Arxiu d'etiquetes: Catalunya (bio)

Juneda, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Agent secret de Pere II el Gran. Fou enviat a Mallorca per preparar-hi l’expedició de l’infant Alfons, tan bon punt les operacions a Catalunya contra els croats francesos prengueren un caire favorable.

El 12 de setembre de 1285 el rei ordenà a Bernat Escrivà que aparellés amb urgència i secret una barca, amb la qual Juneda passà a Mallorca i tingué els contactes que calien per tal de guanyar voluntats a favor de Pere II, que es proposava l’annexió de l’illa.

Acomplida la seva missió, reembarcà tot seguit, abans que es produís la invasió de l’illa.

Juncadella i Robert, Josep Maria

3 Respostes

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Industrial. Nét de Jeroni Juncadella i Casanovas.

Es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès -amb el salt del Pastoral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA– i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés.

Julià, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Constantinoble, Turquia, 29 maig 1453)

Cònsol a Constantinoble. Presumpte personatge fictici que exercia el càrrec el 1453, quan la capital bizantina fou atacada per les forces turques de Mahomed II.

Assumí el comandament dels catalans que participaren a la defensa. Eren diversos mercaders, resident fixos o accidentals, i els mariners d’una nau que es trobava al port en produir-se l’atac.

Fou confiada als catalans la defensa del palau de Bucoleont.

Després de la caiguda de la ciutat, el 29 de maig, Pere Julià i diversos compatriotes foren escapçats.

Jucef Ravaya

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, 1282)

Funcionari jueu al servei de Pere III de Catalunya.

Ocupa diversos càrrecs administratius a Girona i Besalú. Fou home de confiança del monarca, que el nomenà tresorer per a tota la corona. Es cuidà de recaptar l’impost de bovatge.

Jover, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Tenerife, Canàries, 1527)

Expedicionari. Llur cognom fou castellanitzat o adaptat en Jovel o Jovén.

Acompanyà Alonso de Lugo en la conquesta de Tenerife (1494-96) i hi obtingué moltes terres en el repartiment.

Fou jurat, majordom i alcalde mayor i hi deixà àmplia descendència, com el seu fill Bartomeu Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), escrivà, i el seu nebot Anton Jover (Catalunya, segle XVI – Tenerife, Canàries, segle XVI), eclesiàstic que fundà a Tenerife l’ermita de San Cristóbal, encara existent.

Josa, Guillem Ramon de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – després 1299)

Senyor d’Altés, Ogern i la Salsa. Fill de Pere de Josa.

Destacà tant en les lluites civils de l’Urgell com en la seva oposició aferrissada a la política antifeudal dels reis Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Defensà la causa del comte Àlvar d’Urgell (1259), signà el pacte d’Àger (1274) contra Jaume I i, coalitzat amb els altres nobles revoltats contra Pere II, fou fet presoner a Balaguer (1280).

Després d’un any de captiveri a Lleida es féu un fidel col·laborador d’aquest monarca; l’acompanyà al desafiament de Bordeus (1283) i defensà heroicament Girona (1286) en la invasió de Felip III l’Ardit de França.

Josa, Guillem de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Noble. Fou molt intensa la seva activitat com a bandoler.

El 1552, essent virrei del Principat el marquès d’Aguilar, obtingué guiatge per a anar-se’n a Itàlia. Continuà tanmateix al país. L’any següent fou acusat de connivència amb els francesos.

El 1554 fou perseguit pel nou virrei marquès de Tarifa.

Jordi -bisbe Vic-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Bisbe de Vic (914-17).

Es distingí en l’augment i la reorganització patrimonial del bisbat; consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el monestir de Ripoll i l’incipient de Santa Cecília de Montserrat.

Jorba, Guerau de

3 Respostes

(Catalunya, 1134 – 1185/86)

Senyor del castell de Jorba.

Milità un quant temps a l’orde del Temple (1134), va ésser incorporat al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i després al d’Alfons I el Cast, dels quals fou fidel col·laborador en les empreses militars de Tortosa (1148), Lleida (1149) i Provença, i en negociacions financeres i diplomàtiques.

Mort Ramon Berenguer IV (1162), signà el seu testament i s’encarregà de l’administració i cobrament de les pàries a Ibn Mardanis, el rei Llop de Múrcia i València.

Senyor d’extensos dominis territorials, renuncià (1158) als seus drets sobre Santes Creus a favor dels cistercencs de Santa Maria de Valldaura.

Jorba, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Noble. Fou conseller de Jaume II el Just. Era ja vell quan, el 1322, fou àrbitre dels bàndols que existien a Terol.

L’any 1323, en qualitat de conseller de l’infant Alfons, anà a l’expedició per conquerir Sardenya.

El 1326, a Catalunya, anà de part del rei prop de l’infant Alfons perquè aquest aparellés 20 galeres per ajudar Sicília, d’acord amb una petició de Bernat de Sarrià. Alfons s’estimà més de reservar-se les naus per consolidar la situació a Sardenya.