Arxiu d'etiquetes: carlins/nes

Montagut i Vilalta, Joaquim de

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1848 – Barcelona, segle XIX)

Militar. Fill de Joaquim de Montagut i de Domènec. L’any 1868 lluità al Bruc contra els revolucionaris comandats per Baldrich i Targarona, i, al cap de dos anys combaté contra els republicans a les barriades de Sants i de Gràcia.

El 1873 sol·licità la separació del servei actiu i se sumà a les tropes carlines de l’exèrcit del Nord. Emigrà a França havent obtingut el grau de coronel i, al cap de poc, tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona.

Montagut i de Domènec, Joaquim de

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1867)

Militar. Es passà a l’exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s’avingué als convenis de Vergara.

Emigrà a França amb el pretendent Carles V, i hi restà set anys.

Fou el pare de Joaquim Montagut i Vilalta.

Miró, Ferran

(Perpinyà, 1833 – Barcelona, 1916)

Erudit i escriptor. Instal·lat a Barcelona des dels sis anys. Fou baró d’Ortafà.

Promogué els treballs arqueològics i comprà importants col·leccions d’art, amb les quals creà el museu de l’Hort de les Olives, de Reus. Organista i crític musical esporàdic al diari barceloní “La Razón”.

Militant del partit carlí, donà diners al pretendent Carles de Borbó.

Escriví diversos poemes: Epístola a Josep Maria Galí (1873), Viatge al Parnàs (1879), etc.

Miret i Queraltó, Martí

(la Granada, Alt Penedès, 13 novembre 1846 – Barcelona, 15 abril 1896)

Guerriller carlí. Deixà els estudis eclesiàstic el 1873 per tal d’incorporar-se a la darrera carlinada i prengué les armes a favor del pretendent carlí.

Juntament amb Francesc Savalls, prengué Cardedeu i, malgrat la promesa en contrari, en féu executar els defensors. El pretendent li concedí el títol de vescomte de Castellfollit (1874).

Resultà malferit al combat de Prats de Molló i li fou conferit el grau de brigadier, que conservà, un cop acabada la guerra, a l’exèrcit regular espanyol.

Serví a Cuba i a les Illes Balears i més tard es retirà a Vic.

Milà de la Roca i Ràfols, Manuel

(Barcelona, 2 maig 1848 – 16 juny 1879)

Polític i periodista. El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, “La Convicción”, diari carlí.

Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l’infant Alfons Carles.

El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí. Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder.

El seu pare fou:

Pau Milà de la Roca i Maynar  (Barcelona, segle XIX – 1892)  Notari.

Fou redactor del diari “El Áncora” (1850).

Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català.

Mestre Titas, Lo

(Barcelona, maig 1868 – 1911)

Nom donat a diversos setmanaris carlins en català. Primer l’utilitzà una publicació simplement humorística, de molt curta durada, publicada des del maig del 1868.

Del 20 de novembre de 1868 al 27 d’abril de 1872 aparegué el primer setmanari carlí d’aquest nom -per a combatre liberals i republicans-, substituït, durant una suspensió, per “Lo Entreteniment” (1870).

Tornà a sortir del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i encara del 26 de juny de 1897 al 17 de març de 1900.

Editat a Manresa del 23 de març al 10 d’agost de 1907, fou un setmanari escolar carlí.

Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment l’any següent.

Mestre i Tudela, Joan

(Lleida, 1807 – 17 octubre 1889)

Dirigent carlí. Alcalde de Lleida, fou destituït durant la Revolució de 1868 i es passà al partit carlí, del qual presidí la junta provincial.

Fou vicepresident de la Diputació General de Catalunya (1874) i participà en la defensa de la Seu d’Urgell, durant la qual fou ferit i empresonat.

Fou un dels fundadors del “Diario de Lérida”, on defensà una postura catòlica integrista.

Matiners, guerra dels *

Altre nom com fou coneguda la Segona Guerra Carlina  (1846-49).

Massacs, Domènec

(Castellfollit del Boix, Bages, 1818 – Igualada, Anoia, 1891)

Militar carlí. Ingressà a la quadrilla dels Tristanys després de la mort del seu pare pels liberals a la primera guerra carlina.

Durant la guerra dels Matiners assolí el grau de tinent.

En el transcurs de la tercera guerra s’enfrontà al Xic de les Barraquetes i assolí el grau de tinent coronel.

Masgoret i Marcó, Josep

(Miramar, Figuerola del Camp, Alt Camp, vers 1820 – França, 1883)

Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general.

A la guerra dels Matiners col·laborà amb Ramon Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya.

Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l’intent de constituir una Diputació General de Catalunya.