Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Marquet i Marc -germans-

Eren fills de Bonanat Marquet. 

Ramon Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV – 1358)  Domèstic de l’infant Pere i conseller cinquè de Barcelona (1354-55). Segurament és el mateix que, acusat d’haver ordenat l’assassinat de Ramon de Santvicenç, fou executat. Potser era filla seva Elisabet Marquet  (Catalunya, segle XIV)  Priora del monestir de Sant Damià.

Tomàs Marquet i Marc  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Col·laborà en la campanya sarda i en la guerra contra Gènova (1333). Rebé d’Alfons III el Benigne els llocs de Baratili, Noradat, Modolo, Dilla i Donori, a Sardenya. Fou el pare de:

  • Tomàs Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – vers 1363)  Vice-almirall de Sardenya (1356). Tingué un fill il·legítim, Galceran Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1413) que fou legitimat i elevat a la categoria d’infançó (1396). Fou fet còmit de la galera reial (1396) i guardià del port de Càller (1413). Fou el pare de Joan Marquet (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) i d’Antoni Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Era conseller de Càller el 1433.
  • Ramon Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV – després 1378)  Castellà de la Joiosa Guarda. A la mort del seu germà, sense fills legítims, el succeí. Fou filla seva i successora Margarida Marquet  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Muller de Ramon Desbosc.

Marquet i de Coromines -germans-

Eren fills de Galceran Marquet.

Pericó Marquet i de Coromines  (Barcelona, segle XIV – abans 1433)  Probablement ell (o potser el seu fill Pere) fou conseller quart de Barcelona en 1422-23, cònsol de mar el 1425 i obrer -potser el fill- el mateix any i conseller tercer en 1431-32. Fou el pare de Pere i Ramon Marquet.

Joanet Galceran Marquet i de Coromines  (Barcelona, segle XV)  Fou bigaire, conseller cinquè (1439-40) i quart (1450-51) de Barcelona.

Marquet, Ramon / Pere

Eren germans i fills de Pericó Marquet i de Coromines.

Ramon Marquet  (Catalunya, segle XV)  Cal identificar-lo amb l’homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.

Pere Marquet  (Barcelona, segle XIV – segle XV)  Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.

Marquet, Bernat

(Barcelona, segle XIII – 1318)

Mercader i armador. El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que col·laborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II el Just, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309.

El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II.

Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília.

Fou el pare de:

  • Bernat Marquet  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  Conseller tercer de Barcelona (1319-20). Prengué part en la conquesta de Sardenya. Fou el pare de Bernat i de Ramon Marquet i Bosquets.
  • Galceran Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Vice-almirall, que fou el pare de Galceran Marquet  (Catalunya, s XIV)  (àlias Albanell)  Noble
  • Ramon Marquet  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Militar. Participà en l’expedició de la Companyia Catalana a l’Orient.

Marimon, Joan de -polític-

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona, del qual actuà diverses vegades com a representant, així com del seu Braç Militar o aristocràtic.

El 1636 figurava com a capità de la Coronela de Barcelona, i també el 1638. El 1640, durant la situació revolucionària, preludi de la guerra dels Segadors, fou delegat del Consell prop del bisbe de Barcelona per tractar dels excessos que cometien els soldats dels terços destinats a Catalunya. Al temps d’esclatar la guerra escapà de Barcelona per ser fidel a Felip IV.

El 1656, un cop acabada la guerra, fou elegit conseller terç de la capital. L’any següent allotjava al seu casal del carrer Ample el duc de Terranova. Pel setembre de 1657, essent encara conseller, assumí el comandament del terç de la ciutat que anà a lluitar contra els francesos al front de Vic.

Fou protector o màxim representant del braç militar. Després fou distingit amb la condició de conseller reial i el càrrec de regent de la tresoreria reial al Principat, la qual cosa l’obligaria a una activitat pública considerable.

Margarit, Bernat (II)

(Catalunya, vers 1340 – 1414/16)

Cavaller (1377). Probable fill de Bernat (I) i germà de Joan (I) Margarit.

Fou conseller i conestable de l’infant Joan i uixer seu quan ja fou rei (1387). Com a cavaller, formà part del braç militar a les corts (1392), i el rei el nomenà entre els principals capitans de l’expedició que volia fer a Sardenya i que al capdavall no havia de ser realitzada.

En morir Joan I, fou depurat, condemnat a pagar una multa de deu mil florins i empresonat (1397-98), juntament amb Bernat Metge.

Fou pare de Joan i de Bernat Margarit i de Peguera, els quals foren els iniciadors de les dues línies del llinatge.

Marcús, Bernat

(Barcelona, segle XII)

Burgès. Home molt ric, tenia moltes propietats a la ciutat i a Montjuïc.

Encara que no pertanyia a la noblesa, tenia tant de prestigi que des de mitjan segle XII entrà a formar part del consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1152 signà el testament de la reina Peronella d’Aragó, el 1157 actuà en el tribunal comtal i el 1164 estigué present en la cerimònia del traspàs dels drets reials de Peronella a favor d’Alfons I el Cast.

A Barcelona, a l’actual plaça de Marcús, es conserva una capella (dedicada a la Mare de Déu de la Guia) que féu construir en fer donació dels terrenys per al cementiri dels pobres.

March, Pere -diplomàtic-

(Barcelona, segle XIII – 1338)

Diplomàtic i conseller. Fill del notari Pere March, del qual heretà la baronia de Beniarjó.

La seva vinculació a la cort apareix documentada del 1296 fins a la seva mort. Serví així tres monarques: Jaume II el Just, Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós.

Ocupà en diversos períodes els càrrecs de secretari, tresorer (1306-27) i mestre racional (des del 1330). Gaudí d’una consideració elevada. Li foren confiats serveis diplomàtics d’importància.

El 1319, essent tresorer del rei Jaume II, aquest li encomanà la resolució d’una crisi a les relacions amb Sanç I de Mallorca, el qual es trobava llavors molt pressionat pels francesos de cara a fer-li infeudar el Rosselló al rei de França. Pere March, que coneixia bé al rei Sanç, resolgué l’afer adreçant-li unes lletres personals.

El 1323, per una suma elevada, comprà a Jaume II el castell d’Eramprunyà (Baix Llobregat), el qual seria decisiu per l’ennobliment de la família. A la seva mort, per manca de successió directa, l’heretà el seu nebot Jaume Marc.

Marçà, Tomàs de

(Catalunya, segle XIV)

Conseller de Pere III el Cerimoniós.

El 1349, a Perpinyà, formava part del primer consell que estudià el projecte d’aliança amb Venècia i de guerra amb Gènova. Ja el 1350 era membre de l’assemblea que confirmà els projectes esmentats i en decidí la realització.

Ell o potser un fill homònim combatia a València, contra els castellans, el 1364.

Marc, Berenguer

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Mestre de l’orde de Montesa (1392-1409).

Conseller i domèstic de Joan I de Catalunya, sobre qui exercí una gran influència. Mort aquest, fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, però fou perdonat pel rei Martí I l’Humà el 1396.

Assistí a la coronació del rei Martí I (1399) a Saragossa, on duia la bandera reial.