Arxiu d'etiquetes: cavallers

Vilademany -varis bio-

1 Resposta

Arnau de Vilademany  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels que havien de combatre al costat de Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

Bernat de Vilademany  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1314, regnant Jaume II el Just, era veguer de Berga i el Berguedà.

Joan Pere de Vilademany  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1476 era lloctinent del governador Lluís de Requesens.

Pere de Vilademany  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Conreà la poesia. Se n’ha conservat un vers únic, on parla del comte Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Aquest breu fragment apareix al manuscrit 129 de Ripoll.

Vic, Bernat de -varis-

1 Resposta

Bernat de Vic  (Catalunya, segle XIII – País Valencià, segle XIII)  Noble. Fou un dels primers personatges d’aquest llinatge. Poblador (1260) de l’alqueria de Vilella (Cullera).

Bernat de Vic  (Catalunya, segle XIII)  Mercader. Fou membre del Consell de Cent (1266).

Bernat de Vic  (Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. En 1374 fou nomenat per aquest veguer d’Atenes.

Vernet, Ponç de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XII – vers 1220)

Noble, senyor de Vernet. Acceptà els principis de l’heretgia càtara, com la major part dels nobles rossellonesos del seu temps. El 1198, davant l’amenaça imminent d’una croada contra els càtars i formant part d’un programa de precaucions militars, fou autoritzat a fer obres de fortificació.

Fou un fidel auxiliar de la causa del rei Pere I el Catòlic a Provença, on el representà durant un temps. Ell mateix era càtar. El 1260, dos inquisidors, un dels quals era el conegut Pere de Cadireta, obriren procés a la seva memòria.

El resultat condemnatori produí la confiscació dels béns procedents del difunt, a més de mesures infamants per a les seves restes.

Fou el pare de Ponç de Vernet  (Rosselló, segle XIII – 1262)  Cavaller. Participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor (1229). Formava part de les forces del comte Nunyo Sanç I de Rosselló. Era senyor d’una part de la vila de Millars (Rosselló).

Afectat el 1260 per la confiscació resultant del procés d’heretgia a la memòria del seu pare, hagué de recuperar las possessions pagant 22.000 sous a Jaume I. No arribà a reunir aquesta suma, i morí sense haver restablert el patrimoni.

Urtx, Ermengol d’

Deixa un comentari

(Cerdanya, segle XIII)

Cavaller. Fou del seguici de Jaume I el Conqueridor. El 1271 fou un dels tres cavallers que acompanyaren el monarca a l’estiueig de repòs que féu a Torreallas, prop del Moncayo.

Treballs, Jofre de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Participà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per sotmetre Mallorca (1343).

En nom del rei es féu càrrec de les forces que anaren tot seguit a prendre possessió d’Eivissa, en unió de Gilabert de Corbera.

Torrent, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1392 formà part de la comissió reunida per Joan I el Caçador a Barcelona, de cara a deliberar sobre el seu projecte de fer una expedició a Sardenya i estudiar els informes sobre la situació a l’illa.

Torrelles -varis bio-

Deixa un comentari

Alexandre Torrelles  (Catalunya, segle XVI)  Marí. Fou una de les figures sobresortints de la famosa batalla naval de Lepant, lliurada victoriosament contra els turcs el 1571.

Arnau de Torrelles  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló. Formà part del seguici de l’infant Pere i tingué possessions a Mallorca. Potser era germà seu Ramon de Torrelles.

Berenguer de Torrelles  (Catalunya, segle XII – després 1195)  Noble. Potser germà de Mir Guillem, ambdós relacionats amb Santes Creus. També apareix juntament amb Ramon de Torrelles.

Bernat Torrelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1397 fou nomenat capità del castell de Longosardo. Assumí la governació de l’illa.

Francesc de Torrelles  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Destacà com a marí expert. Era un dels capitans de mar que, ja el 1483, es trobaven en campanya naval contra el regne sarraí de Granada.

Jaume Torrelles  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Assistí a les Corts generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran II el Catòlic.

Miquel Torrelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1413 anà a servir Ferran I d’Antequera al setge de Balaguer, contra el comte Jaume II d’Urgell.

Mir Guillem de Torrelles  (Catalunya, segle XII – després 1169)  Noble. Potser era germà de Berenguer de Torrelles (mort d 1195), ambdós relacionats amb Santes Creus.

Ramon de Torrelles  (Catalunya, segle XII – després 1226)  Apareix juntament amb Berenguer de Torrelles. El rei Pere I el Catòlic li donà (1197) la força de Torrelles (probablement al Rosselló), en comú amb altres senyors. Fou senyor de Rubí i de la quadra de Torrelles, al terme del castell de Cervelló.

Timor, Ramon de -varis-

Deixa un comentari

Ramon de Timor  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Assistí a les Corts Catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l’infant Pere, futur Pere II el Gran, com a primogènit de Catalunya, després de la partició d’heretatge feta per Jaume I el Conqueridor.

Ramon de Timor  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. El 1347 passà a Sardenya amb el contingent de reforç que manava Hug de Cervelló i que fou delmat, poc després de l’arribada a l’illa, per la malaurada acció dels Aidu di Turdu.

Timor, Dalmau de -varis-

Deixa un comentari

Dalmau de Timor  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Com Arnau de Timor, fou figura destacada de la facció dels Cardona. Als pactes de 1226 amb els Montcada es féu representar per Berenguer de Portella, que signà els acords com a procurador seu.

Dalmau de Timor  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323 anà a Sardenya a l’expedició per sotmetre l’illa que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Tàrrega, Ramon de

Deixa un comentari

(Lleida, segle XIII – 1331)

Cavaller. Se’n conserva un bell sepulcre gòtic a l’església de Sant Llorenç de Lleida, la qual protegí.