Arxiu d'etiquetes: cavallers

Vilaragut, Joan de -Sicília, s. XIV/XV-

(País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Serví a la campanya de Sicília (1396). Fill bastard de Bernat de Vilaragut i Carròs. Era ciutadà de Palerm (1402). Martí I de Sicília li donà el castell de Castellammare. Ajudà Berenguer de Vilaragut i Mercer en les qüestions amb Pardo de la Casta (1407).

Empresonat a Barcelona, fou alliberat amb prohibició de partir de la ciutat sense llicència reial (1410). Fou falconer major de l’infant Alfons (1413) i el seu majordom i conseller, i fou fet capità de Palerm (1415). Més tard fou detingut a València i fugí de la presó (1418). Reclamà els seus drets al castell de Pirizi (o Perizi) i a Palatio Adrianni (1419).

Casat amb Agnès, vídua de Pelegrí Català, el succeí el seu fill:

Lluís de Vilaragut  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Mestre racional de Sicília. Era baró de Tripi. El 1460 era un dels grans partidaris que el príncep Carles de Viana assumís el poder a l’illa.

Vilanova -varis bio-

Bernat de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels distingits al costat de Jaume I el Conqueridor, a la campanya de Múrcia del 1266.

Bertran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Gaudia de l’estima de Jaume I el Conqueridor. Exercí funcions de missatger de confiança entre el monarca i la seva filla Violant d’Aragó, casada amb Alfons X de Castella.

Climent de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Assistí al Parlament valencià de l’interregne. El 1411 fou missatger d’aquella assemblea davant el Parlament del Principat, reunit a Tortosa.

Galceran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cronista. Hi ha notícia que redactà una crònica, avui perduda, del regnat d’Alfons II el Franc.

Manuel de Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Germà de Galceran de Vilanova. Serví Castella a les ordres d’Enric de Trastàmara, amb el seu germà. Victoriós Enric, rebé terres de recompensa pels seus serveis.

Marc Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Pintor. És autor del notable retaule de santa Caterina, que el cònsol català a Damasc oferí, el 1385, al monestir del Sinaí, on encara s’hi conserva.

Ramon de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Segurament fill de Vidal i pare del Ramon que fou algutzir de Pere III el Cerimoniós. El 1323 anà a l’expedició per conquerir Sardenya que dirigí l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Morí a la campanya.

Ramon de Vilanova  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Lluità a favor de Joan II a la guerra que li féu el Principat. El 1486, després de caure Berga en poder de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, aquest el nomenà cap de les forces joanistes a la muntanya.

Vidal (III) de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1412, amb el jurista Domènec Mascó, fou missatger del Parlament de València, reunit a Morella, davant del del Principat, aplegat a Tortosa, poques setmanes abans del compromís de Casp.

Vilana i Júdice, Antoni de

(Catalunya ?, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14.

Manava la Companyia de Mestres de Cases i Molers, que era la cinquena del primer batalló.

Vilana, Vidal de

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Es casà amb Tecla de Borja, neboda del papa Calixt III i germana del papa Alexandre VI.

El 1456 concorregué amb galeres a la campanya contra Gènova que dirigí Bernat I de Vilamarí, regnant Alfons IV el Magnànim.

Vilamur -varis bio-

Bernat de Vilamur  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Nebot i hereu de Ponç de Vilamur. Probablement el mateix Bernat que, amb un fill anomenat Jaume de Talarn, damnificà, el 1299, el monestir de Gerri.

Bord de Vilamur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Probable fill del vescomte Ramon I de Vilamur i de Pallars. Fou molt protegit pel rei (1333-39).

Ramon de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels designats per a combatre a Bordeus al costat del rei Pere II el Gran, per complir el desafiament d’aquest amb Carles d’Anjou (1283).

Roger de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Comanador hospitaler de Susterris (1265).

Vilamur, Guillem de -varis-

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé algunes cases a la ciutat.

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Prelat de la casa de Ribera (1257?-69?). Membre del llinatge homònim.

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Abat d’Alaó (1414). Membre del llinatge homònim.

Vilamarí -varis bio-

Berenguer de Vilamarí  (Catalunya, segle XIII – 1305)  Marí. Membre del llinatge homònim. És conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer V d’Entença.

Guillem de Vilamarí  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas (1226).

Lluís Galceran de Vilamarí  (Catalunya, segle XV – Itàlia, segle XVI)  Militar. Nebot de Bernat (III) de Vilamarí, al qual succeí com a almirall de la flota de Nàpols. Es distingí en diverses accions guerreres, especialment a Itàlia, on devia continuar la descendència familiar, extingida, sembla, a Catalunya.

Vilagut, Bernat de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Manava algunes companyies de reforç, trameses de Barcelona a Sardenya pel juliol de 1409.

Serví amb les armes a l’illa.

Vilafranca -varis bio-

Albert de Vilafranca  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413). A les darreries de la revolta l’abandonà obertament.

Bartomeu de Vilafranca  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. Manava part dels reforços catalans duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Berenguer de Vilafranca  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1462 seguí la causa de Joan II el Sense Fe. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

Pere Berenguer de Vilafranca  (Catalunya, segle XII)  Fou el primer veguer i batlle de Montblanc, localitat per a la qual havia obtingut carta de població de Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1155.

Pere de Vilafranca  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Figurà amb Berenguer rebent d’Alfons I el Cast la vila de Vilafranca, el 1191.

Vilafranca, Ferrer de -varis-

Ferrer de Vilafranca  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II el Just. Era veguer de Barcelona i del Vallès. El 1317 anà d’ambaixador al rei Felip de França, que acabava de pujar al tron, per exposar-li l’interès de Jaume II per la qüestió de Montpeller.

Ferrer de Vilafranca  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca (1344). En aquesta avinentesa actuà al consell reial.