(Catalunya, segle XIX)
Farmacèutic. El 1851 aconseguí un curiós procediment d’utilització portàtil de gas per a il·luminació.
Cugat, Josep Pau
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)
Cubells, Pere
(Catalunya, segle XVI)
Compositor. Vers el 1532 era mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
Hom n’ha conservat un benedicamus i un magnificat, a quatre veus.
Cruïlles i de Puigpardines, Jofre Gilabert (I) de
(Catalunya, segle XIV – vers 1421)
Noble. Fill de Gilabert (VI) de Cruïlles i de Mallorca. Fou pare de Guerau Gilabert i de:
Jofre Gilabert de Cruïlles i de Cervelló (Catalunya, segle XV – 1452) Fou l’iniciador de la línia secundària de Rupit. Heretà la baronia de Rupit i la senyoria de Fornells. Com també la Sala, de Viladrau, pel seu matrimoni amb la pubilla Margarida Segimona Alemany de Bellpuig. Foren pares d’:
Ausiàs de Cruïlles i Alemany de Bellpuig (Catalunya, segle XV) Pel seu matrimoni amb la pubilla dels Vilademany (vers el 1486), esdevingué senyor de Santa Coloma de Farners i castlà de Taradell. Foren pares de:
Violant de Cruïlles i de Vilademany (Catalunya, segle XV – segle XVI) Amb ella s’extingí la línia secundària de Rupit. Es casà amb Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong, i aportà l’herència als Oms, els quals prengueren el cognom Cruïlles de Vilademany. Més tard, passà als Perapertusa, vescomtes de Jóc, i amb ells es perdé el cognom Cruïlles.
Cruïlles de Santa Pau -varis bio-
Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell (Catalunya, segle XVI – vers 1570) Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau, i fou succeït per Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera.
Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – després 1611) Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor de Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, i fou succeït per:
Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1625) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Germà i successor de Guerau. A la seva mort fou succeït per:
Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca (Catalunya, segle XVII – vers 1701) Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor d’Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles. Morí sense fills, i féu hereva la seva muller, que transmeté els béns als Margarit, els quals es cognomenaren també Cruïlles de Santa Pau i s’intitularen comtes de Montagut.
Cruïlles de Peratallada -varis bio-
Francesc de Cruïlles de Peratallada (Catalunya, segle XVI) Fill de Violant de Cruïlles i de Joan de Rajadell (òlim de Rajadell i de Cruïlles). A la mort de la seva mare (vers 1580) heretà els seus béns. El seu rebesnét fou Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera.
Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera (Catalunya, segle XVIII) Rebesnét de Francesc de Cruïlles de Peratallada. Fou baró de Cruïlles. Obtingué (1770) el títol de marquès del Castell de Torrent.
Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra (Catalunya, segle XIX – 1889) Tercer marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. A la seva mort, l’herència passà al seu nebot Ricard de Vedruna i de Cruïlles, que esdevingué Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna.
Ricard de Cruïlles de Peratallada i de Vedruna (Catalunya, 1863 – 1911) Nebot de Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, a la mort del qual (1889) esdevingué el quart marquès del Castell de Torrent i baró de Cruïlles. Es canvia el seu nom real que era el de Ricard de Vedruna i de Cruïlles.
Cruïlles -varis/es bio-
Berenguer de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1332 constava la seva possessió de terres a Sardenya, dins el pla d’establiment de diverses famílies catalanes.
Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. Havia viscut molt de temps a Itàlia. Fou un dels qui s’oferiren per a la campanya reial de Sardenya de 1354. Sembla que tanmateix no hi anà, per ser home d’edat. Aquest és probablement el que posseïa a l’illa els feus de Barrala i Semassi.
Blanca de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Pertanyent als Cruïlles de Llagostera. Fou la segona muller del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fill seus foren Jofre VI, vescomte, Martí Joan, futur senyor de Vinçà i de Verges, i Dalmau Climent, abat de Bellcaire. Morí abans que el seu marit, el qual es tornà a casar.
Dalmau de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1339 anà a servir a l’estret de Gibraltar amb les dotze galeres catalanes de l’almirall Jofre Gilabert de Cruïlles, que ajudaven l’esquadra castellana. Morí a la batalla que tingué lloc quan aquesta fou desfeta davant de Ceuta, per l’abril de 1340, i s’hi perderen tres de les quatre galeres catalanes.
Dalmau de Cruïlles (País Valencià, segle XIV) Noble. Durant el període d’actuació de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós (1347-48) fou l’enllaç d’aquella coalició amb els ordes de caràcter militar. Pertanyia, doncs, a la branca dels Cruïlles establerta a terres valencianes.
Gastó de Cruïlles (Catalunya, segle XII – 1229) Fill de Gilabert (II) de Cruïlles i germà de Galceran, junt amb el qual serviren els reis Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic i lluitaren a Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Gilabert (III) de Cruïlles.
Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Noble. Potser pare d’Humbert de Cruïlles.
Gueraua de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Dama. Muller del comte Hug Roger I de Pallars. De l’enllaç nasqué, devers el 1351, el futur comte Arnau Roger III. Un altre fill seu fou Hug Roger II, que també seria comte després de l’anterior. Restà vídua el 1366.
Humbert de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Senyor de Cruïlles (1136). Potser fou fill de Guerau (1125). Fou el primer individu amb aquest nom de la línia troncal del llinatge. Fou fill seu Gilabert (II) de Cruïlles.
Humbert de Cruïlles (País Valencià, segle XIV) Noble. Participà a la lluita de la Unió de València contra Pere III el Cerimoniós, en companyia d’altres parents seus (1347-48).
Joan Bernat de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – vers 1437) Oncle de Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes. Senyor de la baronia de Llagostera, que obtingué en morir el seu sogre Roger de Montcada.
Martí Guerau de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1564) Baró de Llagostera. Darrer membre de la línia secundària de Calonge i Bestracà. Mort sense fills, la baronia passà successivament, enmig d’una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i, finalment (1595), als Cruïlles de Castellfollit.
Miquel de Cruïlles (Rosselló, segle XVI – segle XVII) Noble. El 1597-98 es destacà a la defensa del Rosselló contra la invasió francesa.
Pere de Cruïlles (Rosselló, segle XVI) Noble. Destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa del 1543.
Violant de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – vers 1580) Filla de Blanca de Cruïlles i Bret, i de Bernat de Vilarig (òlim de Vilarig i de Cruïlles). Heretà de la seva mare la baronia de Cruïlles. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill (i del seu marit, Joan de Rajadell) Francesc de Cruïlles de Peratallada (òlim de Rajadell i de Cruïlles).
Cruïlles, Jofre de -varis-
Jofre (I) de Cruïlles (Catalunya, segle XI) (o Gausfre) Noble. Fill de Gilabert (I) de Cruïlles. Vivia entre el 1035 i el 1062.
Jofre (II) de Cruïlles (Empordà, segle XII) Noble. Acompanyà el comte Ramon Berenguer III de Barcelona a l’expedició a Mallorca (1114).
Jofre de Cruïlles (Catalunya, s XIV – Esglésies ?, Sardenya, s XIV) Noble. Fill de Jofre Gilabert de Cruïlles. El 1339, com a recompensa que li venia dels grans serveis del seu pare, fou nomenat capità del castell d’Esglésies.
Cruïlles, Joan de -varis-
Joan de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1423) Fill segon de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. Fou el fundador de la branca siciliana de Francofonte, Calatabiano i Palagonia, la qual s’extingí amb els seus besnéts, que aportaren el patrimoni als Acuña (i després als Montcada) i als Gravina, que es cognomenaren Gravina-Cruïlles i foren marquesos de Francofonte i prínceps de Palagonia.
Joan de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1557) (o de Quadres) Noble. Nebot i successor de Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera. Membre de la línia dels Cruïlles de Peratallada. Morí sense fills i el succeí la seva neboda Blanca de Cruïlles i Bret (Catalunya, segle XVI – 1563), la qual transmeté l’herència a la seva filla (i del seu primer marit, Bernat de Vilarig) Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Cruïlles.
Cruïlles, Gilabert de -varis-
Gilabert (I) de Cruïlles (Catalunya, segle XI – 1035) Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.
Gilabert (II) de Cruïlles (Catalunya, segle XII) Fill d’Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.
Gilabert (III) de Cruïlles (Catalunya, segle XII – segle XIII) Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – Girona, 12 juny 1335) Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d’orfebreria de l’altar major de la seu.
Gilabert de Cruïlles (Catalunya, segle XV) Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l’Empordà a les ordres de Bernat Gilabert de Cruïlles. Fou capità de la guarnició de Castelló d’Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau de Cruïlles, un dels reialistes més destacats.
Cruïlles, Galceran de -varis-
Galceran de Cruïlles (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1361, amb Bernat II de Cabrera i Felip Dalmau de Rocabertí, aconseguí de Castella una pau ben curta, entre les moltes que interromperen la llarga guerra sostinguda per Pere III el Cerimoniós.
Galceran de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. Anà a Sardenya el 1409, amb l’expedició de Pere Torrelles que obtingué el triomf de Sanluri. El 1413 fou un dels prohoms que el nou rei Ferran I d’Antequera convocà a consell, abans de decidir-se a la intervenció armada contra Jaume II el Dissortat. El 1431 figurava entre els assistents, a Barcelona, a l’enterrament de le reina vídua Violant de Bar.
Galceran de Cruïlles (Catalunya, segle XV) Noble. Serví Joan II el Sense Fe a la guerra contra la Generalitat. El 1468 era un dels defensors reialistes que tractaren, sense èxit, de mantenir-se a Girona.
Dades dels Països Catalans 