(Castelldefels, Baix Llobregat)
Raval i antic barri marítim, al sud-oest del poble.
Botigues, les -Castelldefels-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Castelldefels
Covafumada, platja de
(Castelldefels, Baix Llobregat)
Sector de ponent de la platja de Castelldefels, al límit amb el massís de Garraf.
Franquesa i Lluelles, Manuel
(Cervera, Segarra, 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 1978)
Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma.
Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s’establí.
Va publicar un opuscle sobre El Tobor (1934). És autor d’un Diccionari de sinònims (1971) de la llengua catalana, molt ben acollit per la crítica, i que ha estat reeditat en diverses ocasions.
Ferrer i Sanchis, Miquel
(Castelldefels, Baix Llobregat, 7 setembre 1899 – Barcelona, 2 maig 1990)
Polític. Estudià comerç a Barcelona i fou membre del CADCI. Fundador de les Joventuts d’Acció Catalana. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre actiu de la Societat d’Estudis Militars i del directori d’Estat Català, raó per la qual fou empresonat a Alacant (1926-30).
Posteriorment s’uní al Bloc Obrer i Camperol i, després del 19 de juliol de 1936 es lligà al diari “Catalunya”, del PSUC, i el 1937 fou elegit secretari general de la UGT de Catalunya en substitució d’Antoni Sesé.
El 1939 s’exilià a França, d’on fou expulsat, i s’establí a Mèxic, on fundà la Compañía General Editora i l’Instituto Panamericano de Documentación. Col·laborador assidu de la premsa catalana de l’exili, va publicar les obres Enric Prat de la Riba i l’Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968).
Havent retornat a Barcelona el 1965, publicà una polèmica història de La Generalitat de Catalunya a l’exili (1977) i L’evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). És autor, també, d’unes extenses Memòries. 1920-1970, inèdites.
Castelldefels, monestir de
(Castelldefels, Baix Llobregat)
Antic monestir benedictí (Santa Maria de Castelldefels) fundat poc abans del 966, segurament pel comte Miró I de Barcelona.
Els comtes Borrell II i Letgarda l’uniren, entre el 967 i el 977, a Sant Cugat del Vallès.
La ràtzia d’Almansor (985) féu que la fundació no prosperés, i després del 986 restà com a simple possessió de Sant Cugat.
García Sánchez, Cipriano
(Manzanares de la Mancha, Castella, 26 setembre 1927 – Castelldefels, Baix Llobregat, 22 maig 1995)
Sindicalista i polític. Conegut com el Cipri. El 1951 emigrà a Catalunya, i s’instal·là a Terrassa. Els seus primers contactes amb el PSUC, en la clandestinitat, tingueren lloc el 1954, i aviat passà a formar part de la direcció local. El 1957 fou detingut per preparar el Primer de Maig, per conservar propaganda clandestina del PSUC i intentar reestructurar aquesta formació; fou empresonat i sortí en llibertat el 1959. El 1960 fou condemnat a 8 anys de presó -dels quals n’hi estigué quatre- per haver organitzat accions de protesta per la detenció de Jordi Pujol arran de les reivindicacions al Palau de la Música.
Quan sortí de la presó, al juliol de 1964, es tornà a reincorporar al PSUC com a responsable de Terrassa i participà en la creació de CCOO-CONC a Catalunya i al Vallès Occidental. Des del 1965 formà part del comitè central i de l’executiu del PSUC i impulsà la seva reorganització en la clandestinitat.
Diputat a les corts pel PSUC en els períodes 1977-79 i 1979-82, fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-88) i el 1991 encapçalà la candidatura d’Iniciativa per Catalunya a l’alcaldia de Castelldefels. Després de la seva mort, la CONC creà la Fundació Cipriano García, en defensa dels drets dels treballadors i les llibertats nacionals de Catalunya.
Castelldefels (Baix Llobregat)
Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,87 km2, 3 m alt, 64.892 hab (2016)
Situat a la costa, entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, on abunden les pinedes.
Les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres del municipi han estat ofegades per la construcció de nombroses urbanitzacions privades i el boom turístic, concentrat al raval de les Botigues i afavorit pels 5 km de la platja de Castelldefels, molt concorreguda gràcies a l’autovia de Castelldefels. També hi ha indústria de materials per a la construcció. La població ha crescut de manera espectacular, sobretot a partir del 1960.
La ciutat és al centre del municipi, a 1,5 km de la costa, al peu de l’antic castell de Castelldefels, esmentat ja el 967, restaurat i molt modificat, amb la primitiva església parroquial de Santa Maria, era a prop de l’antic monestir de Castelldefels; l’actual parròquia és obra del 1909; també conserva cinc torres de defensa contra la pirateria, una d’elles amb una col·lecció d’arqueologia local.
Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Llopard i la barriada de Vistalegre. En 1931-34 hi fou projectada la Ciutat de Repòs i de Vacances.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Unió Esportiva – Ràdio
Dades dels Països Catalans 