(Barcelona, 1787 – 1857)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador.
Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l’oratòria sagrada des del segle XVI.
(l’Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)
Advocat i polític. Fill de Francesc Maranges i Juli. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d’Ifigènia.
Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d’una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l’article primer de la Constitució del 1869.
Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 29 setembre 1885 – Lloret de Mar, Selva, 25 agost 1941)
Enginyer industrial. El 1910 fou nomenat catedràtic de l’Escola d’Enginyers de Barcelona.
És autor de diversos llibres tècnics de caràcter docent.
(Barcelona, 1946 – )
Historiador. Fill de Joan Maluquer de Motes i Nicolau. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
S’ha especialitzat en història econòmica catalana i ha publicat nombrosos treballs, entre els quals El socialismo en España, 1833-1868 (1977), Catalunya, la fàbrica d’Espanya (1985) o Industrialización y nacionalismo: análisis comparativos (1985).
Director de la col·lecció “Cruzar el charco” sobre temes de migració entre Espanya i Iberoamèrica, ha escrit Nación e immigración; los españoles en Cuba (1992).
També ha dirigit una extensa Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1988-94).
(Barcelona, 1768 – Canovelles, Vallès Oriental, 1823)
Eclesiàstic i erudit. Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana.
Fou catedràtic de filosofia a Cervera. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, des del 1793, en fou secretari i hi presentà múltiples estudis històrics de Catalunya, perduts durant l’ocupació napoleònica.
Només ens n’ha pervingut un dietari (1808-14), que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva.
(Barcelona, 8 febrer 1817 – Madrid, 12 juliol 1868)
Taquígraf i escriptor. Estudià taquigrafia i humanitats a Madrid.
Fou taquígraf del congrés (1846-53) i de diversos diaris de Madrid. El 1853 assolí una càtedra de taquigrafia.
Publicà Historia militar y política de Zumalacárregui (1844), Glorias de la taquigrafía. Excelencias de la de Martí (1857) i Impresiones de un viaje a Barcelona (1858), recull d’articles publicats abans al “Diario Español”, de Madrid.
(Moradillo de Roa, Castella, 11 juliol 1893 – Miranda de Ebro, Castella, 8 octubre 1966)
Botànic. Deixeble de Carles Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer.
Ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona.
Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia.
(Barcelona, 1918 – València, 2010)
Historiador de la literatura castellana. Catedràtic de llengua i literatura castellana de la universitat de Sevilla.
A més de diverses edicions crítiques (Viaje a Tamorlán, 1943; La Diana, 1948) i de molts articles sobre novel·la pastoral i bizantina, ha publicat Introducción a la literatura medieval española (1953), Métrica española del siglo XX (1969), Notas sobre la espiritualidad española de los siglos de oro (1972), Los libros de pastores en la literatura española (1974), Los “primitivos” de Manuel y Antonio Machado (1977) i Lírica medieval española (1977).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 setembre 1889)
Dibuixant i expert tèxtil. Estudià a l’Escola de Llotja, on més tard fou professor de dibuix.
El 1859 fou nomenat catedràtic interí de teoria i pràctica dels teixits, a l’Escola Industrial de Barcelona i, en propietat, el 1863.
Fou un dels primers investigadors científics de la fabricació de teixits.
Publicà Tratado teórico-práctico de la fabricación de tejidos (amb Francesc Miralles, 1852), Arte de armonizar los colores… (1858) i altres tractats.
(Manresa, Bages, 22 febrer 1816 – Umbrete, Andalusia, 28 setembre 1882)
Cardenal. Carmelità (1830) fins a l’exclaustració, tornà a Barcelona després d’estar a Itàlia (1847) i s’encarregà de la càtedra de teologia moral.
Bisbe de Canàries (1858-68), de Salamanca (1868-74), de Barcelona (1874-77) i de Sevilla (1877-82), on fou promogut al cardenalat, però morí abans de rebre el capell cardenalici.
Essent a Barcelona confià a Elies Rogent la construcció del nou seminari, per al qual comprà els terrenys.
Fou protector del ordes religiosos.
Dades dels Països Catalans 