(Cervera, Segarra, v 1815 – Barcelona, 29 agost 1869)
Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó i director i redactor del diari “El Telégrafo”, de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d’Efemérides de la historia de Cataluña.
Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d’Aragó (1848).
(Cervera, Segarra, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)
Pintor. Residí a Càller, on es casà.
Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí (1455), que féu en col·laboració amb Rafael Tomàs, i la predel·la de Sant Lucífer.
Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume.
Se’l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya.
(Cervera, Segarra, 13 juliol 1928 – Smyma, Geòrgia, Estats Units, 6 febrer 2016)
Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA).
Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions.
Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l’obra poètica d’Alfons Costafreda (1980).
(Cervera, Segarra, 3 febrer 1933 – Lleida, 30 desembre 2024)
Escriptora. Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya,
Ha conreat una poesia de caire intimista, reunida el 1994 a Ancorada en la boira: obra poètica (1953-1993), que continuen Cartes descloses (1998) i Rèquiem per un poeta (1999).
Com a narradora, ha provat diversos registres, des de l’autobiogràfic –Laberints de seda (1981)- fins a la ciència-ficció –Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i Pel camí de l’arbre de la vida (1985)-, passant per la novel·la –La capellana (1988), La dama dels glaç (1997)-.
(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)
Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.
Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.
Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).
Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).
Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.
(Cervera, Segarra, segle XVIII – 1770)
Impressora. Muller de Manuel Ibarra i Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra.
El 1768 imprimí les faules d’Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.
(Cervera, Segarra, 5 abril 1667 – 1747)
Historiador i polític. Partidari de Felip V de Borbó, el 1705 fou empresonat i condemnat a 10 anys d’exili.
Després del triomf borbònic fou nomenat regidor perpetu de Cervera i secretari de la Universitat que s’hi fundà.
És autor d’Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723-40), obra que ha restat inèdita i que constitueix una apologia del filipisme.
(Cervera, Segarra, 3 agost 1924 – Barcelona, 16 octubre 2017)
Gravadora i pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l’Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual.
Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961 i el premi de gravat Ciutat de Barcelona del 1972.
(Cervera, Segarra, 7 octubre 1843 – Barcelona, 16 desembre 1911)
Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Fou cap d’estadística de la província de Cadis (1870).
De retorn a Cervera (1872), dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres (1874), durant la Tercera Guerra Carlina.
Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.
Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, tormodinàmica i geologia en revistes especialitzades.
(Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)
Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l’any 1835 i anà a Itàlia.
Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l’orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada.
Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la “Revista Franciscana” (1873-89).
Dades dels Països Catalans 