(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella.
El 1363 lluitava a Aragó, amb els reforços que hi foren duts després de la caiguda de Carinyena.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella.
El 1363 lluitava a Aragó, amb els reforços que hi foren duts després de la caiguda de Carinyena.
(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)
Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove.
El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l’illa.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a la presa de Lleida (1149), amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que secundaren les tropes de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Rebé de compensació unes cases, dins el pla de repoblació de la ciutat.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 1259 se sumà a la revolta nobiliària contra Jaume I el Conqueridor que es produí a l’Urgell.
En dates posteriors, potser per mort, desapareix en canvi de les relacions dels complicats en aquell llarguíssim conflicte.
(València, abans 1276 – després 1324)
(o de Llibià) Cavaller i funcionari reial. Potser era encara l’homònim que destacà sobretot en temps de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.
Participà a l’expedició al nord d’Àfrica amb l’almirall Ramon Marquet (1282) i a les campanyes militars a Mallorca (1285) i a Menorca (1287), d’on fou nomenat governador i encarregat de repoblar-lo.
Arran de la conquesta de Sardenya (1324) fou nomenat tresorer de l’illa. Pel febrer 1329, regnant Alfons III el Benigne, fou tramès per aquest a Tunis com a ambaixador.
(Sicília, Itàlia, segle XIII)
Cavaller. Germà de Conrad i de Margarida. Fou un fidel servidor del rei Pere II el Gran.
Anà a l’expedició contra el nord de l’Àfrica i Sicília (1282) i contribuí eficaçment a la conquesta de Malta (1283) i Lípari en col·laboració amb Roger de Lloria. Fou nomenat lloctinent reial a Sicília.
(Sicília, Itàlia, segle XIII – 1299)
Cavaller. Fou criat i educat a la cort de l’infant Pere i Constança de Sicília, juntament amb els seus germans, Manfred i Margarida, i amb Roger de Lloria, tots els quals havien vingut amb la reina.
Anà a Tunis com a ambaixador i poc després hi tornà (1278) com a almirall de l’estol català en defensa dels interessos d’Abú-Isac contra Al-Uatic. Fou procurador reial a València, i intervingué en l’aixecament dels sicilians contra els angevins (1282). Acompanyà Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.
Alfons II el Franc (1285) li concedí nous càrrecs i prebendes, i, com a ambaixador per la qüestió del tractat d’Oleron, acudí (1287) davant el rei d’Anglaterra. Perdé els béns i càrrecs quan es decidí a oposar-se a la política de Jaume II el Just a Sicília. Morí en una batalla naval contra Jaume II.
Foren germans seus, Manfred i Margarida Llança.
(Rosselló, segle XIII)
Cavaller. Era senyaler del comte Nunyó Sanç I de Rosselló. El seguí a la conquesta de Mallorca, el 1229.
El Llibre dels Feits o Crònica de Jaume I el Conqueridor l’esmenta en la seva actuació a la batalla de Portopí.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Serví amb les armes a Sardenya. Pel setembre de 1409 el capità general de l’illa, el famós Pere de Torrelles, li confià la custòdia del barri de Vilanova, a Càller, dins el programa de defensa adoptat pels catalans.
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.