Arxiu d'etiquetes: catedràtics/ques

Llot de Ribera, Miquel

(Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607)

Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l’Estudi de Perpinyà.

Procurador pel procés de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595).

També escriví: Llibre… Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació… dels màrtirs… Abdon i Senén (1591) i un Epítome teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França.

Morí essent prior del convent de Lleida.

Lloret i Massaguer, Isidre

(Barcelona, 1880 – 1922)

Advocat. Fou funcionari de l’ajuntament de Barcelona i catedràtic de dret municipal.

Dirigí l’Escola d’Administració Local de la Mancomunitat i intervingué en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya.

Organitzador, des del 1915, de les Setmanes Municipals, publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal.

Llorens i Barba, Francesc Xavier

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1820 – Barcelona, 23 abril 1872)

Filòsof. Va estudiar filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on poc després i fins a la mort va ocupar la càtedra de metafísica i va crear escola.

Va publicar Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico (1855). Pòstumament, el 1920, la Universitat va editar Lecciones de filosofía, a partir d’apunts presos a les seves classes.

Seguidor de l’escola escocesa i màxim representant de l’Escola de Barcelona, el filòsof exercí una forta influència en Milà i Fontanals i Menéndez y Pelayo, entre altres.

Llopis i Sarrió, Joan

(Barcelona, 17 juliol 1932 – 25 juny 2012)

Teòleg i liturgista. Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973.

Fou catedràtic de litúrgia a la universitat pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona. Col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies.

Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica, de Barcelona, de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín (Colòmbia) i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona.

Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” (secció de litúrgia), és autor de nombrosos articles i d’obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L’home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984).

Llopart i Vilalta, Amadeu

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 7 novembre 1888 – Barcelona, 1970)

Arquitecte. Fou catedràtic a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

El 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional, s’encarregà de la construcció del Palau de la Metal·lúrgia de Montjuïc, una de les primeres obres de la nova arquitectura a Catalunya, propera a l’estructuralisme.

Lleonart, Joan

(Valls, Alt Camp, 1702 – Barcelona, 1762)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres. Fou catedràtic de teologia a Cervera.

Exercí diversos càrrecs dins de l’orde. Des del 1746 fou prior del convent barceloní de Santa Caterina.

Publicà alguns dels seus sermons i les obres Commentaria in Psalmos i Litteralis et moralis expositio in Exodum.

Llauradó i Fàbregas, Andreu

(Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 2 abril 1899)

Enginyer. Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial (1880).

Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos… (1884) i De l’avenir des canaus d’irrigation (1889).

Llatas i Agustí, Àlvar

(Lleida, 1872 – Barcelona, 9 maig 1914)

Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica industrial i hidràulica a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, des del 1899. Fou pensionat per a estudiar a Alemanya (1905-06).

Són notables els seus estudis sobre turbines, en especial pel que fa a l’aplicació d’aquestes a la navegació.

Llaró i Vidal, Joaquim

(Barcelona, 1796 – 1 abril 1824)

Erudit i eclesiàstic. Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals.

Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821).

Llansó, Jaume

(Girona, 1806 – Barcelona, 1862)

Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l’Escola Industrial de Barcelona.

Va dirigir “El Cultivador” (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l’agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles.

Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d’agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856).