(Catalunya, segle XVII)
Pedagog. Autor d’un tractar de cal·ligrafia, Art d’escriure intitulat Descans (1640), on hi ha làmines amb diferents formes d’escriptura.
Aquesta obra, escrita en català en un moment de franca decadència lingüística, és, a més, un dels pocs textos de l’època que s’ocupa de qüestions educatives.
(Catalunya ?, vers 56 – vers 108)
(llat: Lucius Licinius Sura) Polític i militar romà. La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tarraco o a Barcino.
Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic. Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol (els anys 92-97 i 102-107).
És esmentat en diverses inscripcions de Barcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon, que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l’arc de Berà a la seva memòria.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Baró de Les. El seu pare havia estat governador de la Vall d’Aran per Felip V de Borbó i, en fugir-ne després de l’alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707).
Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies.
En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França, d’on tornà, un cop signada la pau, per reprendré el càrrec (1721), malgrat l’oposició popular.
(Bizanci, 1245 – Catalunya ? , 1311)
(o Irene) Comtessa de Ventimiglia. Princesa bizantina, filla de l’emperador de Nicea Teodor II Làscaris.
Del comte Guiglielmo Pietro de Ventimiglia, amb que la casà l’emperador usurpador Miquel VIII Paleòleg, tingué quatre filles i un fill: Làscara es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars, Violant amb Pere d’Aierbe, nét de Jaume I el Conqueridor, Beatriu amb Guillem II de Montcada i Joan continuà la línia comtal de Ventimiglia-Tenda.
Eudòxia trobà la protecció dels reis del casal català, conjuntament amb la seva aviastra Constança de Sicília i les seves filles.
El 1296 fundà amb el seu patrimoni el monestir de la Serra de monges clarisses, a Montblanc.
Fou enterrada al convent de pares predicadors de Saragossa.
(Catalunya, vers 1636 – 1727)
Noble. Comte de Plasència.
Fou diputat militar de la Generalitat de Catalunya (1690). Va oposar-se a la política de Felip V de Borbó i intervingué en la guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles III de Catalunya.
Protector del Braç Militar, fou un dels dirigents de la resistència de Barcelona durant el setge de les tropes borbòniques.
Li foren confiscats els béns, i l’any 1716 fou exiliat a Segòvia.
(Catalunya, segle IX)
Jutge. Actuava ja des del temps del comte Salomó I d’Urgell i Cerdanya, continuà sota els comtes Miró I el Vell de Cerdanya i Guifré I de Barcelona el 886.
Sembla que tenia béns aprisiats i repoblats per ell al Ripollès, puix que consten un vilar del seu nom a la vall de Sant Joan i unes cases a Llaés.
(Catalunya, 1760 – 1824)
Industrial. Fundà, al principi del segle XIX, una foneria de campanes i canons a la Barceloneta (Barcelona), que traslladà (vers el 1822) a les Masies de Voltregà.
Fou el pare de Francesc Lacambra i Pont i el rebesavi de Francesc Lacambra i Lacambra.
(Catalunya, 1790 – 1870)
Mestre ferrer i fonedor. Fill de Francesc Lacambra i Terradelles.
Continua la foneria de campanes i canons del seu pare.
Creà la farga d’aram coneguda per la Farga d’Ordeig, i posteriorment per Colònia Lacambra.
(Catalunya, segle V – segle VI)
Bisbe d’Urgell (després 517-vers 546). Germà dels bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara i Elpidi d’Osca.
El seu sermó sobre sant Vicenç, trobat íntegre a Roda d’Isàvena, havia estat incorporat fragmentàriament a les lliçons del breviari; el seu comentari, en sentit al·legòric, del Càntic dels Càntics, és elogiat per sant Isidor.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Filla de Ponç Hug d’Entença, que era un fill del comte Ponç II i germà del comte Hug IV. La seva mare fou una Entença. És possible que Jussiana, potser per raons d’heretatge, n’adoptés el cognom.
Per gestions del rei Jaume I el Conqueridor, es casà amb l’oncle del monarca, Bernat Guillem, fill il·legítim de Guillem VIII de Montpeller i germanastre de la reina Maria I de Montpeller. El seu marit prengué certament el nom d’Entença i fou el gran defensor del Puig de Santa Maria, on morí el 1237.
Fills del matrimoni foren un altre Bernat Guillem d’Entença, i Sibil·la d’Entença, futura muller de Fortún de Bergua.
Dades dels Països Catalans 