(Catalunya, segle XV – 1443)
Propietari de galeres. La seva primera muller fou Magdalena.
El seu fill i hereu fou Miquel Desplà, i altres fills foren Pere Joan Desplà i Ramon Desplà i Bussot (Barcelona, segle XV – després 1443).
Arnau Desplà (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV) Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.
Bernat Desplà (Catalunya, s XIII) Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.
Francesca Desplà (Catalunya, segle XIV – després 1382) Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.
Guerau Desplà (Barcelona, segle XV) Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.
Jaume Desplà (Catalunya, segle XV) Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.
Pere Joan Desplà (Catalunya, segle XV – després 1443) Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.
Pericó Desplà (Catalunya, segle XIV) Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.
Ramon Desplà (Barcelona, segle XIV) Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.
Pere Desplà (Barcelona, segle XIV – abans 1383) Cavaller. Fou figura important de la política municipal en temps de Pere III el Cerimoniós. Ocupà els càrrecs de conseller cinquè el 1356, segon el 1362, i primer o en Cap el 1364, 1368 i 1371.
Pere Desplà (Catalunya, segle XV) Fill de Ramon i d’Elisabet, i germà de Ramon Desplà (nat el 1412), amb el qual potser viatjà en una galera grossa. També era germà seu Francesc Desplà.
Pere Desplà (Xàtiva, Costera, segle XV – València ?, segle XV) Pintor. Exercí el seu art a València a la primeria de la centúria.
Francesc Desplà (Catalunya, segle XV) Fill de Ramon i d’Elisabet, i germà de Ramon (nat 1412) i de Pere. Podia ésser l’homònim que ocupà cinc cops la conselleria de Barcelona entre el 1424 i el 1451. Fou el capità de l’armada barcelonina durant l’atac d’Alfons IV de Catalunya contra Marsella (1431).
Francesc Desplà (Catalunya, segle XV – després 1488) Senyor de Vinçà (Conflent) i de la casa d’Alella. Fou ambaixador de Barcelona a Nàpols (1444). Es casà amb Elionor d’Oms i foren pares de Lluís i de Guerau Desplà i d’Oms.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Funcionari reial. Fou secretari del rei Jaume II el Just.
El 1304 anà al Marroc investit de missions diplomàtiques i també per conduir-hi un grup de cavallers que s’incorporava a la milícia catalana que es formava en aquell país a les ordres de Bernat Seguí.
Dalmau Despalau (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413). Fou inclòs al procés contra el comte urgellenc.
Frederic Despalau (Catalunya, segle XVII) Cavaller. És autor d’una curiosa descripció de les festes celebrades a la Llotja de Barcelona a l’ocasió de les corts convocades per Felip III de Catalunya.
Jaume Despalau (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Marí. El 1307, amb Dalmau Serran, manà les quatre galeres amb que Ferran de Mallorca anà a incorporar-se a la Companyia d’Orient, i amb les quals emprengué dins el mateix any, acompanyat per Ramon Muntaner, l’accidentadíssima tornada.
(Catalunya, segle XIII)
Jurista. Estigué al servei d’Alfons II el Franc.
El 1290 el monarca el designà marmessor dels béns de Bernat Escrivà, personatge que cal identificar, probablement, amb el gran cronista Bernat Desclot.
Bernat Desllor (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Pertanyia al seguici de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, quan aquest era procurador o lloctinent al Principat del rei Jaume I el Conqueridor. Possiblement és ell el que figura a les llistes d’afavorits pel rei Jaume amb donacions a València, a causa de la col·laboració prestada a la conquesta.
Guillem Desllor (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Col·laborà a les campanyes valencianes de Jaume I de Catalunya. Aquest el recompensà amb donacions a Morvedre.
Guillem Desllor (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Sota el regnat de Jaume II el Just tingué un paper destacat entre els personatges als quals eren encomanats els fills del monarca. El 1315, impacient Jaume II per no tenir noves recents del viatge de Maria de Lausignan, amb la qual havia de casar-se, féu embarcar en una galera Guillem i el seu germà Simó, per tal que sortissin a l’encontre dels vaixells en què venia Maria.
Ramon Desllor (Montblanc, Conca de Barberà, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Cavaller. Col·laborà amb Jaume I de Catalunya a les campanyes de conquesta del País Valencià. Obtingué donacions de recompensa a Albaida, Rugat i Carbonera.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Cavaller. Féu serveis diplomàtics per compte del rei Jaume II de Catalunya.
El 1308, en unió d’Artau Desllor, havia de dur una ambaixada al Marroc, que en acabat fou suspesa.
Guillem Desfar (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1341) Cavaller. Es posà al servei del rei de Sicília i combaté contra els angevins, dels quals caigué presoner a la batalla naval de Lípari (1339). Fou dut a Nàpols, on fou escapçat dos anys després, per un cop de geni del rei Robert I, que volgué venjar en ell la multitud de morts que costaven als angevins els atacs a Sicília.
Hug Desfar (Catalunya, segle XIII – Portopí, Palma de Mallorca, 13 setembre 1229) Cavaller. Essent encara molt jove, el 1229, participà a l’expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Trobà la mort a la batalla de Portopí.
Jaspert Desfar (Catalunya, segle XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim. El 1439, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada, era segon cap del castell Nou de Nàpols, estretament assetjat per Reiner d’Anjou. Amb autorització del rei Alfons, la fortalesa acabà capitulant, amb dret de pas franc a la guarnició, després d’una gran resistència.
Joan Desfar (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1393 anà a Sicília, amb l’expedició de reforç que hi dugué pel seu compte Bernat IV de Cabrera.
Dades dels Països Catalans 