(Catalunya, segle XII)
Brodadora. El seu nom figura en l’obra brodada en colors damunt un teixit de lli, anomenat Estendard de Sant Ot, procedent de la catedral de la Seu d’Urgell i avui al Museu d’Art de Catalunya.
(Catalunya, segle XII)
Filla del comte Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger. Es casà amb Ramon Folc III de Cardona, el qual intervingué en la política del comtat urgellenc.
Tingué només una filla, Anglesa, la qual es casaria amb Ramon V de Pallars i vincularia a aquest casal el de Cardona.
(Catalunya, segle XI – segle XII)
Filla d’Ermengol IV d’Urgell. Fou la tercera muller del comte Guillem I de Cerdanya.
(Catalunya, segle XIII)
Filla del comte Àlvar d’Urgell i de Constança de Montcada. Fruit de l’any en què els seus pares visqueren junts, en un breu parèntesi dels accidentats amors del comte i la seva segona muller Cecília de Foix.
Es casà amb el cavaller aragonès Sanç d’Antillon. La seva filla Constança es casà amb Gombau d’Entença.
(Catalunya, segle XIII)
Dama. Era filla gran del comte Ponç I d’Urgell i de la castellana Maria Giron. Es casà amb Ramon III de Montcada.
El 1243, a la mort del seu pare, era citada a la successió del comtat d’Urgell en defecte dels seus germans.
(Calataiud, Aragó, 1298 – Catalunya, segle XIV)
Dama. Muller del vescomte Bernat I de Cabrera i mare del famós Bernat II de Cabrera.
(Catalunya, segle IX)
Prohom. Fou un destacat col·laborador de Guifré I el Pilós.
Féu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte, tot contribuint a la tasca repobladora d’aquest.
(Catalunya ?, segle XVII – segle XVIII)
Religiós jesuïta i filòsof. És autor d’un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s’oposava a l’acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Ambaixador de Jaume II el Just (1303) en els tractes amb el sultà d’Egipte, Melek-en-Naser, sobre la reobertura dels temples cristians.
L’any 1305 tornà a Egipte i aconseguí el dret de passaports o recomanació de pelegrins, que era el dret de passar a Terra Santa als qui portaven passaport de Jaume II.
Guillem Durfort (Llenguadoc, França, segle XII – Catalunya ?, segle XII) Cavaller. Fou cortesà influent en temps d’Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.
Guillem Durfort (Illes Balears, segle XIV) Militar al servei de Jaume III de Mallorca. El 1343 era un dels castellans de Montuïri. Envaïda Mallorca per Pere III el Cerimoniós, reté la fortalesa al delegat del rei Felip Boïl i de La Scala. Prestà homenatge a Pere III.
Ramon Durfort (Catalunya, segle XII) Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV de Barcelona en ocasió de l’expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.
Ramon Durfort (Barcelona, segle XIV) Frare dominicà. Sembla haver estat l’inquisidor més antic de Mallorca.
Romeu Durfort (Barcelona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l’acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l’Urgell i sobre Mallorca.
Dades dels Països Catalans 