Arxiu d'etiquetes: cavallers

Blan, Pere

(Perpinyà, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)

Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l’infant Joan.

Fou nebot seu Pere Blan  (Perpinyà, segle XIV – 1444)  Cavaller. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran I d’Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim (1425).

Besalú, Pere de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. El rei Alfons IV el Magnànim el nomenà senescal seu.

Berenguer de Palol

(Palol, Elna, Rosselló, segle XII – Rosselló ?, segle XII)

(o de Palou, o de Palazol)  Trobador. El primer trobador català de qui es coneix el nom.

Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se’n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l’amor cortès.

Bellvís, Guillem de -cavaller, s. XIV-

(País Valencià, segle XIV – Xàtiva, Costera, 1347)

Cavaller. Participà a la conquesta de Sardenya (1323-24). Hi acudí amb catorze genets propis i els peons corresponents. La seva aportació personal fou la tercera en importància entre les subministrades per la noblesa valenciana.

Destacà també durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Molt fidel al monarca, tractà per tots els mitjans d’impedir la constitució, al regne de València, d’una Unió nobiliària semblant a la formada a Aragó. Agrupats tanmateix en gran nombre els unionistes valencians, s’hi oposà amb resolució. Morí lluitant contra ells als combats de Xàtiva.

Bellvís, Guillem -poeta, s. XVII-

(València, 1571 – País Valencià, segle XVII)

Poeta i cavaller. El 1593 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, de València, on adoptà el nom de Lluvia; hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà.

Bellvís, Francesc de

(València, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim com a falconer major. L’acompanyà a diversos fets d’armes d’Itàlia, des de l’expedició que sortí el 1420 cap a Sardenya i Còrsega.

El 1432 fou un dels comandants de l’atac a l’illa de Gerba que dirigí Ramon de Perellós. L’any següent fou promogut a lloctinent del virrei de Nàpols, quan fou investit d’aquest càrrec Ramon Boïl. El 1435, amb el rei, caigué presoner a la batalla naval de Ponça.

Bellcastell -llinatge-

Pere de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller al servei del rei Sanç I de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s’oposà a la regència de l’infant Felip. Juntament amb el seu fill Francesc fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell. Fou el pare de:

Francesc de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV – 1368)  Cavaller. Era senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Palma de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella. Segurament fou el pare de:

Pau de Bellcastell  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. Fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III el Cerimoniós quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.

Batlle, Ramon

(Rosselló, segle XIII)

Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285.

El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig d’Orfila, que havia pres la mateixa actitud.

Basella, Guillem de

(Catalunya, segle XII)

Cavaller. Prengué part a la conquesta de Lleida (1149) amb les tropes d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren decisivament amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Bas, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou un dels catorze primers que vestiren l’hàbit de l’orde de la Mercè en ser fundat, l’any 1218, per sant Pere Nolasc i el rei Jaume I el Conqueridor, d’acord amb la versió que resta d’aquell fet.