Arxiu d'etiquetes: ciutats

Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 4,60 km2, 110 m alt, 45.733 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat entre el vessant oest de la serra de Collserola i el pla del Llobregat; travessen el terme nombrosos torrents, en els quals sembla que hi hagué coves o esplugues.

El municipi forma avui pràcticament una conurbació amb la ciutat de Barcelona, a causa del gran desenvolupament industrial (siderúrgiques, metal·lúrgiques, de la construcció, tèxtils, químiques, del paper i arts gràfiques) i l’onada immigratòria que, a partir del 1950, hi han forçat un constant creixement urbanístic i n’han arraconat la tradicional activitat agrícola (vinya, cereals, llegums). Àrea comercial de Barcelona.

El terme és un conglomerat de zones d’habitatges, nuclis industrials i urbanitzacions, com la Plana, la Miranda, Finestrelles, la Mallola, Can Vidalet o la de la Ciutat Diagonal, nucli residencial que s’enfila per la serra de Collserola al voltant de l’antic castell i actual masia de Picalquers que, juntament amb diverses cases pairals, són d’origen medieval.

Al nucli primitiu hi ha l’església parroquial de Santa Magdalena, al turó anomenat antigament la Sagrera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Empúries -Alt Empordà-

(l’Escala, Alt Empordà)

Antiga ciutat. La Palaiapolis grega hi va ésser fundada pels foceus (segle VI aC) sobre l’antic illot de Sant Martí. Posteriorment, la van establir en terra ferma a l’anomenada Neàpolis, que fou emmurallada per separar-la de les poblacions indigets.

Després d’haver estat enclavament militar romà, l’any 45 aC, Cèsar hi va establir una colònia de veterans, on van conviure ibers, grecs i romans. Devastada per les invasions germàniques del segle III dC, en va quedar només una petita comunitat cristiana. El primer nucli que s’hi establí, ibèric, era l’anomenada Indiké.

Empúries és l’única de les colònies gregues de l’Occident llunyà que ha pogut ésser totalment excavada, i per això s’hi reconeix tot el nucli urbà: muralles, carrers, places, temples, etc. Entre la multitud de restes, especialment de ceràmica, es destaca una escultura d’Asclepi o Esculapi. La part visible de la ciutat grega pertany a l’època hel·lenística i romano-republicana.

Les excavacions, iniciades el 1907 per J. Puig i Cadafalch, han permès posar al descobert una bona part de la ciutat grega i romana. La major part de restes trobades es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona.

Enllaços web: Empúries al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,99 km2, 27 m alt, 86.072 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès a la zona al·luvial deltaica del Llobregat i sobre el pla inclinat de Collserola, anomenats popularment Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt, a l’oest de Barcelona, ciutat amb la qual forma pràcticament una conurbació.

L’agricultura de secà (blat i garrofers) i el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), regat pel canal de la Infanta, i la ramaderia (bovina i avicultura), tradicionals recursos econòmics del municipi, són avui en regressio davant el ràpid procés d’urbanització i industrialització. Els sectors industrials més desenvolupats són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic i el del vidre.

pobl_cornella

El creixement demogràfic del municipi, amb una població immigrada que arriba al 65%, ha estat espectacular, sobretot entre el 1950 i el 1980 en què va passar de 10.000 h a més de 90.000.

El nucli primitiu de la ciutat, sorgit al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (que ha estat refeta modernament) i prop seu, damunt un turó on hi ha el castell de Cornellà, separa els dos grans sectors de població de Cornellà de Baix (on hi ha els barris de Millars, la Riera, Almeda i Can Mercader, Femades, Solanes, la Remunta, la Ribera, Can Fatjó i Campreciós) i Cornellà de Dalt (amb els barris del Pedró, la Gavarra, Sant Ildefons i les Arenes), i actualment dividits en cinc parròquies.

Sobre un turó, enmig de l’expansió urbanística, hi ha el castell de Cornellà, esmentat ja al segle XII i refet posteriorment. A Cornellà de Baix destaca el palau de Can Mercader, del segle XIX, amb un extens arxiu i importants col·leccions de mobles i pintures. A la casa de la vila han estat trobades restes d’una vil·la romana i d’un temple pre-romànic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitut Francesc Macià

Cervera (Segarra)

Municipi i capital comarcal de la Segarra (Catalunya): 55,19 km2, 548 m alt, 9.013 hab (2016)

mapa segarra(o Cervera de Segarra)  Situat a la vall de l’Ondara o riu de Cervera.

Els conreus, base de l’economia local, ocupen gran part de la superfície del terme. La ramaderia, l’avicultura, la indústria i sobretot el comerç, que aglutina diverses fires, complementen l’oferta econòmica del municipi.

pobl_cerveraLa ciutat, important conjunt històric i monumental, conserva part de les muralles de l’antic castell de Cervera. Hi destaquen sobretot la plaça Major, porticada, l’edifici barroc de l’ajuntament, l’església de Santa Maria, gran basílica gòtica dels segles XIV- XV, el majestuós edifici barroc i neoclàssic de la Universitat de Cervera, únic al Principat entre el 1718 i el 1842, el Museu Etnogràfic del Blat i de la Pagesia i el Museu Duran i Sanpere, d’arqueologia i història local. Des del segle XV es representa La Passió de Cervera. Fora ciutat hi ha l’església romànica de Sant Pere Gros.

El municipi comprèn el poble de Vergós de Cervera i l’antic terme de la Prenyanosa.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques – TurismeFesta de l’Aquelarre

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 30,56 km², 82 m alt, 57.543 hab (2016)

0valles_occidental

Estès per la depressió vallesana fins al vessant nord de la serra de Collserola.

La vida econòmica del municipi, tradicionalment agrícola, amb conreus de secà (vinya, cereals i farratges), ha experimentat un canvi profund a partir de mitjan segle XX amb la proliferació d’urbanitzacions i l’expansió de la indústria, actualment molt diversificada (fabricació de materials per a la construcció, tèxtil, química i sidero-metal·lúrgica) i que ha provocat un espectacular augment demogràfic. Àrea comercial de Barcelona.

pobl_cerdanyola

El poble és al peu dels contraforts de Collserola; amb la formació de nous barris, es troba pràcticament unit avui al poble veí de Ripollet; al nucli antic destaca l’església parroquial de Sant Martí, modernista, i el castell de Sant Marçal (o castell de Cerdanyola), totalment remodelat. Al segle XII fou bastit a Collserola el monestir, després palau, de Valldaura.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic poble de Sant Iscle de les Feixes, el santuari de Santa Maria de les Feixes, l’antic sanatori de la Flor de Maig, les urbanitzacions de Montflorit, de Bellaterra (on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona i el jardí botànic del Pedregar), la caseria de Can Cerdà, els barris de Serraperera i la Ciutat Badia. També hi ha restes d’un poblat ibèric al turó de Ca n’Oliver.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesFutbol Club

Castelldefels (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,87 km2, 3 m alt, 64.892 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, on abunden les pinedes.

Les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres del municipi han estat ofegades per la construcció de nombroses urbanitzacions privades i el boom turístic, concentrat al raval de les Botigues i afavorit pels 5 km de la platja de Castelldefels, molt concorreguda gràcies a l’autovia de Castelldefels. També hi ha indústria de materials per a la construcció. La població ha crescut de manera espectacular, sobretot a partir del 1960.

La ciutat és al centre del municipi, a 1,5 km de la costa, al peu de l’antic castell de Castelldefels, esmentat ja el 967, restaurat i molt modificat, amb la primitiva església parroquial de Santa Maria, era a prop de l’antic monestir de Castelldefels; l’actual parròquia és obra del 1909; també conserva cinc torres de defensa contra la pirateria, una d’elles amb una col·lecció d’arqueologia local.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Llopard i la barriada de Vistalegre. En 1931-34 hi fou projectada la Ciutat de Repòs i de Vacances.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeUnió EsportivaRàdio

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 44,91 km2, 331 m alt, 23.633 hab (2016)

0valles_occidental(o Sant Esteve de Castellar)  A la conca alta del Ripoll. El nord del terme és accidentat per la serra de Sant Llorenç del Munt.

La indústria, molt diversificada i afavorida per la proximitat de Sabadell i Terrassa, ha desplaçat a un segon terme les activitats agrícoles de secà (vinya, cereals i arbres fruiters) i ramaderes. La població ha augmentat notablement els darrers anys a causa de la immigració.. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa

El poble és a l’esquerra del Ripoll; l’església parroquial de Sant Esteve és neogòtica i de grans proporcions (1885-92). Fora vila, restaurat, hi ha el castell de Castellar, esmentat ja el 955 i restaurat el segle XIV; i prop seu les ruïnes de l’antiga església parroquial (dita Castellar Vell), amb elements romànics i gòtics.

Dins el terme hi ha, també, el santuari i el barri de les Arenes, la capella de Sant Pere d’Ullastre, el poble de Sant Feliu del Racó i diverses urbanitzacions.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesNotíciesUnió Esportiva

Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 21,75 km2, 5 m alt, 10.567 hab (2016)

0baix_emporda

(o la Vall d’Aro)  Situat des dels contraforts costaners de les Gavarres fins al litoral, a la vall d’Aro, a l’esquerra del Ridaura, al sector sud de la Costa Brava. A l’interior hi ha pinedes i suredes.

L’activitat turística, localitzada sobretot al nucli de Platja d’Aro (cap del municipi des del 1990) i a la urbanització de s’Agaró, ha propulsat la indústria de la construcció i sobretot l’hotelera i s’ha imposat a les activitats econòmiques tradicionals, basades en l’agricultura, la ramaderia i la indústria del suro.

El municipi comprèn, també, els pobles de Castell d’Aro, Fenals d’Aro (amb restes de la seva primitiva església romànica), el veïnat de Fenals d’Amunt, els barris de la Coma, Roquissar i Crota, i l’antic priorat benedictí de Vallvanera.

És un dels centres turístics més importants de Catalunya.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Calella (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,00 km2, 5 m alt, 18.317 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la serra del Montnegre, on neix la riera de Calella. Al sector costaner de ponent, abrupte, hi ha el cap de Calella, suport de l’actual far de Calella (el qual és molt visitat) i el sector de llevant constitueix la platja de Calella.

El turisme, sobretot de procedència estrangera, ha canviat tant la fesomia del municipi (amb urbanitzacions que han guanyat espai al bosc) com la seva economia, antigament basada en l’agricultura de secà (cereals i vinya), de regadiu (cultius d’horta -maduixots- i floricultura), la pesca (important al segle XIX, avui ha esdevingut esportiva) i la indústria tèxtil. Els serveis turístics han provocat també, a partir del 1960, un fort creixement de la població, de base immigratòria.

pobl_calellaLa ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha un convent augustinià del segle XVII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeClub Natació – Club Bàsquet

Borges Blanques, les (Garrigues)

Municipi i capital de la comarca de les Garrigues (Catalunya): 61,55 km2, 304 m alt, 6.000 hab (2016)

0garrigues(o les Borges d’Urgell)  Situat a l’àrea que enllaça la plana del canal d’Urgell i els altiplans meridionals de la depressió Central.

L’activitat econòmica bàsica del municipi és el conreu de l’olivera i elaboració d’oli, un producte molt acreditat. La construcció del canal d’Urgell ha permès l’expansió del regadiu i la creació de dues cooperatives de fruita dolça. El comerç, els serveis i pobl_borges_blanquesalgunes petites indústries completen l’oferta econòmica del municipi que, per l’abril, celebra la Fira de les Garrigues (agrícola, industrial i artesana). Àrea comercial de Lleida. La població manté, fa anys, un lleuger creixement.

La ciutat, que comprèn tota la població del municipi, és emplaçada a la carretera de Tarragona a Lleida; destaca la plaça Major, porxada, amb edificis renaixentistes com el de la Casa de la Ciutat, l’església neoclàssica de Santa Maria i el Museu de l’Oli.

El municipi comprèn també l’ermita de Sant Salvador i l’enclavament i antic terme de Masroig.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques