(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.
Barter, Felip de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: cavallers
Bardaixí -varis bio-
Arnau de Bardaixí (Aragó, segle XIV) Comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella.
Arnau de Bardaixí (Aragó, ?, segle XIV – segle XV) Noble. Participà al Parlament aragonès d’Alcanyís, durant l’interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d’elecció del nou monarca que calia designar.
Balasc de Bardaixí (Ribagorça, segle XIV) Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons.
Bernat de Bardaixí (Ribagorça, segle XIV) Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l’iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara.
Francesc Joan Bardaixí (València, segle XVI) Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566).
Joan de Bardaixí (Ribagorça, segle XVI – vers 1588) Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580.
Pere de Bardaixí (Aragó, segle XV) Noble. Fou un dels tractadors o apoderats de les Corts de Fraga de 1460.
Bardaixí, Galeot de
(Ribagorça, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Noble. Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia. S’establí a Nàpols, on poseí la baronia de Groterna.
El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran I de Nàpols. El 1466 passà al servei de Joan II el Sense Fe.
Banyuls, Dalmau de
(Catalunya, vers 1272 – Rosselló ?, 1345)
Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç I de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca.
A la mort del rei Sanç es guanyà l’enemistat de Felip de Mallorca, regent per la minoritat del successor Jaume III de Mallorca, i se n’hagué d’exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d’Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló.
El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.
Balsareny, Bernat de
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Rebé en compensació una casa i un hort a València i vint jovades de terra de conreu per a ell i per al cavaller Guillem de Peguera.
Ballestar, Pere de
(Catalunya ?, segle XIV)
Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.
Bages, Ramon de *
Nom amb el qual era també conegut Ramon de Llupià-Bages (cavaller del Rosselló, segles XIV-XV).
Arenós, Gonçal Dies d’
(País Valencià, segle XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347)
Senyor d’Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya, el qual, en recompensa, l’armà cavaller.
El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera.
Fou el pare de Violant d’Arenós i Cornell (País Valencià, segle XIV) Muller d’Alfons d’Aragó, duc de Gandia. Aportà la baronia d’Arenós al seu marit.
Aragó, Jaume d’ -Sicília-
(Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – 1350/51)
Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i d’una siciliana anomenada Lucrècia. Vers l’any 1323 lluità a la conquesta de Sardenya, i des del 1325 fou ambaixador al sultanat de Tiemcen, càrrec que exercí fins al 1331 o 1332.
El 1333 fou enviat a Sardenya per Alfons III el Benigne, on fou veguer de Càller (1337-41). Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller (1344) i el nomenà membre del consell reial. Governador de Sardenya (1347-48).
S’havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.
Albertí -varis bio-
Arnau Albertí (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI) Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.
Guillem Albertí (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.
Jaume Albertí (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV) Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.
Pere Joan Albertí (Illes Balears, segle XVI) Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.
Rafael Albertí (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627) Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).
Dades dels Països Catalans 