Arxiu d'etiquetes: Cervera (nascuts a)

Janer i Anglarill, Anna Maria

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 18 desembre 1800 – Talarn, Pallars Jussà, 11 gener 1885)

Fundadora. Membre de les germanes de la caritat de Cervera (1820), on fou mestra de novícies i superiora (1833).

Durant la primera guerra carlina s’ocupà dels hospitals de sang (Solsona, Valldaura, Berga) i, en acabar, emigrà a França (Tolosa). Repatriada (1844), dirigí la casa de la Misericòrdia (1849-59).

El bisbe Josep Caixal d’Urgell li confià la direcció de l’hospital d’Urgell i l’animà a una fundació religiosa, que ell mateix aprovà (1860), dedicada a l’ensenyament i a beneficència, l’Institut de la Sagrada Família, que s’estengué ràpidament ja en vida de la fundadora, malgrat les dificultats polítiques del moment.

Ibarra i Cous, Antònia

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 1739 – 1805)

Impressora. Filla de Manuel Ibarra i Marín i de Maria Antònia Cous i Benedicto.

A la mort de la seva mare (1770) continuà la impremta familiar de la Universitat de Cervera, fins al 1788.

Guardiola, Joan Pau

3 Respostes

(Cervera, Segarra, segle XV – segle XVI)

Pintor. Era de religió jueva, i es convertí al cristianisme el 1482. Fou anomenat el Mut, ja que ho era de naixença. Possible descendent dels Querci.

Col·laborà amb Pere Alegret en el retaule de les Ànimes de l’església parroquial de Cervera (1500). Pintà el retaule de Sant Isidre per a Santa Maria de Cervera (1507).

Treballà a Castellnou d’Oluges (1518) i a la Seu d’Urgell (1536), on ja seguí esquemes renaixentistes (retaule de Sant Joan i Sant Ot).

No és conservada cap obra seva.

Franquesa i Lluelles, Manuel

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 1978)

Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma.

Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s’establí.

Va publicar un opuscle sobre El Tobor (1934). És autor d’un Diccionari de sinònims (1971) de la llengua catalana, molt ben acollit per la crítica, i que ha estat reeditat en diverses ocasions.

Franquesa i Gasol, Joan

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1861 – 1916)

Escriptor. Fundà el periòdic local “El Ciervo”, que dirigí i redactà ell mateix.

És autor de l’obra de teatre Un tenòrio de tot l’any, estrenada a Cervera. Publicà uns Anales de Cervera (1891) en tres volums.

Flotats i Comabella, Marià

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, v 1815  – Barcelona, 29 agost 1869)

Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó i director i redactor del diari “El Telégrafo”, de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d’Efemérides de la historia de Cataluña.

Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d’Aragó (1848).

Figuera, Joan

1 Resposta

(Cervera, Segarra, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)

Pintor. Residí a Càller, on es casà.

Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí (1455), que féu en col·laboració amb Rafael Tomàs, i la predel·la de Sant Lucífer.

Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume.

Se’l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya.

Ferran i Camps, Jaume

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 13 juliol 1928 – Smyma, Geòrgia, Estats Units, 6 febrer 2016)

Escriptor en castellà. Professor de literatura castellana a la universitat de Syracusa (EUA).

Ha publicat diversos llibres de poemes (Desde esta orilla, Nuevas cantigas, etc) i llibres de narracions.

Ha fet diverses traduccions al castellà i ha estudiat l’obra poètica d’Alfons Costafreda (1980).

Fabregat i Armengol, Rosa

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 3 febrer 1933 – Lleida, 30 desembre 2024)

Escriptora. Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya,

Ha conreat una poesia de caire intimista, reunida el 1994 a Ancorada en la boira: obra poètica (1953-1993), que continuen Cartes descloses (1998) i Rèquiem per un poeta (1999).

Com a narradora, ha provat diversos registres, des de l’autobiogràfic –Laberints de seda (1981)- fins a la ciència-ficció –Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i Pel camí de l’arbre de la vida (1985)-, passant per la novel·la –La capellana (1988), La dama dels glaç (1997)-.

Dalmases i de Massot, Faust de

2 Respostes

(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)

Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.

Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.

Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).

Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).

Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.