Arxiu d'etiquetes: castells

Gimenells

3 Respostes

(Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)

Poble i cap del municipi. El poble era centrat pel castell de Gimenells, les restes del qual s’aixequen a 262 m alt, al nord del terme.

Pertanyia al capítol de Lleida. El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida.

Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya.

Gerb

8 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Poble (613 m alt) i antic terme, separat del sector principal del terme pels de les Avellanes i Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb.

Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat. El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona.

L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.

Formava municipi independent a mitjan segle XIX i en 1937-39.

Geltrú, la

9 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Antic nucli i sector oriental de la ciutat, inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú, el qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera (avui, carrer de la Unió).

L’actual temple és del començament del segle XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major (1675).

El castell, bastit del segle XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal; sobre el castell tingueren drets els senyors de Ribes. Els Santjust vengueren el castell i el terme al municipi que des del 1359 formava la Geltrú amb Vilanova de Cubelles i Cubelles.

La Geltrú es constituí en consell separat en 1637-47, però des de llavors ha restat sempre unida a Vilanova.

Gebut

7 Respostes

(Soses, Segrià)

Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona.

Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III de Barcelona el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al segle XIV passà als Ayerbe i als Cornell.

El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida. Hi ha restes d’un poblat ibèric.

Gardeny

8 Respostes

(Lleida, Segrià)

Castell i antic monestir, del sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny (198 m alt), que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny. A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí.

El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a la conquesta de la ciutat, que perdurà fins el 1314; a l’extinció de l’orde Jaume II de Catalunya la cedí als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual perdurà fins el 1772. en època moderna fou convertit en un conjunt de casernes, i recentment ha estat restaurat.

Resten l’església de Santa Maria i un gran casal rectangular i massís, de pedra, ornat per una petita filera de mènsules sota una cornisa a l’extrem superior. L’església, del tipus templer cistercenc, és també molt austera; es destaca el portal de mig punt, àmpliament adovellat i emmarcat per una corniseta; té un gran absis llis i volta apuntada; l’únic ornament són dos grans capitells de tipus corinti i l’obertura de l’arc triomfal.

Freixe -Anoia-

1 Resposta

(Piera, Anoia)

(ort trad: Freixa)  Masia i antiga quadra, a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall del Badorc.

El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s’independitzà del de Piera.

Al segle XIII passà a l’església de Solsona. A mitjan segle XIV tenia 15 cases.

En resta l’església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera.

Fornils

3 Respostes

(Susqueda, Selva)

Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.

Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte.

Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles. És esmentat entre el 1180 i el 1395; el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV.

Força Vella de Girona, la

30 Respostes

(Girona, Gironès)

Recinte emmurallat, coincident amb l’emplaçament de la població romana. De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella.

Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics. Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal.

Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats (juny-juliol 1462), però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses.

Fonolleres -Segarra-

2 Respostes

(Granyanella, Segarra)

Poble, situat en un tossal (465 m alt), a la dreta del riu d’Ondara, dominat pel castell de Fonolleres.

L’església parroquial és dedicada a santa Maria i és sufragània de la de Sant Pere de la Curullada.

El lloc és esmentat ja el 1118.

Fonolleres -Baix Empordà-

1 Resposta

(Parlavà, Baix Empordà)

Poble, a l’est del cap del municipi, a l’esquerra del Daró. El nucli es concentra a l’entorn de l’església parroquial dedicada a sant Cristòfor, d’estil gòtic tardà i d’una sola nau.

Era possessió de la mitra de Girona, i el segle XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal.

El lloc és esmentat ja el 1122. Al costat de l’església encara s’hi pot apreciat un dels murs de l’antic castell de Fonolleres, documentat el 1085 .