Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Ermengol II d’Urgell

6 Respostes

(Catalunya, 1009 – Jerusalem, Palestina, 1038)

“el Pelegrí”  Comte d’Urgell (1010-38). Fill de Tedberga i d’Ermengol I, al qual va succeir quan devia ser encara un infant. Aquest devia ser el motiu pel qual el seu oncle Ramon Borrell I de Barcelona va actuar de tutor fins al 1018.

Amb el seu ajut va reconquerir el mig Segre, mentre el bisbe Ermengol reconqueria i repoblava la zona de Guissona (1015), i Arnau Mir de Tost ocupava el castell i la vall d’Àger (1034).

Va percebre paries dels reietons de Lleida i Saragossa, part de les quals va cedir a l’església d’Urgell.

Com altres nobles del seu temps, pelegrinà a Terra Santa, on morí i va ser sebollit. Fou succeït pel seu fill Ermengol III d’Urgell.

Ermengol I d’Urgell

9 Respostes

(Catalunya, 975 – Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia,  2 juny 1010)

“el de Còrdova”  Comte d’Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d’Urgell i inicià la dinastia privativa d’aquest comtat.

Va menar una política d’obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d’altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano.

Fou fet presoner pels sarraïns a la batalla d’Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell I de Barcelona a l’expedició de Còrdova, on morí.

Casat amb Tedberga, foren pares d’Ermengol II d’Urgell.

El seu testament conté la primera referència a la possessió d’un joc d’escacs a terres catalanes.

Ermengol, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Perpinyà, 1408)

Prelat. El 1398 fou nomenat bisbe de Barcelona, com a successor de Ramon d’Escales.

El 1405 traslladà a la catedral, des de Sant Cugat del Vallès, algunes relíquies de sant Sever.

És autor d’una Expositio psalmi XII, Benedicto XII dictata.

Encomanà al maniaturista Rafael Destorrents el bellíssim Missal de Santa Eulàlia, datat el 1403, que es conserva avui al Museu Diocesà barceloní.

A la seva mort, fou succeït en el bisbat per Francesc de Blanes.

Ermengol d’Urgell -noble, s XII-

3 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Nebot d’Ermengol VII d’Urgell. Fou citat en sisè lloc a la successió de l’Urgell pel testament del seu oncle (1177), que el declarava també hereu preferent dels béns urgellencs a Castella, després de l’hereu principal Ermengol VIII, nou comte i cosí seu.

La seva mare, filla d’Ermengol VI, es deia Maria d’Urgell i apareix citada com a Maria d’Almenar.

El llinatge del pare podria ser indicat per aquest apel·latiu matern.

Ermengarda de Cerdanya

7 Respostes

(Catalunya, segle X – Vallespir, després 1013)

Comtessa de Cerdanya. Muller (abans del 967) del comte Oliba Cabreta.

Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà (988) a Montecassino. Governà aleshores juntament amb els fills Bernat, Guifré i Oliba, àdhuc després d’enviudar, el 990.

A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort.

Ermengarda de Barcelona

8 Respostes

(Catalunya, vers 980 – 1030)

Filla de Borrell II de Barcelona i germana de Riquilda.

Es casà amb Geribert, fill segon del vescomte Guitard, el qual exercí el vescomtat de Barcelona durant els cincs anys que Udalard I romangué captiu a Còrdova (985-990).

Fou la mare del famós i turbulent Mir Geribert, de Guisla, que es casà amb el vescomte Folc I de Cardona, i de Folc, senyor del castell de Port (Barcelona).

Testà el 1030, quan ja feia molts anys que era vídua.

Ermemir II d’Osona

7 Respostes

(Catalunya, abans 980 – abans 1009)

Vescomte d’Osona, a la mort del seu pare Guadall II vers el 978.

El 986 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de Cardona (punt avançat del primitiu comtat d’Osona, en el qual el seu pare ja tenia dominis el 972) juntament amb la famosa carta de poblament de Cardona.

El succeí el seu germà Ramon I.

Ermemir -bisbe, s. IX-

6 Respostes

(Catalunya, segle IX)

Bisbe intrús de Girona.

Fou consagrat, probablement el 888, per Esclua, bisbe intrús d’Urgell, i el bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, en perjudici del bisbe legítim, Servusdei.

El 889, a Orleans, obtingué uns preceptes del rei franc Odó.

A mitjan 891 fou expulsat i Servusdei recuperà el bisbat. El 892 fou desposat i excomunicat.

Erill-Talarn i de Botella, Arnau Roger d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – Cervera, Segarra, 1462)

Senyor de Selgua i Terreu. Prengué partit per la Generalitat en la guerra contra Joan II. Fou fet presoner a la batalla de Rubinat i executat, sense procés.

El rei concedí Selgua al seu parent, reialista, Felip Galceran de Castre, però després de la capitulació de Barcelona les rendes familiars foren restituïdes a la vídua d’Arnau Roger, com a tutora del seu fill Felip Joan d’Erill.

Erill-Orcau i de Sentmenat, Alfons (II) d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – Madrid, 1629)

Comte d’Erill i baró d’Orcau i de Rubinat. Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.

Batlle general de Catalunya (1608), lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida (1613). Fou conseller reial de Felip III i comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume.

Lloctinent i capità general de Sardenya (1617) per dos triennis, hi convocà el parlament (1621) i s’ocupà de la defensa contra els turcs. Novament sembla que fou nomenat virrei de Sardenya, poc abans de la seva mort.