Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Esclua

13 Respostes

(Cerdanya, abans 885 – Catalunya, 924)

Eclesiàstic. Aconseguí ésser consagrat bisbe d’Urgell per dos bisbes gascons, foragitant el legítim Ingobert (886).

Amb l’ajut de Sunyer II d’Empúries i de Ramon II de Pallars, i l’anuència dels bisbes de Barcelona i de Vic, es declarà arquebisbe, segregant les diòcesis catalanes de Narbona.

Nomenà Ermemir per a Girona, deposant Servusdei, i creà la seu de Pallars-Ribagorça per a Adolf. Després cercà una confirmació oficial dels fets en reconèixer Odó, comte de París, que s’havia erigit en rei de França a la mort de Carles el Gros (888).

Teodard de Narbona, però, reaccionà a temps i obtingué d’Odó l’anul·lació de les pretensions d’Esclua i la reinstauració d’Ingobert i de Servusdei (891).

Escarrer, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Avinyó, França, 1321)

Prior de Montserrat. El 1311 fou elegit abat de La Cava (Itàlia), dignitat que renuncià.

Intentà, sense èxit, d’afranquir el priorat montserratí de la dependència de l’abadia de Ripoll i, per tal de facilitar als pelegrins l’accés al santuari, començà (1317) el pont de Monistrol sobre el Llobregat.

Morí a Avinyó, on havia anat per sincerar-se davant el papa Joan XXII dels greus càrrecs adduïts contra ell pel rei Jaume II el Just, sense haver estat rehabilitat.

Escarcella, Joan d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Frare del Temple. Anà al concili de Lió (1274), presidit pel papa Gregori X i celebrat amb l’assistència de Jaume I el Conqueridor, al qual acompanyà, tot i que era un dels assistents més vells, ja que feia una seixantena d’anys que era frare.

Fou especialment consultat durant la discussió d’un projecte de croada a Terra Santa.

Ervigi Marc

Deixa un comentari

(Catalunya, abans 975 – després 1009)

Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (vers 1002). Conegut també amb el nom simple de Marc. Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot.

Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci. Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988.

Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino (987/988).

Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament.

Ermessenda de Castellbó

9 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1230)

Vescomtessa de Castellbó (Ermessenda I) i de Cerdanya. Comtessa de Foix. Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbó.

Muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe d’Urgell i de Ermengol VIII d’Urgell.

Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme. En morir, el vescomtat de Castellbó i els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix.

Ermessenda (de Besalú)

3 Respostes

(Catalunya, vers 1050 – vers 1120)

Senyora dels castells de Beuda i de Montagut (Garrotxa), i després vescomtessa de Besalú pel seu matrimoni (vers el 1075) amb el vescomte Udalard I, que li féu donació nupcial del castell de Mont-ros.

Testà el 1119 i féu hereu el seu nét, el vescomte Udalard II.

Ermessenda (de Cardona)

3 Respostes

(Catalunya, segle XI)

Muller del vescomte Ramon Folc I de Cardona. En restà vídua el 1086.

N’havia tingut dos fills: Bremond II, que morí sense successió essent captiu dels sarraïns, i Ermessenda, que es casaria amb Deudonat Bernat de Claramunt i faria beneficiari aquest casal del vescomtat de Cardona.

Ermenter

1 Resposta

(Catalunya ?, segle III – Calahorra ?, Aragó, segle IV)

(o Emeteri) Sant i màrtir juntament amb Celdoni, sota Dioclecià.

Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s’han perdut. La passió escrita, llegendària, és del segle VIII.

Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica.

Són venerats com a patrons de Cardona; les relíquies conservades a l’església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers.

Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir.

Llur festa se celebra el 3 de març.

Ermengol VII d’Urgell

30 Respostes

(Catalunya, 1120/30 – Requena, Plana d’Utiel, 11 agost 1184)

“el de València”  Comte d’Urgell (1154-84). Fill d’Ermengol VI d’Urgell i d’Arsenda d’Àger.

Ajudà Ferran II de Lleó en la campanya d’Extremadura (1167); fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes (1166).

Es casà amb Dolça de Foix i foren pares d’Ermengol VIII d’Urgell, de Marquesa i de Miracle.

Ermengol IV d’Urgell

26 Respostes

(Catalunya, 1056 – Gerb, Noguera, 1092)

“el de Gerb”  Comte d’Urgell (1066-92). Fill i successor d’Ermengol III d’Urgell.

Eixamplà els límits del comtat en direcció a Balaguer i repoblà el territori conquerit. Col·laborà amb Berenguer Ramon II el Fratricida i li prestà suport.

La seva primera muller fou Llúcia i foren pares d’Ermengol V d’Urgell, i segurament d’Elisabet i de Sança d’Urgell.