Arxiu d'etiquetes: Catalunya (cult)

Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1988 – )

Institució eclesiàstica d’ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull.

Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988.

Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades.

Extensió d’Ensenyament Tècnic

2 Respostes

(Catalunya, 28 setembre 1916 – 1943)

(EET)  Institució, creada per Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, atenent la demanda d’Alfred Pereña, amb la finalitat de difondre els coneixements tècnics per tota Catalunya.

Hom preveia diverses especialitats, però els primers anys només funcionaren cursos d’electricitat i d’agricultura.

Suspesa durant la dictadura de Primo de Rivera, es fundà el 1924 el Polytechnicum Postal, que continuà l’edició de textos.

El 1931 reprengué la seva tasca, com a Escola Postal de la Generalitat, i incorporà noves especialitats tècniques i un curs de gramàtica catalana. Pompeu Fabra col·laborà a la normalització lingüística dels tèxtos tècnics publicats per l’Extensió.

El 1943, passà a dependre de l’Escola del Treball.

Excavacions Arqueològiques a Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982 – 1999)

Sèrie de monografies. Editades per Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir i donar a conèixer els treballs d’excavació realitzats en jaciments de Catalunya.

S’han publicat 12 volums fins al 1994.

Estudis Universitaris Catalans -revista-

10 Respostes

(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)

Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.

Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.

No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.

Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.

Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.

Estudis Franciscans

8 Respostes

(Catalunya, 1907 – )

Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues. El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947.

Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya. Ha pres denominacions diverses: “Revista de Estudios Franciscanos” (1907-11), “Estudios Franciscanos” (1912-22), “Estudis Franciscans” (1923-36) i “Estudios Franciscanos” (des del 1947).

Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó (1913), Miscel·lània tomista (1924), Franciscàlia (1928), i Miscel·lània lul·liana (1935).

La col·lecció consta de més de setanta-quatre volums.

Esteve, senyor

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Protagonista de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.

El personatge, convertit aviat en arquetipus, entrà a formar part de la tipologia popular barcelonina; el qualificatiu de “senyor Esteve” s’aplica encara com a signe del botiguer o del petit burgès, de vida tranquil·la, de costums tradicionals, amb preocupació per l’estalvi, poc sensible a l’idealisme i a l’art i que viu al marge de la política.

La iconografia clàssica del personatge fou la de l’auca que dibuixà Ramon Casas, amb rodolins de Gabriel Alomar (1907).

Els anys vint aquest personatge fou reinterpretat amb personalitat per Picarol a “L’Esquella de la Torratxa”, on retratà un “senyor Esteve” gran burgès i explotador sinistre.

Escoltes Catalans

2 Respostes

(Catalunya, 1974 – )

Institució escolta, laica i coeducativa.

Creada per la fusió de Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Nois i Noies Guies, Minyons de Muntanya i Nova Escolta del País Valencià.

Enllaç web: Escoltes Catalans

Escola d’Administració Pública de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )

(EAPC)  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.

Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.

Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya

Escola Catalana

2 Respostes

(Catalunya, desembre 1965 – 2013)

Revista. Editada per la delegació d’ensenyament d’Òmnium Cultural. De periodicitat mensual, aparegué com a butlletí d’aquesta organització. El 1976 començà a ser impresa i il·lustrada, i des del 1985 té el nom i la presentació actuals.

Tracta de temes relacionats amb l’ensenyament als Països Catalans, amb preferència els referits a didàctica del català, sociolingüística catalana, qüestions de llengua i literatura d’interès educatiu, altres temes pedagògics i comentaris i crítiques de bibliografia escolar. Publicà sovint números monogràfics.

El 2013 Òmnium Cultural deixà de publicar la revista per problemes econòmics.

Escola Apologètica Catalana

1 Resposta

(Catalunya, segle XIX)

Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet.

Va publicar la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, “La Religión” (1837-41), continuada per “La Civilización” (1841-43).

La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l’evolució filosòfica i teològica del grup.