(Barcelona, segle XVII – 1714)
Polític. Membre de la Junta de Defensa de Barcelona durant l’atac de les forces de Lluís XIV (1697).
Oposat a Felip V de Borbó, fou nomenat cavaller per l’arxiduc Carles III.
Intervingué en la creació del port franc de Barcelona (1706) i fou conseller tercer de la ciutat.
Morí en la defensa del setge de Barcelona.
(Galeriana, Aragó, segle XIV – Tarragona, 22 agost 1357)
(o López de Ayerbe) Eclesiàstic. Besnét de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure.
Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne. Pere III el Cerimoniós l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó.
Arquebisbe de Tarragona (1346-57), celebrà quatre concilis provincials (1349-51, 1354 i 1357), dels quals restà una relació global escrita.
Hi donà normes sobre la dotació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en comptes de l’antic sistema de les calendes.
(Barcelona, segle XVI – 1601)
Filla de Joan Llull i Llull. Fou l’hereva d’aquesta línia, per mort sense fills del seu germà Galceran Pau.
Es casà amb Francesc de Boixadors i d’Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons.
Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull.
Fou la germana de:
Llull i Sestrada, Galceran Pau (Barcelona, segle XVI) Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573).
(Barcelona, 1385 – gener 1447)
Dit el Prohom. Fill de Joan Llull i d’Agnès de Gualbes, i germà de Romeu. Fou l’iniciador de la línia de Joan o de Sants.
Segurament fou conseller en cap (1431, 1435, 1445) i síndic de les corts. Tenia una torre a Sants.
Amb la seva primera muller fou pare de Joan Llull i Dusai, i amb la segona muller tingué Francesc, Guillem, Pere i Romeu Llull i Tàrrega.
(Barcelona, vers 1439 – abril 1496)
Poeta. De família barcelonina que participà en el govern de la ciutat i afecte a la facció de la Biga, fou cònsol de Llotja i conseller en cap el 1483.
En la seva obra poètica -una trentena de composicions- s’observa una de les darreres manifestacions de la tradició trobadoresca, una molt acusada influència d’Ausiàs Marc i una certa influència italiana i francesa, prou superficials, i una més concreta influència castellana.
És una lírica somorta i de vegades vulgar, amb molt rares mostres de personalitat i que de vegades adquireix tons familiars i pacíficament aburgesats.
El vessant cortesà apareix en la seva composició en elogi de la jove dama Francina Rosa, per la qual Joan II el Sense Fe sentí una passió senil, i al llarg poema Lo consistori d’amor, elogi col·lectiu de dames barcelonines (Na Sentmenat, Na Boscana, N’Almogàver, etc), moltes de les quals vídues (la vídua Tagamanent, la vídua Corbera, la vídua Ribes, aquesta elogiada per altres poetes contemporanis).
En prosa escriví Lo despropiament d’amor, visió al·legòrica del Temple d’Amor, que en el fons constitueix una defensa de l’amor conjugal, i unes lletres amoroses dirigides a una tal Serena.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1362/63)
Fou l’iniciador de la genealogia del llinatge.
Segurament fou conseller en cap de Barcelona el 1348.
Casat amb Caterina, fou pare de Joan Llull.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. El 1134 fou un dels nobles que prometeren d’ingressar per un any a l’orde del Temple.
Figura en alguns documents de govern importants entre els anys 1132 i 1157, com a conseller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Catalunya, segle XII)
Magnat. Fou figura destacada durant tot el govern del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i formà part del seu consell bastant sovint.
El seu nom figura a una desena de documents de govern importants entre el 1134 i el 1160.
El més transcendent és el del privilegi d’instauració i dotació inicial de l’orde del Temple (1143).
(Barcelona, vers 1400 – 1455)
Mercader. Fill de Joan de Llobera i germà de Joan. Fou soci capitalista d’una companyia mercantil.
Partidari de la Biga, fou membre actiu del Consell de Cent (1437-53), cònsol de mar (1437) i administrador de la taula de canvi (1447).
Fou el pare de:
Joan de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XIV – 1464) Conseller tercer de Barcelona (1462-63). Morí escanyat, acusat del crim de sodomia.
Bartomeu de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV – 1462) Mercader. Cònsol català a Nàpols, on tenia negocis.
Elionor de Llobera i de Ferrera (Barcelona, segle XV) Muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més importants de Barcelona, i que també era administrador de la companyia de draps dels Llobera.
(Catalunya, vers 1107 – 1164)
Senyor de Llers, Cervià i Vilafreser.
Fou un personatge influent a la cúria dels comtes Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV de Barcelona i del rei Alfons I el Cast.
Figura entre els signants de documents importants, com l’avinença de Ramon Berenguer IV i Ponç II d’Empúries (1138) i la carta de població de Lleida (1150).
Fou nomenat marmessor dels béns de la reina Peronella d’Aragó, segons el primer testament (1152).
Dades dels Països Catalans 