(Catalunya, segle VIII – segle IX)
Primer comte d’Empúries (vers 813 – vers 817). Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona.
En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns.
(Catalunya, segle X – vers 1010)
Comte de Pallars (1008-10). Fill del comte Borrell I de Pallars i d’Ermengarda.
Governà ensems amb el seu oncle el comte Sunyer I de Pallars, que li sobrevisqué un any.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà.
Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur.
(Catalunya, segle IX – segle X)
Fill d’un Udalard i germà d’un altre Udalard. Apareix documentat el 917.
Vassall del comte Sunyer I de Barcelona, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb el títol de marquès.
Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona.
(Catalunya, segle IX – 916)
Vescomte d’Osona. Actuà al comtat d’Urgell a les ordres de Guifré I de Barcelona, i fou marmessor de Guifré II Borrell a la mort d’aquest (911).
Sembla que fou el primer vescomte d’Osona.
(Catalunya, segle XVII – 1681)
Fill del comte de Peralada. La seva mare havia hagut de cedir la baronia d’Orcau (1678) per raó d’un plet iniciat per Joan d’Erill i de Merlès.
Morí sense descendència masculina i la baronia passà a Antoni d’Erill.
(Catalunya, segle XVI)
Fill d’Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.
Fou patge de l’emperador Carles I de Catalunya i governador de Rosselló i Cerdanya (1566-76).
Es casà amb Joana d’Erill i d’Aimeric, i foren pares de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Baró de l’Albi i Cervià. Fill d’Acard d’Erill i de Queralt i de Joana d’Areny. Es casà (1607) amb la seva cosina germana, i cap de la línia, Maria Rafaela d’Erill-Cardona-Anglesola i Ferrer (Catalunya, segle XVI – segle XVII).
Foren els pares de Jaume d’Erill-Desplà i d’Erill-Cardona Anglesola i de:
Francesca d’Erill i d’Erill (Catalunya, segle XVII) Baronessa de l’Albi i Cervià. Amb la seva mort s’estinguí la línia dels barons de l’Albí i aportà l’herència als Cartellà.
(Catalunya, segle XVII)
Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. En fou representant, el 1634, arran de les disputes del municipi amb el capítol de la seu.
L’any següent era delegat per a la benvinguda del cardenal Borja. El 1636 fou sergent major de la Coronela de la capital. Actuà en la prevenció d’atacs francesos.
Eren fills de Pere d’Erill i de Cardona-Anglesola.
Acard d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI) Prengué el cognom Desplà i es casà amb Joana d’Areny, baronessa de Castellnou de Montsec, senyora d’Altet, Lluçà i Estorm. Foren pares d’Acard d’Erill-Desplà i d’Areny.
Galceran d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI – 1593) Fou executat sota l’acusació d’intervenir en la mort de la seva cunyada Maria Anna Ferrer i dels pares i germans d’ella.
Hug d’Erill i de Queralt (Catalunya, segle XVI – 1585) Morí deixant dos fills menors.
Dades dels Països Catalans 