(Catalunya, segle XIII)
Ambaixador. Alfons II de Catalunya l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per a tractar una aliança amb el soldà benimerí Abü Yüsuf Ya’qüb (1287).
Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalano-castellà (com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91).
Arnau Desvilar (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Mallorca (1229). Era un dels caps principals de les forces trameses pel bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou.
Jaume Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Germà de Pere Desvilar. Fou l’administrador de l’hospital dit d’En Pere Desvilar, que el seu germà fundà (1308).
Pere Desvilar (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Probablement espaser. Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309. El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar, administrat pel seu germà Jaume Desvilar després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu (1401).
Ponç Desvilar (Catalunya, segle XII – Barcelona, 1195) Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1193, com a successor de Ramon. La seva governació fou encara més breu que la del seu antecessor, ja que morí al cap de dos anys. Fou succeït, després d’una anyada de seu vacant, per Ramon de Castellvell.
Bertran Desvall (Catalunya, segle XIV) Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l’ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els ambaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.
Joan Desvall (Catalunya, segle XIV – segle XV) Il·luminador. És possible autor, o només copista, d’un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.
Bernat Destorrents (Vic ?, Osona, segle XIV) Pintor. Les seves obres són desconegudes. Apareix documentat, en canvi, l’inventari del seu taller, fet el 1396. Hom ignora la possible relació d’aquest artista amb els nombrosos del mateix cognom, segurament familiars, que treballaren a Barcelona per aquella època.
Celestí Destorrents (Catalunya, segle XIV) Copista. Estigué al servei del monestir de Poblet i probablement no era monjo. És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons.
Pere Destorrents (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Pintor. Treballà a Vic. Apareix documentat del 1314 al 1327. Les seves obres no han estat conservades. Si pertanyia a la mateixa línia familiar que probablement agrupa la majoria d’artistes d’aquest cognom, seria el més antic dels coneguts.
Ramon Destorrents (Barcelona, segle XIV) Pintor. Apareix documentat el 1391. És possible descendent del seu homònim de major fama i potser al pare del notable miniaturista Rafael.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Notari reial de Jaume II el Just. Li foren confiades gestions especials de caràcter diplomàtic.
El 1314 participà a les negociacions celebrades a València amb els ambaixadors de Xipre, per tal de convenir el matrimoni del rei català amb Maria de Lusignan.
(Catalunya, segle XIV)
Vice-almirall de l’estol català en la campanya contra Gènova de 1334, al costat de Galceran Marquet. Es distingí en el bloqueig de Saona.
Arnau Despuig (Grècia, segle XIV) Cavaller del ducat d’Atenes. Era senyor de la torre i del casal de Lespilea (Spilia), prop de la Livàdia. Aquesta possessió li fou arrabassada per un altre cavaller distingit, Bernat Savall. Frederic III de Sicília s’interessà perquè li fos restituïda (1366).
Bartomeu Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV) Escultor. Del 1382 al 1389 treballà a la seu barcelonina. Un personatge del mateix nom era escrivà del rei Pere III el Cerimoniós el 1344.
Berenguer Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de Mallorca (1229). Als repartiments de l’illa, després de la victòria, li correspongué un molí prop de la capital.
Berenguer Despuig (Illes Balears, segle XIV) Procurador de l’infant Ferran (1351) i encarregat de l’educació del futur Jaume III de Mallorca. Fou nebot de Galceran.
Bernat Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Possible germà de Guillem. Anà en l’expedició de Jaume I per conquerir Mallorca (1229). En el Repartiment li tocà el rafal de Flacanitx (després dit de Fenolleta) a Pollença.
Bernat Despuig (Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1451) Pintor. Apareix documentat a Barcelona des del 1396. Treballà sovint amb Jaume Cirera. És autor de diversos retaules, com els de Cornet i de Santa Anna, de la col·lecció Muntadas.
Francesc Despuig (Barcelona, s XIV) Jurista. Fou assessor jurídic del rei Pere III el Cerimoniós. El 1343, a l’expedició del rei per incorporar Mallorca, Despuig tenia la representació dels prohoms de Barcelona.
Galceran Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XIII – Menorca, 1287) Fill de Guillem. Morí en la conquesta de l’illa de Menorca. El seu nebot fou Berenguer.
Guillem Despuig (Tortosa, Baix Ebre, segle XII – Illes Balears, segle XIII) Fundador de la línia de Mallorca. Passà a l’illa amb Jaume I (1229). En el Repartiment li tocà l’alqueria de Ben Aiet, a Artà. Possiblement germà seu fou Bernat. Fou el pare de Galceran.
Guillem Despuig (País Valencià, segle XV) Teòric musical. Conegut amb el nom de De Podio. Publicà el tractat Ars musicorum a València el 1495, amb text i pauta musical impresos i amb les notes escrites a mà.
Joan Despuig (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1780) Erudit. Entre els seus escrits destaca la memòria relativa a la làpida romana descoberta a Pollença l’any 1765.
Pere Despuig (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Serví Jaume I a les campanyes valencianes. Rebé donacions reials a Cullera, en recompensa del seu esforç.
Pere Despuig (Catalunya, segle XV) Cavaller i escriptor. És autor d’un sirventès on manifesta el seu menyspreu per la vida cortesana.
Roger Despuig (Catalunya, segle XII) Cavaller. Es distingí molt a la presa de Tortosa (1148), en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Com a record de la seva actuació, les seves armes foren esculpides a la muralla de la ciutat.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós com a diplomàtic.
El 1367, amb Francesc de Sant Climent, anà d’ambaixador prop del príncep de Gal·les.
Bernat Despont (Barcelona ?, abans 1350 – abans 1428) Doctor en lleis, diplomàtic i polític. Des del 1376 exercí diverses funcions diplomàtiques, i intervingué en el compromís matrimonial entre Violant de Bar i l’infant Joan (1379). Posteriorment fou conseller dels reis Joan I el Caçador, Martí I l’Humà i Ferran I d’Antequera.
Joan Despont (Catalunya, segle XIV) Cortesà. Germà de Bernat. Com ell, fou home de confiança del príncep Joan, duc de Girona i, com ell també, fou destituït de la cort ducal per ordre de Pere III el Cerimoniós.
(Catalunya, segle XV – 1516)
Cavaller. Fill de Francesc (mort d 1488) i d’Elionor d’Oms, i germà de Lluís. Fou senyor de la casa d’Alella i del castell de Güell, conseller de Ferran II el Catòlic i mestre racional.
Es casà amb Aldonça de Corbera, senyora d’Esponellà, i foren pares de:
Anna Desplà i de Corbera (Catalunya, segle XVI – 1534) Hereva dels seus pares. Es casà (1506) amb Miquel Joan de Gralla, castlà de Subirats, a la descendència dels quals passaren els béns de la família.
Guillem Ramon Desplà i de Corbera (Catalunya, segle XVI – després 1530) Canonge de Barcelona i rector d’Alella.
Dades dels Països Catalans 