Arxiu d'etiquetes: Cornellà de Llobregat

Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

53 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,99 km2, 27 m alt, 86.072 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès a la zona al·luvial deltaica del Llobregat i sobre el pla inclinat de Collserola, anomenats popularment Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt, a l’oest de Barcelona, ciutat amb la qual forma pràcticament una conurbació.

L’agricultura de secà (blat i garrofers) i el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), regat pel canal de la Infanta, i la ramaderia (bovina i avicultura), tradicionals recursos econòmics del municipi, són avui en regressio davant el ràpid procés d’urbanització i industrialització. Els sectors industrials més desenvolupats són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic i el del vidre.

pobl_cornella

El creixement demogràfic del municipi, amb una població immigrada que arriba al 65%, ha estat espectacular, sobretot entre el 1950 i el 1980 en què va passar de 10.000 h a més de 90.000.

El nucli primitiu de la ciutat, sorgit al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (que ha estat refeta modernament) i prop seu, damunt un turó on hi ha el castell de Cornellà, separa els dos grans sectors de població de Cornellà de Baix (on hi ha els barris de Millars, la Riera, Almeda i Can Mercader, Femades, Solanes, la Remunta, la Ribera, Can Fatjó i Campreciós) i Cornellà de Dalt (amb els barris del Pedró, la Gavarra, Sant Ildefons i les Arenes), i actualment dividits en cinc parròquies.

Sobre un turó, enmig de l’expansió urbanística, hi ha el castell de Cornellà, esmentat ja al segle XII i refet posteriorment. A Cornellà de Baix destaca el palau de Can Mercader, del segle XIX, amb un extens arxiu i importants col·leccions de mobles i pintures. A la casa de la vila han estat trobades restes d’una vil·la romana i d’un temple pre-romànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Francesc Macià

Carrera i Planas, Joan

1 Resposta

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 12 maig 1930 – Barcelona, 3 octubre 2008)

Eclesiàstic. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers, tant en parròquies de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Badalona com fent de consiliari de moviments especialitzats d’Acció Catòlica.

Ha estat present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili Vaticà II i ha mantingut estrets contactes amb representants del món polític, manifestant-se sempre pròxim a l’ideari d’Unió Democràtica de Catalunya.

L’any 1991 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, encarregat de la demarcació del Barcelonès-nord i del Maresme i de les delegacions d’economia, mitjans de comunicació social i apostolat seglar. Des del 1996 fou el coordinador de l’equip de bisbes auxiliars de l’arxidiòcesi barcelonina.

Col·laborà periòdicament en diverses publicacions, especialment “Catalunya Cristiana”, de l’organisme editor de la qual fou president. Alguns dels seus articles han estat aplegats en llibres, com La canya esquerdada (1993) i Del postconcili al postprogressisme (1994).

Bonet i Marrugat, Albert

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1894 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1974)

Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona; es doctorà en teologia (1917) i en filosofia (1930). Canonge de Barcelona (1948). Va ésser el fundador i impulsor de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1931).

Durant la guerra civil es traslladà a Roma i després a Pamplona, on tingué greus dificultats. Tanmateix, el 1945 fou secretari de la junta suprema d’Acció Catòlica a Madrid. El 1963 dimití de tots els càrrecs i retornà a Barcelona.

Entre altres, ha publicat Doctrina de Suárez sobre la libertad (1927), Un viatge de cara als joves (1931), El que és i espera ésser la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1933), La Acción Católica antes y ahora (1960) i La llei d’amor universal (1973).