí la medalla de bronze als mundials d’atletisme del 1997 i el 1999.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, segle XIX)
Títol concedit el 1889 al jurista Melcior Ferrer i de Bruguera.
Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 27 abril 1854 – 3 desembre 1925)
Poeta i dramaturg. Pagès d’ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir.
Col·laborà a “La Renaixença” i participà en els jocs florals de Barcelona.
És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball (Lo teixidor, Lo jornaler), de la composició Clavé i la seva obra (1907), de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa (1887) i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, situat a l’oest del nucli urbà.
Hi ha nombroses hortes (hortalisses i, sobretot, pomeres) regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies. La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara.
La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 maig 1928 – 13 febrer 2009)
Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l’estudi dels clàssics grecs.
Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí.
El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri, el més antic dels de la part alta de la població.
Originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1889 – 14 setembre 1965)
(o de Gelabert) Escriptora. Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre.
És autora de diverses comèdies i dels reculls de poemes Calaixos de blondes i Flaires de tardor, així com també de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles (1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica).
A la postguerra edità una obra lírica (Fiesta en palacio, 1965) i una joguina en vers destinada al públic infantil (Florida de virtuts. Els petits pastorets, 1966).
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 21 desembre 1946 – )
(Josep Miret i Quitllet) Faquir. Conegut com a Faquir Kirman, debutà professionalment el 1965 i actuà, tant a Catalunya com a l’estranger, en cabarets, convencions, sales de festes, teatres i festes medievals. Havent treballat al Circ Mundial i a les gires catalanes del Circ Price, participà en les programacions de La Cuina de les Arts, el Circ Cric i el Circ Crac.
En el seu repertori destaquen números com Les rodes de foc, L’estilet a les fosses nasals, L’encantador de serps, El volcà humà o La bombeta mastegada i engolida. Premiat amb l’Aplaudiment Sebastià Gasch el 1982 com a màxim representant i dignificador del faquirisme a Catalunya, s’ha prodigat per Europa i Amèrica i ha intervingut en molts programes de televisió a la Península Ibèrica, Itàlia i Puerto Rico.
(Barcelona, 9 juliol 1929 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 23 juliol 1994)
Sociòleg i jesuïta. Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i Garcia, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials.
Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical.
Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme.
Els darrers anys de la seva vida, els dedicà a la fundació Utopia, creada per a difondre el seu projecte d’una nova societat.
Dades dels Països Catalans 