Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Abella -varis bio-

Deixa un comentari

Bertran d’Abella  (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Francesc d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.

Joan d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.

Joaquim Abella  (Catalunya, segle XIX)  Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Lluís d’Abella  (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV)  Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.

Pere Abella  (Catalunya, ? – ? )  Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.

Ramon d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.

Abella, Ferrer d’ -varis bio-

1 Resposta

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIV)  Militar. Documentat a la segona meitat del segle XIV. Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria I. El rei Martí I l’Humà el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic.

Ferrer d’Abella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels testimonis que signaren el testament atorgat pel rei Pere II el Gran a port Fangós (boques de l’Ebre) el 3 de juny de 1282, ja a punt d’emprendre el monarca la gran expedició a Barbaria i a Sicília.

Abat, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Compositor. Autor d’una missa a dotze veus i de dues cançons religioses (Sube el alma, a nou veus, i A la noche de amor, duo).

Abadia, Bernat de l’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Diplomàtic. Estigué al servei de Jaume II el Just i en fou també vicecanceller.

Amb Vidal de Vilanova anà d’ambaixador a Pisa en 1309.

Geltrú, Jaume de la

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Frare santjoanista. Fou prior de Catalunya.

Ocupà el càrrec de lloctinent, a l’illa de Rodes, del famós mestre català de l’orde, Pere Ramon Sacosta (1466).

Gelat, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Escriptor. Escriví en català unes Memòries sobre la Guerra de Successió (editades el 1960), que recullen, a més de les dades històriques, notícies sobre el temps, les collites, festes religioses, etc.

Gascó -pintors-

1 Resposta

Els germans Pere, Francesc i Sebastià eren fills de Joan Gascó.

Francesc Gascó  (Catalunya, segle XVI)  Pintor. Treballà amb els seus germans al retaule de l’altar de Santa Maria, de l’església de Sant Pere de Torelló (1549).

Pere Gascó  (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI)  Pintor. Establert a Vic. Succeí al seu pare en la direcció del taller familiar. Té documentats alguns retaules que pintà tot sol o amb els seus germans.

Sebastià Gascó  (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI)  Pintor. Pintà amb els seus germans el retaule de Santa Maria de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló.

Garsenda de Besalú

1 Resposta

(Catalunya, segle XI – Narbona, França, segle XI)

Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. El 1010 es casà amb Berenguer, vescomte de Narbona.

Garreta, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Vidrier. Realitzà, el 1649, unes vidrieres per a la catedral de Vic.

Garcia -varis bio-

1 Resposta

Atanasi Garcia  (València, 1574 – 1627)  Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.

Eliseu Garcia  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719)  Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Francesc Garcia  (València, 1728 – Itàlia, 1774)  Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Ignasi Garcia  (País Valencià, segle XIX)  Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.

Jeroni Garcia  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589)  Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Garcia  (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII)  Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Lluís Garcia  (València, segle XV – abans 1515)  Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.

Manuel Garcia  (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)  Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.

Martí Garcia  (País Valencià ?, segle XV)  Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.

Miquel Garcia  (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)  Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Sebastià Garcia  (Alacant, segle XVI – 1633)  Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.

Vicent Garcia  (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650)  Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).