(Cervera, Segarra, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)
Pintor. Residí a Càller, on es casà.
Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí (1455), que féu en col·laboració amb Rafael Tomàs, i la predel·la de Sant Lucífer.
Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume.
Se’l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya.
(Cervera, Segarra, 13 juliol 1928 – Smyma, Geòrgia, Estats Units, 6 febrer 2016)
Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA).
Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions.
Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l’obra poètica d’Alfons Costafreda (1980).
(Cervera, Segarra, 3 febrer 1933 – Lleida, 30 desembre 2024)
Escriptora. Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya,
Ha conreat una poesia de caire intimista, reunida el 1994 a Ancorada en la boira: obra poètica (1953-1993), que continuen Cartes descloses (1998) i Rèquiem per un poeta (1999).
Com a narradora, ha provat diversos registres, des de l’autobiogràfic –Laberints de seda (1981)- fins a la ciència-ficció –Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i Pel camí de l’arbre de la vida (1985)-, passant per la novel·la –La capellana (1988), La dama dels glaç (1997)-.
(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)
Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.
Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.
Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).
Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).
Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.
(Cervera, Segarra, segle XVIII – 1770)
Impressora. Muller de Manuel Ibarra i Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra.
El 1768 imprimí les faules d’Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.
(Cervera, Segarra, 5 abril 1667 – 1747)
Historiador i polític. Partidari de Felip V de Borbó, el 1705 fou empresonat i condemnat a 10 anys d’exili.
Després del triomf borbònic fou nomenat regidor perpetu de Cervera i secretari de la Universitat que s’hi fundà.
És autor d’Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723-40), obra que ha restat inèdita i que constitueix una apologia del filipisme.
(Cervera, Segarra, 3 agost 1924 – Barcelona, 16 octubre 2017)
Gravadora i pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l’Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual.
Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961 i el premi de gravat Ciutat de Barcelona del 1972.
(Cervera, Segarra, 7 octubre 1843 – Barcelona, 16 desembre 1911)
Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Fou cap d’estadística de la província de Cadis (1870).
De retorn a Cervera (1872), dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres (1874), durant la Tercera Guerra Carlina.
Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.
Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, tormodinàmica i geologia en revistes especialitzades.
(Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)
Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l’any 1835 i anà a Itàlia.
Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l’orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada.
Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la “Revista Franciscana” (1873-89).
(Cervera, Segarra, 1470 – Lécera, Aragó, 24 febrer 1520)
Eclesiàstic. Fill natural de Ferran II el Catòlic i d’Aldonça Roig i d’Ivorra, de Cervera. Existí la idea de casar-lo amb Anna I de Cabrera, però la mort del comte Bernat Joan frustrà el projecte. Més tard fou destinat a l’església.
Féu una carrera brillant, que inicià amb l’ascensió a l’arquebisbat de Saragossa a l’edat de set anys. Fou persona d’una gran cultura. Hom en coneix diversos escrits de caràcter doctrinal. La seva actuació política resultà així mateix remarcable.
En 1505, quan caigué en desgràcia el Gran Capità, rebé el títol de virrei de Nàpols. Abans fou nomenat lloctinent dels regnes de la Corona d’Aragó (1482) per haver rebutjar els aragonesos la designació de Joan Ramon Folc de Cardona. Ocupà aquest càrrec fins al 1520.
Dades dels Països Catalans 