Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Cardona, Berenguer de -varis-

6 Respostes

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Eclesiàstic. Un dels fills del vescomte Bernat Amat de Cardona i d’Almodis. Apareix documentat repetidament en temps del seu pare, pels anys 1123-27. Possiblement és l’homònim que figura com a canonge d’Urgell el 1131.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era fill d’Arnau de Cardona que testà el 1214. N’era l’hereu principal. En data anterior s’havia casat i ja havia rebut del pare la senyoria efectiva de l’heretatge. Germans seus eren Bernat i Guillem.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. És esmentat com a senyor del castell d’Esparreguera el 1225. La data no lliga amb la coneguda concòrdia de 1229, segons la qual Guillem de Claramunt cedia la fortalesa a Guillem de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1274.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis el 1299. Potser és l’homònim que figura com a porter de Jaume II el Just el 1302-04. Podia no pertànyer a la família noble de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran, el vescomte i futur comte, Hug II de Cardona, i d’un altre germà, anomenat Pere, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

Cardona, Berenguer I de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Vescomte de Cardona. Resulta gairebé desconegut. Era fill del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.

Sembla que heretà el vescomtat a la mort del seu pare (1176). Degué traspassar sense successió, ja que el vescomtat aniria a parar al germà Guillem I de Cardona.

Fou enterrat al monestir de Poblet.

Cardona, Beatriu de -vàries-

9 Respostes

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV – Aragó ?, segle XIV)  Dama. Filla de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu d’Aragó, filla natural de Pere II el Gran. Havia estat promesa a Marià d’Arborea, gran noble sard. Desfet aquest compromís, es casà amb el noble aragonès Pero Cornel, senyor d’Alfajarín. D’aquesta unió naixeria Luís Cornel, darrer senyor d’aquell domini.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Filla de Hug VI d’Empúries, vescomte de Cardona, i de Beatriu d’Anglesola. Era germana, per tant, d’Hug II de Cardona, el primer comte de Cardona. Beatriu es casà amb Ponç IV de Cabrera, hereu de Bernat II de Cabrera, almirall i gran privat de Pere III el Cerimoniós. Per renúncia en vida del seu sogre, el seu marit fou vescomte de Cabrera el 1342, però morí el 1349, sense que el matrimoni hagués tingut fills.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Neboda de l’anterior. Fou l’única filla que tingué el comte Hug II de Cardona amb la primera muller, Blanca d’Empúries. Es casà el 1363 amb el comte Pere II d’Urgell. No li donà successió. A la seva mort, prematura, el seu marit tornaria a casar-se amb Margarida de Montferrato. Beatriu tingué una germanastra del seu mateix nom, que és la següent.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Dama. Germanastra de l’anterior, i segurament nada després de la mort d’aquella. Era filla del primer comte de Cardona, Hug II, i de la seva segona muller, Beatriu de Luna. Es casà amb el comte Roger Bernat I de Pallars. Fou mare del comte pallarès Arnau Roger IV.

Beatriu de Cardona  (Catalunya ?, segle XV)  Dama. De filiació incerta. Es casà amb Pere III de Montcada, de la branca valenciana d’aquest llinatge i hereu sortós de la baronia d’Aitona–Seròs. Fills seus foren Joan de Montcada, primer comte d’Aitona, i Hug de Montcada, gran almirall.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Personatge. Era filla i hereva de Pere de Cardona i de Joana, com consta en un document del 1450. No ha estat precisada la seva posició genealògica. Era casada amb Hug de Serrallonga, notari d’Igualada.

Beatriu de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. És esmentada com a filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de la seva segona muller, Beatriu de Pallars.

Cardona, Arnau de -varis-

7 Respostes

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a marmessor del seu germà Bernat, que testà el 1102. Del mateix testament es dedueix que era fill de Bremond i germà de Guillem i d’Ermengarda.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serra i Vilaró el creu fill natural del vescomte Guillem I. Raons cronològiques fan considerar, per contra, que devia ser fill d’un Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. Era casat amb Ermessenda, filla de Bernat de Claret, amb el qual tingué qüestions pel dot de la muller el 1157. Sembla que tingué un fill, anomenat Pere Sarraí i probablement natural, que testà el 1202.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – 1214)  Noble. Sembla ser un altre que l’homònim. Devia ésser el que figura el 1185 com a veguer de Cardona pel vescomte Guillem I. Testà trobant-se greument malalt, nomenant marmessor el vescomte i feia deixes als fills Berenguer, Bernat i Guillem. Apareix lligat al castell de Clariana.

Cardona, Anton de -varis-

5 Respostes

Anton de Cardona  (Sicília ?, s XV)  Noble. Era fill d’Alfons de Cardona i de Caterina de Peralta. Heretà del seu pare el títol de comte de Reggio i la baronia de Chiusa, títols que corresponien a la seva línia de la branca siciliana dels Cardona.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1466)  Prelat. Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Fou bisbe d’Elna. Es pronuncià a favor del rei durant la guerra contra Joan II, seguint la tònica reialista de la seva branca familiar. El 1462 fou declarat enemic de la terra. Les forces de la Generalitat el cregueren mort al combat del castell de Vellosell, però s’equivocaren. En tot cas, morí durant la guerra.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Es distingí al setge de Gaeta de 1504, en què aquella plaça fou presa per les forces de Ferran II de Catalunya. Segons Feliu de la Penya, aquest personatge fou nomenat marquès de la Padula, per bé que aquest títol sembla haver estat, ja de temps, vinculat als Cardona de Sicília. El 1505 protestà, arran de la pau de Nàpols, per la restitució de béns als nobles napolitans afrancesats.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Era duc de Somma i comte de Palamós. També fou duc de Sessa. Pertanyia a la branca dels Cardona de Bellpuig. Tenia un gran casal al carrer Ample de Barcelona. El 1581 s’hi estatjà l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i acostumava a viure-hi el virrei del Principat.

Anton de Cardona  (Sicília, segle XVI)  Noble. Era fill de Pere de Cardona i de Villena, de la línia principal dels Cardona de Sicília. A la mort del seu pare (vers 1450), el succeí com a comte de Golisano i marquès de la Padula. Per les petites possessions catalanes del seu patrimoni passà alguns anys a Catalunya, i fins prengué les armes a favor del rei en la guerra contra Joan II. Estigué present a la capitulació de Barcelona (1472). El 1475 fou nomenat canceller de Sicília.

Anton de Cardona  (Itàlia ?, segle XVI – Hongria ?, segle XVI)  Noble. El 1531 destacà a les guerres d’Hongria.

Cardona, Anglesa de

2 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1209)

Filla de Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Heretà del seu pare el títol vescomtal. Es casà amb Ramon VI de Pallars Jussà i n’hagué un fill, Guillem.

Mort Ramon en 1176, restava hereva del Pallars Jussà Valença, filla d’un matrimoni anterior del comte.

Anglesa visqué encara molts anys abans de transmetre a Guillem el títol de vescomte de Cardona.

Cardona, Aldonça de -varies-

Deixa un comentari

Aldonça de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Dama. Era una de les filles del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d’Urgell. Es casà amb el noble Guerau Alemany de Cervelló, que fou governador de Catalunya i gran figura de l’Interregne precedent al compromís de Casp.

Aldonça de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran (I) de Cardona i Enríquez i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Lluís de Benavent, comte de Lerín.

Càrdenes, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Franciscà. Dugué a terme una notable acció social a Lleida (vers 1558-60), a Perpinyà i a d’altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d’orfes.

Carbonell -varis bio-

2 Respostes

Andreu Carbonell  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

Climent Carbonell  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

Guillem Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

Joan Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

Jordi Carbonell  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759)  Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.

Josep Carbonell  (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? )  Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.

Miquel Carbonell  (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.

Vicent Carbonell  (Alcoi, Alcoià, segle XVII)  Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.

Caramany, Ponç de -varis-

2 Respostes

Ponç de Caramany  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1327 acompanyà a Barcelona Jaume III de Mallorca, perquè aquest hi retés el vassallatge acostumat.

Ponç de Caramany (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.