(Barcelona, 28 gener 1845 – 22 agost 1915)
Metge. Germà de Joan. Catedràtic de fisiologia a la Universitat de Barcelona.
Inicià, amb Lluís Carreras i Aragó, l’estadística demogràfica sanitària, que, establerta per ell a Barcelona, s’estengué per tot l’estat espanyol.
Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i d’altres corporacions.
(Barcelona, 28 novembre 1841 – 8 maig 1910)
Advocat i polític. Germà de Ramon. Catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (1883), presidí l’Acadèmia de Jurisprudència (1888-89) i la Societat Econòmica d’Amics del País.
Membre del partit conservador, fou diputat (1896), senador (1899-1904) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions, càrrec en el qual alternà amb el liberal Josep Collaso i Gil.
(Barcelona, 19 novembre 1824 – 29 desembre 1890)
Economista. Doctor en dret (1863), fou catedràtic d’economia política el 1856, de geografia i estadística comercial el 1860, i d’economia política i legislació mercantil.
En ésser creada el 1887 la carrera de comerç, fou nomenat director de l’Escola Superior de Comerç de Barcelona (1887-90).
Publicà diversos manuals pedagògics, entre altres obres, Principios de economía política (1872), Geografía y estadística comercial (1878), Geografia comercial i d’economia política, així com estudis demogràfics de Granollers (1854) i de Terrassa (1856).
(Barcelona, 1826 – 4 agost 1858)
Filòsof. Succeí Francesc Xavier Llorens i Barba com a professor de filosofia a l’Institut de Barcelona (1847); fou catedràtic de lògica i psicologia a la Universitat de Barcelona.
El 1853 traduí al castellà A system of logic… de John Stuart Mill. Influït, però, per Ramon Martí i d’Eixalà, evolucionà cap al psicologisme escocès, com ho reflecteixen les Lecciones de psicología y lógica que donà el curs 1856-57 i que els seus deixebles publicaren el 1857.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1852).
(Igualada, Anoia, 1817 – Barcelona, 1872)
Metge. Fou catedràtic de les facultats de València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862).
Publicà un Tratado de terapéutica general (1862) i uns Prolegómenos clínicos de clínica médica, editats pòstumament (1874).
(Barcelona, 3 setembre 1842 – 11 octubre 1916)
Enginyer industrial. Catedràtic de matemàtiques a l’Institut de Tarragona, de cálcul infinitesimal a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1901, de càlcul integral a l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
Obres: Tratado de cinemática pura (1879), Sobre el espíritu de las matemáticas en los tiempos modernos (1888) i Application de la géométrie analytique á la technique musicale (1894).
(Barcelona, 5 març 1806 – 12 gener 1877)
Matemàtic. Fou catedràtic i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts. En aquesta corporació presentà alguns treballs de càlcul remarcables.
(Barcelona, 8 octubre 1943 – 21 abril 2021)
Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d’on fou nomenat vice-rector el 1998.
Les seves línies de recerca fonamental se centren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de la Real Academia de la Historia (des del 1992) i membre corresponent per Espanya a l’Academia de la Historia Argentina.
Entre les seves obres cal esmentar: Las claves del Imperio Bizantino (1992), com a coordinador i coautor, Historia de la Edad Media (1992), publicat també en italià, i, conjuntament amb J.R. Julià i Prim Bertrán, Història Medieval (1991).
Destaca també la seva tasca en l’organització i gestió científica.
(Teià, Maresme, 20 novembre 1899 – Barcelona, 28 desembre 1987)
Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d’òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d’Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres.
El 1953 participà en l’estrena de l’òpera Canigó, d’Antoni Massana.
Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona.
(Manresa, Bages, 12 juliol 1960 – )
Compositor. Estudià harmonia, contrapunt i fuga i composició. La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora.
Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel (1995), Concert per a piano (1995) i Concert per a saxòfon (1997), i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama: Quintet (1985), Mutació (1987), La fira (1994), Quartet de corda (1992), etc.
Ha estat guardonat amb el premi Reina Sofia, el premi Òscar Esplà, el premi de composició musical Joaquín Turina i el premi internacional Ciutat de Tarragona de composició musical.
Compaginà la seva prolífica activitat de compositor amb la de catedràtic de composició del Conservatori de Música de Saragossa.
Dades dels Països Catalans 