Masia i antic castell, dins l’antic terme de Requesens.
Situat a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d’Anyet, que s’uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes.
Arxiu d'etiquetes: castells
Miralpeix -Garraf-
Antiga quadra, situada a l’extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, el mas Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert.
El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix segle XV formava ja un sol terme amb el de Sitges.
Miralles, castell de -Anoia-
(Santa Maria de Miralles, Anoia)
Antic castell (662 m alt). Era edificat ja al segle X.
El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat. Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna.
Ocupava una gran àrea; la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles. La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall.
Milmanda
(Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)
(pop: Mumanda) Antic castell i granja de Poblet, situat uns 2 km a l’est del monestir.
Esmentat com a castell el 1148. Poblet l’adquirí per a granja el 1163, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions (1316-48 i 1564-83).
Al començament del segle XVIII l’abat Fèlix Genover el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.
Després de la desamortització restà abandonat i s’arruïnà.
Milany, castell de
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà.
Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas.
Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagès i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany.
El castell fou abandonat el segle XIV i els senyors s’instal·laren a Vallfogona; a partir del segle XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona.
Pertangué als Milany i als Pinós.
Miana, la
Poble, en un coster, al vessant sud de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segle XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont.
Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de la Miana.
Merlès, castell de
(Santa Maria de Merlès, Berguedà)
Antic castell, avui arruïnat. Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès.
El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès; la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona.
És esmentat des del 905. Fou infeudat a la família Lluçà. Al final del segle XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès. Retornà a la baronia de la Portella al final del segle XIV.
Meià -Noguera-
Antic poble i castell, que és l’origen de la vila.
Les ruïnes són a l’extrem est del puig de Meià (909 m alt), contrafort sud-oriental del Montsec, on hi ha el santuari del Puig de Meià, que domina la vila de Vilanova, on sembla que es traslladà la població després d’haver estat destruïda, probablement durant alguns fets bèl·lics.
El castell fou centre de la conca de Meià, funció que després exercí el priorat de Santa Maria de Meià.
Medinyà -Gironès-
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l’església parroquial, situats dalt d’un petit turó.
El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xatmar. El 1698 era lloc reial.
Es conserva l’antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume.
Fou municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà) i del Tomet.
Tornà a ésser municipi independent del 4 de juny de 2015 fins al 31 de gener de 2018.
Mataplana, castell de
Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.
Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).
Fou el centre de la baronia de Mataplana.
Dades dels Països Catalans 