Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Duran i Sala, Josep de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – 1754)

Senyor de Fonolleres, la quadra del Llor (Segarra) i Corbella (Urgell). Fill de Vicenç Duran i Móra.

Obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739).

Fou el pare de:

Maria Josepa de Duran i de Brassó  (Catalunya, segle XVIII)  Es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig (Catalunya, segle XVIII)  Director de la Companyia de Comerç.

Josep de Duran i de Brassó, Josep de  (Catalunya, segle XVIII)  Fou el pare de:

  • Gaspar de Duran i de Cerdà  (Catalunya, segle XVIII)  Guardiamarina de l’armada reial (1792).
  • Paula de Duran i de Cerdà  (Catalunya, segle XVIII)  Muller de Marià d’Alegre d’Aparici, baró de Castellet.

Duran i Móra -germans-

6 Respostes

Eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Duoda

Deixa un comentari

(França, segle IX – Catalunya ?, després 872)

(o Dodana)  Comtessa de Barcelona. Casada amb Bernat de Septimània. Tingué dos fills: Guillem i Bernat.

Escriví un Manuale (841-843), fonamental en fragments bíblics, que està dedicat a l’educació del seu fill Guillem.

Dulac, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.

Dot i Michans, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Escriptor. Era militar. Dedicà a Aribau una col·lecció de poesies que es conserva manuscrita a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

En col·laboració amb Narcís Serra estrenà a Madrid el drama María Estuardo (1850).

Donat, Ramon

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

XXI Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1238, per haver estat nomenat bisbe de Lleida el seu antecessor Ramon de Siscar.

Aconseguí que Jaume I el Conqueridor realitzés la intenció que tenia de fundar un monestir cistercenc a l’illa de Mallorca: el de Santa Maria la Real (1239).

Hom creu que renuncià al seu càrrec el 1241, any en que fou succeït per l’abat Vidal.

Domènec, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, vers 1460 – Catalunya, 1494 ?)

Gravador. Probablement fou frare del convent de Santa Caterina de Barcelona.

Va signar una estampa de la Mare de Déu del Roser (1488); es tracta del gravat més primitiu conegut de data certa en l’àmbit català.

Dolça d’Aragó

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Sixena ?, Aragó, segle XIII)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Es féu monja del monestir de Sixena, que havia fundat la seva mare.

Devesa, Salvador

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Químic. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí estudis sobre la producció de colorants i de sabons.